PRÀCTIQUES D’ENSENYAMENT DE CATALÀ A L’INSTITUT ESCOLA INDUSTRIAL DE SABADELL
NIVELL Intermedi 3 (B2)
1. Contacte amb la coordinadora del CPNL de Sabadell
2. Recull de documents i informació del centre de pràctiques
2.1 Informació general
2.2 Organització dels cursos
2.3 Prova de col·locació
2.4 Torns
2.5 Condicions per matricular-se
2.6 Tipus de matrícula
2.7 Requisits per presentar-se a la prova final
2.8 La prova final
3. Observació
3.1 Primer dia d’observació
3.2 Segon dia d’bservació
3.3 Tercer dia d’observació
3.4 Quart dia d’observació
3.5 Cinquè dia d’observació
3.6 Intervenció
3.6.1 Unitat didàctica-1
3.6.2 Primera impressió
3.6.3 Reflexió i autocrítica
3.6.4 Reflexions amb la tutora UB
3.6.5 Unitat didàctica-2
3.7 Sisè dia d’observació – correcció d’excercicis
3.8 Setè dia d’observació
3.9 Exàmens i prova oral
3.10 Entrega de notes
4. Pràctica de sessió didàctica
4.1 La sol·licitud (tasca)
4.2 Gramàtica: grafies g/j ; x/-ix ; tx/-ig ; tg/tj
5. Conclusions
6. Avaluació
7. Annexos
1. Contacte coordinadora CPNL Sabadell
El Consorci Per a la Normalització Lingüística ofereix activitats per fomentar l’ús del català en la vida quotidiana, però també dona suport a les polítiques de cohesió social i promociona el voluntariat per la llengua.
La seva oferta no és limita al territori català, sinó que també està present en altres regions de la península. La seva pàgina web ofereix molta informació i recursos.
A la seva pàgina web es pot accedir a tota mena d’informacions, ja sigui dels cursos, altres enllaços a entitats col·laboradores, assessorament lingüístic, llengua i cultura i legislació lingüística de l’administració pública.
El seu ventall de cursos va des dels generalitzats (en tots els nivells), als especialitzats per sectors professionals, expressió oral i escrita, i llenguatge d’especialitat. Es pot accedir a ells en modalitat presencial, en línia o semipresencial, la durada dels quals pot ser de 45, 90 i 120 hores.
Tots els graus interns tenen proves homologades i per a tots ells es fa una certificació oficial, excepte l’A1. Hi ha altres categories de certificació com les d’assistència, seguiment o assoliment.
També es pot accedir fàcilment a la normativa dels cursos, per consultar horaris, calendaris, períodes d’inscripció, tarifes, dates d’exàmens, condicions i documentació de matrícula, criteris de convivència, guies per a l’alumnat, revisió d’avaluacions, canvis d’horaris i informació sobre protecció de dades personals.
Un altre punt important és la possibilitat de tenir un carnet d’estudiant, que permet accedir a descomptes en entrades a museus, espectacles i equipaments culturals de Catalunya.
En aquest enllaç, l’alumne pot trobar una relació de totes les entitats on pot acudir i beneficiar-se d’aquests descomptes.
Al ‘apartat Llengua i cultura, s’inclouen notícies i actualitat sobre literatura, cinema, teatre, música, tradicions, museus i exposicions.
Després de rebre la informació sobre la destinació de les meves pràctiques, començo a contactar via correu electrònic amb la Mariona Mas, coordinadora del Consorci per a la Normalització Lingüística de Sabadell.
En un parell de dies quedem d’acord per conéixer-nos i explicar-nos per sobre en què consistirà la pràctica i els horaris disponibles que em puguin anar bé.
El Consorci té unes estances al Casal Pere Quart de Sabadell, edifici històricament emblemàtic, situat a la Rambla de la ciutat. Consta d’uns quatre despatxos ubicats d’una manera un tant laberíntica. Intueixo que hi treballen habitualment unes sis persones, a més de tots els professors que passen per allí a recollir materials, fer avaluacions o altres tasques.
Comprovats els horaris, hi ha dues possibilitats que em poden oferir i en breu em dirà quin dels dos professors m’acollirà com a tutor i a quin centre hauré d’anar.
