Units com fins ara, amb més valor que fins ara, amb més determinació. Això és el que ens cal. No pensem que els esforços s’han acabat, perquè justament comencen. Estem projectant la nostra ombra, encara que som petits.
Agraïments als nostres polítics, en especial al president Puigdemont. Quins altres s’haguessin enfrontat a penes de presó pels seus ciutadans? Tots els que han reculat, que no s’han volgut expressar a l’empar del govern central, no mereixen tenir el nom de polítics. Tots els que diuen que estem fora de la legalitat espanyola, que no catalana, que m’expliquin quina altra solució hi havia. La llei es va fer per callar-nos, per reprimir-nos. No volem aquesta llei. Civils empresonats per pensar diferent. Violència per evitar l’expressió del poble. I vosaltres, covards, hauríeu de tenir el valor que cal per dir prou a l’abús. No volem aquesta llei, ni us volem a vosaltres.
Torno a repetir, sense Catalunya, el PP , ni C’s, no tenen raó de ser, perquè és l’odi vers els catalans el que els va crear. I el meu desig ara, és l’enfortiment de la República a nivell internacional (tan se me’n dóna Europa), que Espanya accepti d’una vegada que ha perdut i que desperti de la seva migdiada eterna.
Encara ens hem de sentir dir per una colònia britànica que va exterminar la població autòctona del continent americà, que no reconeix la independència de Catalunya.
Encara ens hem de sentir dir per “dictapolítics” del parlament europeu, que han deixat molt enrere els ideals dels drets humans, que no reconeixeran la independència de Catalunya.
I nosaltres hem de fer memòria de tots els països que ara són independents i els va costar, el que menys 6 mesos, aconseguir que se’ls reconegués.
El que hem de fer és continuar en pinya, com a República. No acceptem ordres de ningú que no sigui la República. Ens ho hem de creure, ho hem aconseguit, ho mereixem i ho hem de defensar. Iniciar un nou país amb democràcia veritable, amb cabuda per a tots els sentiments, però amb un fi conjunt de progrés. Demà s’endarrereix l’hora, el segle per a Espanya. Nosaltres podem “avançar-la” cap el futur. Hem de convéncer els que encara no ho entenen.
Em va agradar molt el discurs de’n Junqueras. Cal tenir present que hi ha gent que ara ho està passant tan malament com nosaltres abans. I no ens acostarem a la nostra república somiada si no els tenim en compte perquè comprenguin que ara viuran millor. Que res els separa de la seva estimada Espanya, però que la majoria de Catalunya, ara també se sent millor. Podem fer-ho. Deixant de banda els brétols d’ultradreta. Podem dialogar amb els demés. Escoltar-los i tranquil·litzar-los.
Per tant, si algú es pensava que un cop declarada la independència el tren arrancaria amb el pedal a fons, que es calmi.
La NO-violència ens ha de portar molt més lluny encara. La lluita contra el ranci imperialisme, ja sigui a Espanya o a Europa i més enllà, acaba de començar. Siguem forts! Siguem dignes, com va dir el cap d’ERC.
I recordem que encara no som lliures. Encara ens falten els Jordis!