Vàrem sortir amb les mans enlaire. Resistència passiva. Però ells van entrar amb les porres, atac militar.
Es van enregistrar vídeos, es van fer milers de fotografies, hi va haver observadors internacionals que es van esgarrifar d’aquelles escenes. Més de 500 ferits. Els periodistes internacionals han fet la seva feina. Els espanyols també, la seva manipulació.
Mentre uns demanen que Europa es posicioni i que es prengui seriosament el que està passant a la nostra terra, que cal un mediador extern per pactar una separació pacífica, els altres menteixen constantment, fidels al seu dit “miente que algo queda”, aferrats amb el seu únic argument, la força bruta, la dominació.
Europa amaga el cap sota l’ala. No farà l’aposta fins que vegi el resultat del partit. No volen feina.
L’ONU té el cinisme de demanar al govern espanyol que investigui sobre els fets del dia 1 d’octubre, exactament com si li demanéssim al delinqüent, que aportés proves en contra seva.
No tenim ajuda dels polítics, perquè la majoria són la mateixa púrria. El portaveu del Parlament Europeu casat amb una del PP, deu beure de les seves mentides i així una llarga llista de corromputs.
Només ens queda l’ajuda dels periodistes seriosos, de gent com nosaltres d’altres països, de la nostra policia autonòmica i el nostre govern. El món no el canviaran els dirigents. El canviarà el poble. El canviarem nosaltres.
Mentrestant el rei i el govern espanyol preparen l’escenari per a l’ocupació, atiant els ignorants que ens odien. Però serà la darrera jugada que els sortirà malament. Perquè guanyarem.
No defallim. Ja sabem que el camí és llarg i dur, però seguim fent EL NOSTRE CAMÍ.
Europa, cal que a la propera manifestació els catalans ens posem un pijama a ratlles perquè enteneu què està passant?
Si us plau si hi esteu d’acord, feu difussió. Gràcies.