2. Recull de documents i informació del centre de pràctiques
Rebo per correu una sèrie d’expedients d’organització interna del CPNL Sabadell i quedo amb la coordinadora per aclarir dubtes.
Quan hi vaig, em proporciona models de tota la documentació estructural del Consorci, així com els guions de les quatre unitats didàctiques de què consta el curs que m’han adjudicat. També tinc accés a la memòria del 2017.
Aquests són els documents que tant el professor, com els alumnes, han de tenir en començar el curs presencial intermedi 3 (B2):
Professor:
General:
Manual Intermedi 3: Llibre i solucionari. Ed. Barcanova
Tasques intermedi 3 (Equips)
Programa Nivell intermedi (Equips)
Documents d’avaluació continuada I3 (Equips)
Model prova homologada
Graella de puntuacions globals I3 (Equips)
Fitxes dels alumnes del curs
Informe “Alumnes tots els estats” del curs (sigma)
Llista d’assistència del curs (sigma)
Llista d’espera del curs (sigma)
Altres materials disponibles (vegeu Equips)
Rúbrica (no és el model actual)
Rúbrica oral (no és el model actual)
Alumne:
Manual Intermedi 3: Llibre i solucionari. Ed. Barcanova
Carpeta (matriculació)
La guia de l’alumnat (enllaç al document complet) (s’entrega el dia de la matriculació)
Carnet de l’alumne (s’entrega el primer dia de classe) i document amb la referència d’avantatges que representa tenir aquest carnet
Calendari (s’entrega el primer dia de classe)
També m’informa del material que disposa l’aula:
Ordinador + Wifi
Projector (el que hi hagi disponible en cas que l’aula no en tingui, un de propi)
Reproductor de CD (per si no s’utilitza ordinador)
Retoladors, esborrador, pissarra
2.1 Informació general
L’INSTITUT ESCOLA INDUSTRIAL
En aquest centre s’imparteix formació professional des de principis de segle passat, antigament anomenada Escola d’Arts i Oficis.
S’ensenyen quatre famílies professionals de GM i GS a més de programes de qualificació professional inicial per a alumnes que no hagin aconseguit l’ESO.
L’entitat lloga les aules en horari lliure per a altres activitats, entre elles, les classes de català del Consorci.
Ubicat al carrer Calderón, 56 limitant amb la plaça del Mercat Central i molt a prop de l’Auditori de Caixa Sabadell.
2.2 Organització dels cursos
Nivells dels cursos generals:
Inicial (A1) – Adreçat a persones nouvingudes o que no entenen el català. Comprensió bàsica i frases simples que els permetin sortir-se’n mínimament en situacions quotidianes.
Bàsic (A2) – Adreát a persones que no parlen català per ajudar-los a resoldre les necessitats fonamentals de la vida quotidiana.
Elemental (B1) – Adreçat a persones amb coneixements bàsics, que volen millorar habilitats orals, escrites i de comprensió, encara que la fluïdesa no sigui el seu fort, com ho seria la seva L1.
Intermedi (B2) – Adreçat a persones que tenen un bon nivell de la llengua oral i han de millorar l’expressió escrita i oral en diferents registres, amb una coherència acceptable.
Suficiència (C1) – Adreçat a alumnes amb bon domini de la llengua en general, que han de millorar la comunicció en totes les varietats i en tots els nivells (oral, escrit, comprensió), de forma flexible i eficaç.
Superior (C2) – Adreçat a persones que necessiten aprofundir en aspectes puntuals.
Nivell inicial, bàsic i elemental:
Número d’alumnes entre 10 i 25
Cursos de suficiència i cursos especialitzats:
Número d’alumnes entre 15 i 25
Cursos superiors:
Número d’alumnes entre 20 i 25
Cursos de línia oberta:
Número d’alumnes entre 5 i 20
Totes les persones que participen en les activitats del CPNL tenen el dret a conviure en un bon clima i el deure de facilitar-lo amb les seves actituds i conducta.
L’objectiu d’aquestes normes de convivència és garantir l’exercici d’aquests drets i deures de tots els membres de la comunitat del CPNL.
