Les TIC en ensenyaments no presencials i presencials


Les TIC a l’aprenentatge de la llengua
Tutorització per a ensenyants en línia
Tutorització per a ensenyants presencials
Eines per a l’ensenyament i l’aprenentatge amb TIC

Tasques prèvies

 

Les TIC a l’aprenentatge de la llengua

Per problemes de salut no vaig poder assistir a la primera classe de les TIC. Tinc el dossier i els apunts dels companys amb què intentaré fer un resum del contingut.

Les competències docents són les eines que els professors hem de conèixer i hem de decidir en quin moment fer-les servir a l’aula. Som conscients del gran canvi que s’ha donat a la societat, i per descomptat a l’ensenyament. La informació és per tot arreu, interaccionem constantment amb altres. La realitat s’ha tornat indeterminada. Però la qüestió és que aquesta transformació tecnològica ha arribat de forma disrupta al camo de l’educació.

[Em permeto opinar, que la irrupció de la tecnologia, efectivament ha estat ràpida, però no ha estat culpa de la tecnologia, sinó de la mandra al canvi de molts adults, que no han sabut aprofitar el temps, encara que era poc, per posar-se al dia]

Sembla que l’educació és el darrer lloc on aquesta revolució està arribant, però jo conec el Departament de Justícia, i puc afirmar que allí, encara estan pitjor. I és molt seriós.

I ha una fractura social, i aquesta no és política, ni inventada. És una fractura real entre les persones actualitzades en el món tecnològic i les que es mantenen al marge.

Llavors, quins elements formen la competència digital?

  • Seguretat
  • Imatge social
  • Identitat digital, reputació digital
  • Drets d’autor
  • Selecció de la informació

Les eines digitals es disposen lògicament en MARCS, on es poden compartir. Un exemple de marc:

  1. Compromís digital / professional
  2. Recursos digitals
  3. Pedagogia digital
  4. Avaluació digital
  5. Apoderanebt dels estudiants i ciutadants digitals
  6. Facilitació de la competència digital

I cada àmbit, pot tenir diferents nivells.

Tenim moltes eines que podem provar i aplicar a l’ensenyament:

Quines eines tecnològiques podem emprar en l’ensenyament de llengües? Aquí en tenim alguns exemples:

    • Tutorials de youtube

TORNAR

Tutorització per a ensenyants en línia

(Marta Marimón Martí)

L’ensenyament des del punt de vista del temps i l’espai es pot classificar en presencial o a distància.

La sincronia significa coincidència, és a dir, aplicada a l’ensenyament és aquella situació en què professor i alumne viatgen junts, (presencialment) per dir-ho d’alguna manera. Mentre l’alumne aprèn, el mestre observa, guia i avalua. Però aquesta, no és una qualitat exclussiva de l’ensenyament presencial.

Si en algun moment hem de fer servir les tecnologies de la informació i el coneixement (TIC), en el format a distància, hem de procurar que tot i que l’espai no és compartit (asincronia), sí que podem mirar de compartir el temps en certes activitats. En altres, serà potser més productiu donar un període de participació, per exemple els fòrums de debat. Sigui com sigui, cal primer tenir ben clares les normes de participació. La cyberetiqueta, és el que es coneix per la conducta adequada en xarxes, com ara no escriure amb majúscules, ja que equival a cridar.

Pels aconteixements polítics que estem vivint, tinc àmplia experiència en grups de tota mena. I sóc testimoni de la facilitat que es poden confondre els missatges, donar-se per insultat, ignorat, mal interpretat, etc. Les emoticones van ser una bona solució per intentar evitar aquests problemes. Tot i que molta gent considera que posar cares somrients, sembla una decoració absurda, el seu ús s’està estenent ràpidament perquè ens ajuda a transmetre emocions amagades en les paraules.

Quan ens situem en el context d’una classe, podem fer servir la videoconferència, el xat, els fòrums de debat,…però hem de saber escollir quina eina ens serà més útil per segons quina activitat volem fer o quin grup tenim. Així el xat està recomanat per treballar en parelles perquè quantes més persones intervenen, més difícil és tenir un diàleg cohesionat. És a dir, no treballarem un debat amb xat, sinó millor amb fòrums. De fòrums en podem crear de moltes classes, d’ajuda, de contingut, de presentació, de debat, de socialització,…

Els “nadius digitals” no existeixen, però em permeto puntualitzar, que encara que no s’és nadiu en eines digitals, està clar que les persones que des de petits estan fent “immersió digital”, ho tenen molt més fàcil, que les que ho hem d’aprendre en edats més avançades.

