Calma.
Cada cop que ens acostem a una possible resolució favorable al procés, hi ha divisió d’opinions.
Crec que encara hi ha massa egos i ressentiments que interfereixen a la presa de decisions.
Per altra banda vull trencar una llança a favord’ERC.
Parlant amb unes quantes persones de dins, he comprovat que allò que va dir en Junqueras, que veuríem coses estranyes, no ha parat de succeir.
Si bé jo també sento certa decepció, por, ràbia, enuig, … per les seves actuacions, tinc present aquell avís i després de parlar, com deia, amb algunes persones que ho toquen de més a prop, estic per pensar que es varen repartir papers i ERC segueix el seu.
Per tirar endavant una independència, que no és qualsevol cosa, calen molts punts congruents i dinàmiques diferents.
ERC creu molt important la tasca de seguir recollint independentistes, i té tota la raó. No ens pensem que com que vàrem guanyar l’1O i el 21D, ja està tot fet!
Cal convèncer molts d’indecisos. Molta gent que després del bombardeig de notícies devaluadores del govern espanyol, i més després d’haver fet fora el PP, s’ha posicionat en la zona grisa dels dubtes. Aquestes persones no es decideixen per una independència perquè encara creuen que tenir un país com cal, és possible dins d’Espanya.Els independentistes tenim clar que per aconseguir un país com cal, s’ha de marxar. Però no tothom ho veu així.Aquesta és la feina que s’ha autoimposat ERC, i ja no els ve de nou, perquè és la tasca que venen fent des de sempre.
Treball dur amb col·lectius difícils. Qui es molesta a dialogar amb una persona establerta a Tabàrnia? ERC.
Possiblement no són els únics, però són els que s’exposen.
Gent amb dubtes d’aquesta categoria és molt important de captar, ja que la seva decisió pot passar d’anar amb ERC a anar amb C’s, si no se’ls informa bé.
I és aquesta una actitud molt arrelada entre els independentistes, que donem per explicada la qüestió. I no. Hi ha molta gent desinformada.
Cal doncs, atreure la seva atenció cap a un partit republicà que no porta la bandera inamovible de l’independentisme com a única opció.
Albano Dante Fachín, és un exemple
de no independentista que comparteix afiliació amb ERC.És qüestió de temps i més decepcions, que entengui que el país que vol, només és possible amb una separació.
Sí, és cert, anem al pas del més lent. Però calen aquestes maniobres per fiançar el nostre moviment. No volem una república que duri tres dies i esdevingui una lluita entre catalans.Volem una situació pacífica, de gestió independent, de poder fer les coses a la nostra, del reconeixement de la nació catalana on tots els catalans se sentin integrats.
És a dir, allò que ERC està fent un sacrifici molt gran, és cert. Són conscients que molta gent “marxa” d’ERC perquè veu aquest acostament a partits i persones que sembla que ens volen apartar de la nostra fita. Però no és així.
Cal comprendre que ERC, CUP i Crida, tenen com a prioritat la república independent.
Però cadascú juga un paper important i imprescindible.
El poble està aguantant com cap més poble faria. I a ca
da cop a la moral, sorgeixen veus d’ànims i seny.
Hem encetat un nou tipus de guerra, i només el guanyarà aquell que digui la darrera paraula. Nosaltres.
És la nostra tossuderia i constància la que ens porta cap a l’èxit.
I hem de tenir en compte que de fet, no és que nosaltres guanyem la república, és que Espanya perd la confiança del món.
I en conseqüència, la república és l’única solució.
Però encara queden moltes paraules per dir. Així que llum als ulls i força al braç.
Cap pas enrere, molts endavant.
