El poble sense líders també sap caminar

Cert que hi ha moments difícils, però deixar d’actuar per por no és bon consell. I ho hem fet en diverses ocasions. Ja n’hi ha prou.

Ningú vol carregar amb la responsabilitat de l’error, de que hi hagi víctimes. Comprensible. Però tampoc trobarem ningú que carregui amb la culpa de no haver fet res, d’haver enganyat tot un poble.

Es va demostrar que som més de 2 milions de persones, i va creixent, que volem un canvi. I aquest canvi no pot ser continuar a Espanya. Hi ha proves sobrades que no hi ha sortida digna amb ells (no amb tots, però sí la majoria). Ni ara, ni en un futur proper.

Per això la ciutadania està agafant les regnes d’aquest procés. Moltes associacions, grups a telegram, a whatsapp, CDR, gent lliure que s’organitza i decideix que el pas l’hem de fer nosaltres, ARA!

Hem de funcionar com un engranatge

I no puc estar més d’acord. El que demano és que ens gestionem bé. Que demostrem que el poble sense líders, també sap caminar. Per això cal definir les accions a fer i repartir-les en els diferents conjunts creats per tal que no es dispersi l’acció.

Tenim dos mesos, perquè la cosa ha de ser aquest 11S. Un 11S-ediciós, un 11S-diferent, un 11S-definitiu, com el vulguem dir. Perquè el millor moment és el que escollim.

Així doncs, ENDAVANT. Què necessitem? Principalment disciplina. Definir i assignar funcions, repartir la població i les tasques. Calendari, distribució geogràfica. I COMPROMÍS.

Per tant, aconsello que busquem el grup més proper i fem pinya, que és el nostre estil.I demanem humilitat, coordinació i ordre. També molta precaució. Sempre tenim l’enemic a prop. Per últim, no ens sulfurem quan se’ns demani demostrar la nostra implicació. I JUNTS HO ESTEM TORNANT A FER.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada