Cada vegada que algun unionista extrem o feixista directe es topa amb una manifestació, concentració o demostració dels “grocs“, deixa anar això de “Arriba España” i invariablement, els independentistes li contestem. “Arriba”. Perquè no ens importa que España estigui “arriba”. El que volem és que Catalunya també ho estigui. I ells no entenen que perquè España estigui arriba, volen enfonsar Catalunya, i això no ho permetrem. Aquesta és la lectura del seu “crit de guerra”; és el que deixen entreveure. Diuen “arriba España”, amb el to de: “enfonsem, conquerim i sotmetem Catalunya”.
No és resposta digna d’un president democràtic fer oïdes sordes quan la majoria d’una comunitat autònoma demana la revisió del seu estatut. Ni és resposta digna d’un partit de l’oposició, posicionar-se amb la repressió vers aquesta comunitat autònoma, per a la qual hi ha dues vares de mesurar.
Estem vivint una escena Kafkiana en ple segle XXI i que ens costarà els nostres esforços, però que cal mantenir fins que el món sencer s’adoni del desfasament que hi ha entre España i la modernitat.
Nosaltres no normalitzarem aquesta situació, no serà mai normal per als catalans tenir presoners polítics.
Els que diuen “Arriba España”, encara no s’adonen que nosaltres no els volem cap mal. Ens aniria millor si España fos moderna i democràtica. Tindríem el passadís del Mediterrani, la immersió lingüística sense perdre el castellà, la sanitat puntera i les arxisabudes millores que ens boicotegen actualment i res d’això hagués passat.
No és resposta digne d’un partit, governant d’un país democràtic, tingui com a única eina de contenció cap a més de dos milions de ciutadans descontents, l’ostatge de presoners polítics, la manipulació informativa, les amenaces de l’exèrcit, la intervenció dels comptes, la grollera maniobra d’enfonsar l’economia traient les empreses d’aquesta terra.
De debò, des del PSC i Podem, no han estat capaços de veure aquest comportament imperialista i dictador? Encara en volen més proves? No sé si pensar que són ingenus o una mica curts.
Ens queda molt camí per fer i l’hem de fer junts, organitzats, agermanats. Com que l’anterior situació franquista ens va agafar a molts en edats d’estudiants, ara estem jubilats o a punt d’estar-ho. Això permet que es pugui disposar de més temps per a les actuacions que cal fer constantment per la república. Per això, si teniu una estona lliure i coincideix amb algun acte, no feu el ronso i aneu-hi. Fem torns i assegurem que sempre hi hagi gent als actes de repulsa per les accions del govern dictatorial, fem que sempre hi hagi llaços grocs a les concentracions per demanar la llibertat dels empresonats.
I EspaÑa, a poc a poc s’anirà normalitzant i acceptant que Catalunya se’n va. I tot depèn de què nosaltres no normalitzem la nostra situació de colònia sotmesa.