2.3 Prova de col·locació
Cal acreditar el nivell necessari mitjançant la prova de col·locació o un certificat de coneixements de català que acrediti el nivell. Els centres ofereixen la possibilitat de fer la prova de col·locació a les persones que no disposin de cap d’aquests documents, especialment durant els períodes d’inscripció.
2.4 Torns
El preferent s’adreça a l’alumnat antic, és a dir, alumnes del mateix CNL matriculats a un curs durant l’últim any.
El torn general s’adreça a la resta de persones interessades. Dins de cada torn les inscripcions s’atenen per ordre d’arribada. La inscripció d’un curs es tanca quan té el nombre màxim d’inscrits. En el cas que hi hagi més sol·licituds que places i que, per tant, es creï una llista d’espera, també es gestionarà per ordre d’arribada i s’informarà a cada interessat del seu número d’accés.
En els cursos de la modalitat 100% en línia, el circuit de matriculació està integrat en l’entorn web http://www.parla.cat. Per matricular-se en un curs de Parla.cat s’ha d’estar
2.5 Condicions per matricular-se
Per poder-se inscriure als cursos cal:
– tenir 18 anys
– tenir 16-17 anys i no haver fet l’escolarització obligatòria a Catalunya
– disposar de la documentació necessària
En el moment de matricular-se, cal presentar tota la documentació necessària. No és imprescindible la presència de la persona interessada.
Les matrícules són intransferibles.
No s’admet que una persona es matriculi en un curs de nivell igual o inferior al de l’últim que ha aprovat al CPNL.
Cada alumne només es pot matricular en un curs general en cada període d’inscripció.
Per poder formalitzar la matrícula és imprescindible que s’estigui al corrent del pagament de les matrícules anteriors.
La falsedat de les dades donades en el moment de la inscripció invalida la matrícula en el curs en el qual l’alumne s’hagi matriculat i no obliga la institució al retorn de l’import de la matrícula.
2.6 Tipus de matrícula
La matrícula pot ser ordinària, amb reduccions o gratuïta. Es poden consultar els preus a http://breu.cpnl.cat/preus.
● Poden sol·licitar la reducció del 50%:
– els pensionistes de l’INSS o de classes passives (jubilats, pensionistes per invalidesa permanent, total o absoluta)
– els membres de família nombrosa de categoria general
– els membres de família monoparental de categoria general
– les persones que tenen una discapacitat reconeguda del 33% o més
● Poden sol·licitar la reducció del 70%:
– els aturats
– els membres de família nombrosa de categoria especial
– els membres de família monoparental de categoria especial
- Matrícula gratuïta per a alumnes de bàsic 3 que cursin el nivell bàsic (bàsic 1 + bàsic 2 + bàsic 3) a partir del curs 2018-2019
– els alumnes que facin els tres graus de nivell bàsic de forma continuada tindran matricula gratuïta al curs bàsic 3
– per acollir-se a aquesta reducció hauran d’haver transcorregut 11 mesos com a màxim entre la primera i última inscripció
Totes les persones inscrites en un curs presencial amb matrícula gratuïta han de presentar-se a l’aula el primer o segon dia de classe obligatòriament. Si per motius diversos no hi poden assistir, cal que avisin el CNL on s’hagin inscrit. En el cas que no s’hi presentin i no avisin, perdran el dret a la plaça i hauran de tornar a fer el procés d’inscripció, si més endavant volen fer el curs. El preu de la matrícula ordinària o reduïda inclou l’assegurança de l’alumne que cobreix, exclusivament, la persona inscrita en el curs.
En el cas d’haver-se matriculat en un curs de la modalitat 100% en línia caldrà que paguin l’import íntegre de la matrícula. Posteriorment, hauran de fer arribar la documentació que acrediti que tenen dret a la reducció per correu electrònic, fins a 7 dies a partir de l’inici de curs, per tal de poder verificar les dades i fer el reintegrament corresponent. Aquest reintegrament es farà des del compte de Paypal i, per tant, segons la seva política de reintegraments. Si els documents es presenten fora d’aquest termini no es farà cap reintegrament.
