Després de tantes emocions i d’un dia controlant les trampes de C’s a les votacions, he trigat unes quantes hores a estar disposada a escriure de nou. A més a més, fins avui no he recuperat el meu ordinador!
Ahir el poble va tornar a decidir. Hi ha una majoria independentista arrelada que no canviarà de parer. Només és qüestió de temps que la llista vagi dilatant-se, ja que de les mentides de la dreta aniran sortint decepcionats.
Ens han engarjolat els governants, els han forçat a l’exil·li, no deixen sortir als Jordis, que són civils apassionats i pacífics. Ens han intervingut TV3, han controlat la premsa, han mentit impunement i finalment han intentat boicotejar les eleccions. I tot en va. Bé, segur que van colar vots falsos, però encara i així, està clar que la independència és el camí.
Però la instauració de la República no serà cosa fàcil. Hem de ser constants. I hem après una lliçó. D’haver anat en llista única, ara seria claríssim per a Europa que la República es podia certificar.
Així que jo demano als polítics que ens representen i que tant s’estan jugant, que deixin les petites diferències per a DESPRÉS de la instauració de la República. JUNTS PER CATALUNYA (el nom ho expressa clarament), tots els partits!
JUNTS PER CATALUNYA fins que tinguem la república.
No volem que ens governi una cínica mentirosa. Ella no representa el poble català en cap sentit. El PP en el seu naufragi anunciat, ha fet tot el possible perquè arribi al poder, però no deixarem que passi.
A Catalunya va haver gent que hi va venir a viure i altres que la van venir a ocupar. Ella és d’aquests últims, igual que tots els del 155. Catalunya és més gran del que aquestes persones entenen i si no se sap entendre, no cal que es quedin aquí.
No he fet mai fora ningú de casa meva, però ara sí. No vull aquesta gent que ens vol dominar. No vull ningú que m’obligui a parlar castellà. El parlaré voluntàriament amb qui em respecti. No vull ningú que vingui a adoctrinar-nos destruint la nostra cultura.
I ara demano, a nosaltres mateixos, el poble, que ens comprometem a totes les mobilitzacions necessàries i constants que haurem de fer per portar a terme el nostre somni.
Hem de prendre un camí alternatiu. Parlar amb calma i serenitat amb qui encara no entén que la república és el millor. Conversar. Demostrar. I per fer-ho, haurem de participar tots. No oblidem que tot això ho hem aixecat nosaltres. I que nosaltres ho portarem a terme.
Per això, no ens oblidem de dur el llaç groc, amb el cap ben alt! No ens oblidem de demanar això que volem. No ens oblidem de sentir-nos orgullosos de pertànyer a aquest gran poble de Catalunya.
Les CDR (comitè de defensa de la república), són grups de ciutadans de diferents partits polítics que proposen accions constants i recordatoris del que estem cercant.
Des de casa poca cosa podem fer, (escriure articles, intensificar les xarxes). Cal sortir, cal conscienciar-se de reservar temps per a les mobilitzacions. Cal organitzar-se perquè sempre hi hagi gent, molta gent, allí on se’ns convoqui. Entre companys, podem ajudar-nos, turnar-nos, però cal ser allí, molts de nosaltres.
Així que hagi passat aquest dia després, aquest Nadal, potser, donades les dates que estem vivint, hem de tornar a posar fil a l’agulla. I per a això, cal organitzar-se, cal participar activament. No us quedeu a casa. Apunteu-vos a algun grup de CDR i esteu informats de tot el que es proposa. Tenim la tecnologia al nostre abast. Fem-la servir.
Us animo doncs a formar part directa de la història. Pregunteu-vos si quan aconseguim la República, no ens direm que va valdre la pena tot l’esforç fet.