La mala consciència d’Europa

Europa va permetre la dictadura de Franco.
Excepte uns quants valents compromesos amb els ideals republicans, la resta ens varen donar l’esquena.
Així Franco va dominar Catalunya. 40 anys!
I després de Franco, Catalunya es va avenir a tenir un país democràtic. Vàrem creure en els governants espanyols. Es va oferir un nou plantejament. Es van crear les comunitats autònomes, però a la fi, va ser per seguir com en temps de Franco. Aprofitant-se de la feina i l’enginy del poble català per pagar les seves corrupcions i justificar el robatori amb la solidaritat cap a les comunitats més febles. Però de febles no tenen res. Són comunitats mal gestionades. L’excusa perfecta per fer el robatori.
I hem aguantat així altres 40 anys. La vida de moltes persones s’ha esvaït sense haver aconseguit el seu somni de veure una Catalunya lliure i republicana com quan van lluitar per ella el 1936.
Europa va mirar de lluny com es produïa una sagnant guerra civil. Els republicans, a Catalunya i els nacionals de la dictaura de Franco.
Molts republicans, no només de Catalunya, van haver d’emigrar. Les ments clares i progressistes no hi tenien cabuda en aquella Espanya inquisitorial.
I costa de creure, però segueix igual. Està anclada a l’edat mitjana. Sobrevalorant l’orgull de patria conqueridora de súbdits.
El mateix que va fer als països americans, ho ha volgut fer sempre amb Catalunya, la seva possessió, el seu botí de guerra.
Però s’ha trobat amb una cultura molt més avançada. De tant avançada, que és pacífica i sempre ha avantposat la seguretat de la pau per sobre dels desitjos de pàtria lliure.
Però hem arribat a un moment en què ja no podem més.
Per tots aquells que varen lluitar i van donar la vida. Molts d’ells encara sense un lloc on anar-los a recordar, perduts a les cunetes. Pels avis i àvies que van veure ensorrar-se els seus somnis de progrés. Pels polítics que van defensar la terra llavors i els que la defensen ara.
Europa ens deu una compensació.
El que fa gran un país, igual que el que fa gran un home, és la seva valentia d’acceptar que es va equivocar i voler posar remei a una situació injusta.
Jo encara crec que Europa pot ser gran.
I ho ha de ser reconeixent en Catalunya una nació soberana que es vol autogovernar sota el règim republicà i democràtic.

VISCA CATALUNYA LLIURE