Quan plantegem un debat, hem de ser conscients que s’ha de poder avaluar. No es tracta només d’un lloc virtual per comentar, sinó que s’ha d’adquirir un coneixement, buscar informació, llegir articles,…

Així doncs, una bona participació és aquella que fa referència al tema, dona opinió i amplia la informació original. Normalment es demanen dues intervencions al debat perquè hi hagi més interacció.

CSCL són les sigles en anglès de l’aprenentatge col·laboratiu amb suport informàtic i és un concepte que es posa als missatges per aportar referències. ALAO són les sigles en català.

Es demana treballar en grup, però no s’ensenya a treballar en grup. Aquesta és una mancança educativa que hem d’afrontar i tenir en compte quan demanem fer activitats col·lectives. S’han de donar les normes bàsiques, s’ha de demanar un comportament de cooperació, s’ha de tenir clar l’activitat o activitats que permetran treballar en equip.

Disposem de moltes eines a la xarxa, que ens podran fer més còmoda la nostra tasca en l’ensenyament. La Marta ens proposa un munt de recursos oferts per google. Entre altres coses perquè els alumnes menors NO PODEN FER-SE UN gmail particular, com es fa imprudentment en algunes entitats. Amb Gsuite es creen uns correus que només es poden fer servir en l’entorn educatiu. Per tenir Gsuite s’ha de ser una escola o una institució i llavors es poden crear grups i enviar-los l’enllaç per entrar a videoconferència.

Corubrics: Ens permet crear un entorn per a la creació de la nostra rúbrica, associada als alumnes, de manera que automàticament s’enviarà el qüestionari als correus dels estudiants i els permetrà fer una autoavaluació (ells mateixos) o una coavaluació (entre ells). Per la seva banda, el professor podrà avaluar també els seus treballs i repartir el valor o percentatge de cada tipus de valoració per obtenir una nota final. Existeix també l’heteroavaluació, quan qui és avaluat, és el professor, ja sigui pels seus alumnes, com a enquesta de satisfacció, ja sigui per un agent extern.

A mymaps, podem crear els nostres mapes adaptats a aquella activitat que creiem necessària com ara una ruta literària.

Google sites, permet crear webs, com a exemple tenim la pàgina de la Marta.

Google keep deixa fer i editarnotes que es poden passar després a qualsevol document de google.

Google groups permet treballar en grup, ja que es pot crear un compte de correu únic, que serveixi per a un grup de persones. Ideal per a grups de debatx: Podem organitzar els grups com a pàgines preferides i en carpetes, o seguir-los per correu electrònic i identificar ràpidament les entrades no llegides.

Google meet, correspon a l’antic hangouts, per fer videoconferències. Sincronia de temps, asincronia d’espai.

El classrrom és com un moodle (la plataforma amb què estem treballant per fer aquest mestratge amb la Universitat).

Symbaloo serveix per recopilar i organitzar (la paraula ve del grec i significa exactament això). S’utilitza per tenir els enllaços importants en forma de botons, més visuals i més intuïtius. Es pot configurar com una pàgina d’inici (escriptori) i facilitar la visualització del mapa estructural de les demés pàgines. Per utilitzar-lo, només cal registrar-se. És l’eina per excel·lència per crear el nostre PLE (sigles en anglès d’entorn personal d’aprenentatge, on es localitzen totes les eines que es fan servir per trobar i ampliar informació). Però en podem trobar d’altres.

És interessant treballar amb portafolis. És a dir que els estudiants facin el portafolis i després es coavaluïn i s’autoavaluïn amb un corubrics (que el fa el professor). Si la rúbrica està ben feta, el professor es pot estalviar la correcció.

Donar la rúbrica abans de l’avaluació, és donar les pautes per poder aconseguir la millor nota, per tant estem facilitant i donant motivació als nostres alumnes.

