Igual que demano proves a qui diu que ni Junqueras, ni Puigdemont volen la independència, també demano explicacions a ERC per l’estrany comportament que està demostrant.
M’encantarà equivocar-me i haver-me de menjar aquestes paraules amb patates o sense. Però per ara, el que estic veient és que efectivament ERC es decanta cap a un estat federal. I això, abans de l’1O podia tenir cabuda.
La solemne tossuderia de Rajoy per no dialogar, va fer que traspasséssim la línia vermella.
L’1O marca un abans i un després. I la gent del poble, els que votem, els que de debò decidim, estem també entossudits a tenir una república, però atenció: INDEPENDENT!!!!!
Perquè tenir uns veïns que només s’omplen la boca amb el “NO”, amb la “seva” pàtria, perquè la nostra la volen destruir i que no estan disposats a canviar de parer, no ens sedueix gens, ni mica.
I què fan amb els nostres vots? Què fa ERC i CUP quan han de prendre decisions unitàries? I és JxCat sincer quan ofereix compartir?
Del que he vist fins ara, de veure la dimensió egoista dels partits i del gir que estan donant els darrers fets, sí que veig una mà llarga que manega els fils. I aquesta mà la veig sortint d’ERC. Perquè tot sembla anar pel camí de la destrucció de Puigdemont.
El meu pare solia dir que els que són amunt, creuen en els ideals, però que estan envoltats de mala gent que només vol recollir suficient per jubilar-se en quatre anys.
I crec que en Puigdemont, comencés com comencés, està més a prop de ser d’esquerres i independentista que ningú. En canvi a hores d’ara, penso que en Junqueras ha jugat la carta de la pena per estar a presó (que no discuteixo que sigui un cop fort), per aconseguir donar la volta a les eleccions, perquè mai a la vida s’hagués esperat que guanyés ERC en “condicions normals”. I ara que té el que vol, ha d’acabar de moldre el seu opositor. Perquè el tracta com a tal.
I què veig? Doncs pactes foscos que porten a la col·laboració europea per vetar els que de debò lluitarien per la independència, els que de debò tenen un projecte viable de construcció de la nostra nació catalana, encara que estan fora o precisament perquè estan fora.
Veig que Junqueras sí que sortirà de la presó i farà el que vulgui amb els nostres vots. I com que tindrà un deute a pagar, acceptarà pertànyer a un país federal, perquè així li dona menys feina.
Fer un país nou és cansat, però aquí estem, professors, bombers, botiguers, cambrers, músics, estudiants, jubilats, mecànics, pallassos, cuiners, científics,…tots units perquè el que volem és això. UN NOU PAÍS.
No ens serveixen les engrunes. No ens serveixen els pactes. Volem sortir d’aquest refugi de franquistes, imperialistes i maltractadors.
I torno a dir, que voldria equivocar-me, però com he dit al principi, si el que exposo no és així, que algú m’ho demostri. No sóc creient, així que menys creuré en la paraula d’un polític o d’un altre tertulià, sigui del color que sigui. Vull proves, vull fets, actes que de debò em demostrin que caminem cap al que es va votar l’1O. L’única votació sincerament independentista.
Volem volar, volem florir, volem deixar enrere el llast.
Les ales les té el poble.