El lent camí de la política

Companys lluitadors. No hem de perdre l’eufòria, perquè estem seguint el camí correcte. Estic segura que aquestes imatges de no consens, són més falses que reals, tot i que sí que hi ha marro.

Però confiem. El fí és comú. L’aire fa cada dia més olor a república.

Tots teníem pressa, però n’hi ha que encara estan deçabuts perquè s’ha hagut de posar una mica de fre a la situació.

Sí, sabem que es van cometre errors, que no es van aprofitar algunes situacions favorables. Que va privar la prudència més que la decisió.

Però els polítics saben que ens tenen. Saben que quan tornin a dir, “aquesta va de bò”, allí estarem. I aquesta és la nostra arma.

Potser la llebre és més ràpida, però també té més enemics
La constància de la tortuga fa que guanyi la cursa

Si algú encara té molta pressa, que segui, perquè la cosa no anirà lleugera. Aconseguir canviar l’opinió de l’Europa rància, aconseguir que es creguin que de veritat estem en una dictadura. Que Franco està enterrat, però el seu moviment segueix donant fuetades. Tot això no és tasca d’un dia. Ni d’unes setmanes, ni d’uns mesos.

El que hem de guardar a la nostra ànima és el que ens diem tan sovint a les xarxes quan algú es desanima: NI UN PAS ENRERE.

No tornarem, ni a una autonomia, ni a una colònia hispana. Seguiren cap endavant cap a la República Independent, a la catalana. I un cop assolida, ja vindran moments d’avaluar qui mereix què, com i quan.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!

No oblidem que els més determinats són els presos. Si ells resisteixen, nosaltres no podem defallir.

Aquí teniu les paraules de Jordi Sánchez, agraint la iniciativa de la vaga de fam:

02-03-2018 / Soto del Real

Malgrat la distància i els murs que ens separen, vull que em sentiu ben present entre vosaltres a l’inici d’aquest dejuni per la llibertat.

Els dejunis, com bé sabeu, no es fan mai contra ningú. Així és com jo els entenc, com jo els vaig aprendre de Ganghi, de Lanza del Vasto o del mateix Xirinacs, i com se que vosaltres fareu.

Podríeu haver fet una vaga de fam, sense termini conegut i de resultat incert. No ho heu fet i ho celebro. Jo tampoc crec que ara sigui el moment d’una vaga de fam. Esperem que mai arribi el moment que la justifiqui i empari, serà senyal que les llibertats es recuperen i la democràcia i les veus de la gent tenen recorregut.

Avui inicieu una acció que tindrà continuïtat en altres indrets i per altres persones els propers dies. D’alguna manera vosaltres recolliu el testimoni dels amics de Cornellà que van acabar la cadena del seu dejuni el passat 20 de desembre, i d’alguna manera ells recollien a la vegada el testimoni dels amics de“Fam de llibertat” que havien fet el seu dejuni el passat setembre, a les portes de l’1 d’octubre.

Aquest dejuni farà més forta la solidaritat, us farà a totes les persones que hi participeu més receptives i més obertes. No cal esperar cap miracle d’aquest dejuni però si que la llavor de la dignitat i la llibertat segueix arrelant en la nostra societat.

Tenir bones i sanes arrels és la condició per poder algun dia gaudir d’uns bons fruits

Jordi Sànchez

Soto del Real

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s