L’entorn personal d’aprenentatge és un complement del portafoli:

Recursos d’informació: diccionaris, cercadors,…
Per crear contingut: work, wix, driver,…
Per comunicar-se amb altres persones i crear una xarxa d’aprenentatge: skype, google meet, instagram, fb, twiter,…xarxes socials especifiques (gencat.cat)

Un altre recurs interessant és poder incrustar presentacions a les nostres pàgines, enlloc de posar enllaços que ens hi portin. Queda més elegant i dona sensació d’estabilitat, ja que ens manté a la pàgina que estem visitant. Per fer això, s’obren els documents a Drive (que és el núvol de Google) i des de la pestanya fitxer, escollim publicar web per inserir. Llavors ens proporciona el llenguatge html per incrustar aquella publicació al lloc que nosaltres escollim.

Hem de pensar que amb totes aquestes eines tecnològiques, qui no escriu, no existeix, per tant hem de conscienciar els nostres estudiants que han de participar activament als fòrums, presentacions, vídeos i tot allò que pugui servir per al seu aprenentatge en línia. Com dèiem abans, establir les normes d’aquestes intervencions, apel·lar a la seva col·laboració, perquè no és una tendència massa comuna. I sobretot, establir i gestionar un ambient de bones relacions.

Abans de començar un treball en equip, cal fer un fòrum de presentació on la gent exposi les seves expectatives, per poder fer grups coherents, si som nosaltres els que els creem.

Com sempre, primer es planifica la tasca que permeti repartir-se les feines, ja que serà difícil que tothom es pugui connectar al mateix temps, etc. Tot això ho fem perquè hi hagi una implicació i una motivació, tenint en compte que la taxa d’abandonament d’un ensenyament a distància és molt més alta que la presencial. Nosaltres decidirem quin tipus d’activitat farem i si preferim que cooperin o que col·laborin:

Cooperar, cadascú fa una tasca i després s’ajunten.

Col·laborar, tots participen. Cal la interacció entre tots. És a dir, que tothom opina, entén i és responsable de la feina que es fa en conjunt.

sigui com sigui, ens plantegem un calendari amb activitats i períodes de revisió per veure si el grup és cohesiona, si tothom hi participa, si hi ha algú que es penja o es perd perquè no s’adapta al ritme del grup.

Durant la classe han sortit un munt d’enllaços i propostes que podeu trobar aquí: Enllaços

“Aprenem quan ens emocionem”
 
El que ens ha transmès la Marta en resum és que en l’entorn virtual, cal tenir molta cura de la sociabilització i mà esquerra per gestionar els grups.
La proposta d’activitat: passar un exercici analògic a tecnològic, l’hem fet amb el Joan i la Goretti.

TORNAR

Tutorització per a ensenyants presencials

(Joan Tomàs Pujolà)

Aaaaaah! Com gaudeixo d’aquestes classes.
Avui hem après alguns conceptes nous com ara ALAO, que de fet és el CALL (anlès), Aprenentatge de Llengües Assistit per Ordinador. I és que ens agrada tant posar etiquetes!
També hem conegut el TELL, que és una altra manera de dir-ho, més general potser. Technology enhance language learning.
Definim el professor com a COMUNICADOR, que ha de formar altres comunicadors, és a dir, un bon professor aconseguirà que els seus alumnes siguin també bons comunicadors.
Per tal de normalitzar la tecnologia ens cal logística (tenir les instal·lacions adequades), tenir convençudes les persones implicades, que coneguin el que fan i que desenvolupin les seves habilitats tecnològiques. Cal també que estigui integrada al currículum o programari i per descomptat, cal una funció de manteniment amb formació, desenvolupament i suport del personal.

Hem passat delweb 1.0 (“ells”, els que feien els programes), al web 2.0 (“nosaltres”, quan hem començat a participar-hi) i al web 3.0 (“jo”, quan els programes es poden personalitzar i cadascú fer-ne el seu ús particular). De moment hem arribat aquí, però no està lluny el 4.0 o el 5.0. Seguirem adaptant-nos.

QR, terme que fem servir sense saber que vol dir “quick response“.

PollEv.com, s’ha presentat com una eina molt útil que ens permet fer coses tan diverses com conèixer la gent, analitzar preferències, autoavaluar-se, presentar un assaig de l’examen, fer avaluació conjunta, avaluar un professor, gestionar l’organització, debatre sobre temes controvertits, votacions, etc. Tot això amb el “caramel” de fer-ho anònimament.

