- Habilitats orals
- Correcció fonètica
- Ortografia
- Habilitats escrites
1.Habilitats orals
Contingut: Tractament de la llengua oral en els nivells bàsics o L2 (sessió 1) i en els nivells més avançats (sessió 2).
Tasca d’avaluació: Síntesi argumentada dels criteris més rellevants que, des del punt de vista del futur docent, han de presidir les tasques orals en l’àmbit de l’ensenyament de la llengua als adults, tant L1 com L2 [es concretarà al llarg de les dues sessions presencials].
2. Correcció fonètica
Proposta per a un estàndard oral
Trio el so “x” que es representa tant amb “x”, com amb “ix”.
Un pinxo pinxet punxava la panxa d’un panxut. El panxut li digué al pinxo: Pinxo pinxet, no em punxis més!
Un flux de llum fluix i lax il·lumina perplex els mateixos annexos fixos.
3. Ortografia
Norma: Es refereix a tota pauta que regeix alguna matèria. És producte d’un consens social. Per exemple, la normalització de la llengua oral i escrita del català, la va fer en Pomeu Fabra i la secció de Filologia de l’Institut d’Estudis Catalans. Van establir els criteris bàsics pels quals s’hauria de regir la llengua oral i escrita.
Regla ortogràfica: Norma que regula l’escriptura de les paraules. Permeten determinar la forma d’escriptura correcta de paraules amb grafies que inclouen sons molt semblants, també indiquen quan posar accent gràfic a les paraules, els signes de puntuació, etc.
Perquè una regla sigui predictible (que es pugui fer servir amb confiança), ha de ser potent (aplicable a tots o la gran majoria de casos), accessible i possible.
Pseudoregla: Una pseudoregla ortogràfica introdueix dubtes i confusions en la mateixa definició. A més si no té la col·laboració de la fonètica que ajudi a distingir els sons de grafies diferents, no serà útil. (Exemple: nv / mb, no ens ajudarà la parla, ja que no distingim el so “v” del so “b”). Per altra banda una regla ortogràfica que tingui moltes excepcions, no es podrà considerar predictible. (Exemple: masculins acabats amb -e, només es dona en un 55% dels casos).
La manera d’ensenyar l’ortografia pot ser de forma DEDUCTIVA (quan mostrem la regla i l’alumne dedueix com l’haurà d’aplicar després) o INDUCTIVA, que seria presentar-li exemples perquè l’alumne pugui extreure la regla que segueixen.
Treballar amb textos és la millor manera d’aprendre l’ortografia. Evidentment, conèixer la funció de la paraula, (sintaxi), ajudarà a distingir i escollir la bona solució: en/amb/em, es poden confondre perquè es pronuncien igual, però quan sabem que un és una conjunció, l’altre un pronom i l’altre una preposició, ens ajudarà a escollir la paraula correcta.
Vàrem fer un exercici de marcar totes les a/e àtones d’un text i distingir si eren predictibles o no. Per exemple: “veure”, ppodem saber que la darrera lletra és una -e, perquè és una terminació verbal, de les quals només n’hi ha 4: -ar, -er/-re, -ir.
En canvi “altre”, no podem saber del cert si anirà amb e/a, perquè no tots els femenins a qui acompanyi estan clars que tinguin aquesta possibilitat.
L’eina més potent per distingir una neutra, és buscar una paraula de la família, que contingui el so en qüestió en una síl·laba tònica.
També vàrem fer un exercici (pàgina 16), per distinguir quin tipus de coneixement es necessita per saber la solució gràfica d’una maraula.
Ex: Beure/veure, la solució passa per saber el significat de la paraula, per tant, lèxic i semàntica.
Va recomanar puntuar els encerts, enlloc de comptar els errors. És a dir, en un dicatat per exemple, mirar totes les paraules encertades, enlloc de comptar els errors.
Enllaços interessants:
Paraules amb (permet buscar cadenes de caràcters al principi, al mig o a final de paraula)
Llista de REGLES BÀSIQUES (diguem-ne potents).
4. Habilitats escrites
TASCA PRÈVIA: Demaneu a un/a alumne/a que respongui breument les tres preguntes següents: 1. Què és per a tu l’escriptura? 2. En quines circumstàncies escrius? 3. Amb quines dificultats et trobes quan has d’escriure? Si no teniu possibilitat de fer aquest breu qüestionari a ningú, no us preocupeu; pregunteu-vos aquests ítems a vosaltres mateixos/es.