S’aconsella que la primera pregunta sigui simple, perquè es pot fer que els alumnes no vegin el progrés de les respostes, per tal d’evitar influir en les seves decisions. Però això depèn del treball que es faci. Nosaltres avui, ho hem fet veient el percentatge de respostes al moment. L’anàlisi dels resultats és força interessant tant per al professor com per als alumnes.

Tendències pedagògiques

PLE = Personal Learning Environment o Entorn personal d’aprenentatge (EPA)
m-learning (el mòbil com a eina d’aprenentatge)
Classe inversa
Gamificació o ludificació

El PLE, com el seu nom indica, és totalment personal i cadascú escull l’eina amb què fer-ho o no fer-ho. El que sí és útil és conèixer quines aplicacions o enllaços es fan servir per poder ajudar, compartir, completar, l’aprenentatge amb els altres, siguin professors o siguin alumnes. El PLE, conté el que es diu PLN o Xarxa personal d’aprenentatge, que tracta de la connexió amb les persones.

m-learning, és l’aprenentatge amb aquesta meravellosa màquina que ens acompanya arreu. Facilita i fexibilitza el treball, dins i fora de l’aula i en el moment que es necessiti.

Tenim eines com Aplica’t, University Conversation Guide, DIEN2 i l’HP reveal (com a realitat augmentada). Sli.do, Mentimeter i Poll everywhere, creen núvols de paraules interactius. Canva, Genially, Thinglink i Pichtochart, ens ajuden a crear infografies. Kahoot i Socrative són textos gamificats. Spark video adobe permet fer creació d’històries curtes (story telling). Un exemple de l’ús d’aquest últim, es fer grups d’alumnes i animar-los a pujar una fotografia cadascú, per crear una història amb totes les del grup.

Cal tenir en compte que les aplicacions han de poder funcionar en IOs i en Android. S’han de provar abans i veure quines limitacions tenen les versions gratuïtes.

Per crear activbitats tenim GoConqr, Flashcards, Mind Maps (mapes conceptuals), Quiz maker i Slides.

Tenint en compte el que hem dit abans sobre que el professor ha de ser un comunicador, podem aprofitar aplicacions com sms, whatsapp, telegram, twitter, facetime, skype, google hangouts i instagram, amb la seva versió de vídeo en directe.

Ens han explicat una activitat fent servir QR i vídeos. Es fan grups i se’ls dona un QR a cada un. Aquest QR els porta a la visualització d’un vídeo que tracta d’una presentació d’una sèrie i hauran d’esbrinar què tenen en comú els diferents vídeos que veuran. Primer es fa una observació de manera individual, per acte seguit posar en comú en el seu grup, el que consideren que han vist (de què es tracta, quan passa, per què,…). Però enlloc de fer la posada en comú en aquest moment, el que es fa és numerar els components del grup i reunir en nous grups tots els número 1, 2, 3,…de cada equip. Això és una bona tàctica, perquè fins i tot, persones tímides o que no han entès bé de què anava, han tingut primer l’oportunitat d’accedir a les opinions dels seus companys i ara, encara que se’ls canvia de grup, tenen arguments per explicar de què anava el que han visualitzat. Han de trobar allò que és comú a tots els vídeos. En aquest cas, es tracta de pel·lícules o sèries que han estat nominades als premis Gaudí. Segurament tothom ha buscat un fil conductor de la història, de l’època on passava, del tipus de treball cinematogràfic,… però segur que ningú pensava que el que tenien en comú era la nominació. El fet és que el que importa és la feina que han fet per arribar aquí. D’axò se’n diu trencaclosques auditiu o jigsaw listening (que també es pot fer amb text).

Si algú ha vist o coneix la pel·lícula, se li demana que només parli de l’escena que ha vist a l’enllaç del QR. D’aquesta manera es fa comprensió oral, lèxic, comunicació oral, ordenació d’idees cronològicament i com que el professor va passant de grup en grup, pren nota de les expressions, dels dubtes i després es fa la posada general en comú. Si es munta bé, es pot fins i tot crear una història per descobrir l’assassí.

Tot això es coneix com el MALL o mobile assisted language learning.

Ens han presentat també el FLIPGRID, amb el qual hem de fer una petita activitat, explirant a internet com es fa servir i en què la podríem utilitzar nosaltres.

La Classe Inversa tracta de donar la volta a la inèrcia habitual de fer les explicacions a classe i donar deures per fer a casa. Si bé, jo no trobo malament el fet de donar feina per fer a casa, ja que l’alumne ha de provar a espavilar-se sol, aquesta tècnica té una molt bona filosofia i és que es fa treballar l’alumne a casa perquè busqui la informació i reuneixi dades teòriques, per després treballar la pràctica a classe, sota la supervisió del professor. És a dir, quan es tenen les dades que s’han encarregat de buscar a casa, es pot demanar crear un pòster, fer un vídeo, una infografia, omplir un qüestionari, etc. però a classe.

Normalment la feina que es fa a casa és la visualització d’un vídeo, però també es pot fer amb àudios i llavors se’ls demana que anotin el número de vegades que ho han escoltat, quins passatges els han costat més, on han parat per tornar enrere,…i a classe es treballarà sobre aquests inconvenients. Perquè això es porti a terme amb bons resultats, cal el compromís dels alumnes a participar (fins i tot es pot fer un contracte).

Per acabar hem parlat una mica de Gamificació o Ludificació. Es tracta de jocs posats en conrtexrtos aliens al joc. Hem vist el cas d’un semàfor ludificat. Es tracta d’una carretera principal que té un temps llarg perquè el semàfor dels peatons es posi verd. Es trobaven que la gent no tenia paciència i creuava en vermell amb el risc d’accident. Van decidir posar un joc de ping-pong virtual al semàfor. D’aquesta manera la gent entretinguda amb el partit que jugava amb els peatons de l’altra banda de la carrtera, no sentia l’angoixa de l’espera i respectava el senyal. És a dir, la funció del semàfor segueix sent la mateix, però se li ha afegit un joc per aconseguir que la gent compleixi o respecti el que el semàfor significa.

També ens han presentat Duolingo i Zombies run!, que és una aplicació que afegeix atacs virtuals de zombies per a qui practica esport corrent per la ciutat. Així si baixen el ritme i els “ataca un exèrcit de zombies”, han de córrer per escapar-ne.

El que ve a dir tot això és que la ludificació NO és un joc en sí mateixa. És més aviat donar alicients perquè l’activitat a fer resulti “com un joc”. MOTIVACIÓ.

En aquest sentit s’ha creat l’escapisme educatiu que té dues branques els room scape (amb narrativa) i els breakout, que són caixes amb tancats que s’han d’obrir endevinant les combinacions, i aquestes s’obtenen amb la resolució d’exercicis.

Realment molt interessant, però considero que un professor no pot disposar de temps de fer i crear totes aquestes activitats. Em decanto per l’associació entre professor i creador d’aplicacions, per poder-ho fer efectiu.

TORNAR

Eines per a l’ensenyament i l’aprenentatge amb TIC

(Enric Serra)

La classe és una pluja d’instruments tecnològics. Hem analitzat una mica quin tipus d’instrument tenim a les mans i poder-los organitzar una mica, perquè estem parlant de milers i milers d’eines.

Una eina, no té contingut, som nosaltres que l’hem d’omplir. Ex: Youtube.

Un recurs pot ser una aplicació que permet una interacció amb l’usuari i té cert contingut.

Un material didàctic és la recopilació de continguts. És limita a mostrar-los digitalment, però no hi ha cap interacció.

A més a més, podem classificar les TIC segons el nivell d’influència recìproca entre elles i els usuaris. S’estableixen tres anelles, on el primer nivell correspon a materials pensats per a mitjà paper, estàtic i unidireccional (pdf amb un àudio, per exemple). El segon nivell ja té materials concebuts com a digitals, pensats per a EVA (entorn virtual d’aprenentatge), però encara una mica estàtic. Per últim el tercer nivell conté ja les dinàmiques 2.0 on la participació de l’usuari és molt més activa, apareix la gamificació, la participació de molta gent que interactua sense que es coneguin o formin part d’un grup concret (intel·ligència col·lectiva). De vegades no hi ha docent i s’expandeixen amb les xarxes socials. Exemples d’aquest darrer nivell són els blogs, les wikis, rss, app, MOOC,…

Anàlisi de tendències, materials i recursos:

TORNAR