La matrícula dels cursos de nivell superior (C2) no ofereix cap tipus de reducció. Només es retornarà l’import de la matrícula per circumstàncies organitzatives atribuïbles al CPNL.
L’alumnat pot donar-se de baixa si no pot continuar assistint a classe o seguir un curs amb regularitat, per motius laborals, d’estudis, de salut, etc. per tal que la seva inscripció sigui donada de baixa i puguin tornar-se a inscriure en qualsevol altre període d’inscripció. Aquesta baixa s’ha de formalitzar en els serveis administratius corresponents, per escrit, al més aviat possible i, en tot cas, en un termini no superior als quinze dies posteriors al de l’última assistència a classe o de l’última activitat feta en un curs en línia. En cap cas, aquesta baixa implica el retorn de la matrícula.
En cas de no formalitzar la baixa, es considerarà que han abandonat el curs les persones que hagin faltat 12h d’assistència continuades en un curs presencial de 90 hores o més o que hagin faltat 6h d’assistència continuades en un curs presencial de 45 hores.
En els cursos amb certificació homologada -bàsic 3, elemental 3, intermedi 3, suficiència 3 i superior-, l’avaluació final és la suma de l’avaluació de curs i de la prova final.
2.7 Requisits per presentar-se a la prova final
– En els cursos presencials, haver assistit al 75% de la durada del curs (l’assistència es compta a partir del dia
d’inici del curs).
– En els cursos en línia, haver obtingut la qualificació d’apte a la plataforma.
Per aprovar, cal obtenir un mínim de 70 punts a l’avaluació final i superar els blocs eliminatoris de la prova.
2.8 La prova final
La prova final té una data única i l’alumnat té una única convocatòria per presentar-s’hi. El professorat dels cursos presencials, semipresencials i de la modalitat combinada convocarà l’alumnat per comentar la prova i els resultats a l’aula o individualment. Pel que fa als cursos de la modalitat 100% en línia, la prova presencial es fa a Barcelona i el resultat s’enviarà per correu electrònic.
L’estructura i els models de proves (1–2–3–4) es poden consultar en el web del CPNL.
En la resta de cursos es fa avaluació continuada. L’alumne haurà de lliurar una sèrie de tasques obligatòries d’acord amb els criteris d’avaluació del curs.
Criteris de convivència
Tots els membres del CPNL tenen dret a conviure en un bon clima d’aprenentatge i el deure de facilitar-lo amb el seu comportament i la seva actitud. Es poden consultar les Normes de convivència a l’aula en el web del CPNL i la Carta de compromisos de la plataforma virtual en el web del Parla.cat.
El CPNL no es fa responsable dels objectes personals que els alumnes portin a l’aula.
No es podrà enregistrar ni en àudio ni en vídeo el professorat i l’alumnat sense autorització prèvia.
Protecció de dades / Informació sobre el tractament de dades personals
Qui és el responsable del tractament de les vostres dades personals
Identitat: Consorci per a la Normalització Lingüística
Adreça: Carrer de Muntaner, 221 (08036 – Barcelona)
Contacte delegat de protecció de dades: dpd@cpnl.cat
Amb quina finalitat tractem les vostres dades personals
Gestió, control i seguiment dels cursos i activitats formatives organitzades pel CPNL.Els usos previstos són els derivats del procés d’inscripció i seguiment docent de l’alumnat dels cursos de català per a adults del CPNL.
3. Observació
Curs B2 (Intermedi-3)
45 hores
Porten fetes 18 hores
Edats: Entre els 30 i els 60
Proporció homes/dones 7:15
El guió d’observació d’aula proporcionat al curs de postgrau ens guia per no deixar-nos cap detall que ens pugui ajudar al plantejament de la nostra sessió.
Observació aula
Disposició classe
Anotacions
Observació pràctica a Consorci
Dades generals
Observació i intervenció
Observació de l’avaluació
3.1 Primer dia d’observació
Ens trobem el dia 5 de febrer a les 18.30. Havíem quedat abans, però per un malentès, jo estava a l’Institut i ell m’esperava al Consorci. Finalment podem intercanviar unes poques paraules abans de començar la classe.
El llibre que fan servir, tal com em va indicar la Mariona, és el de Llengua Catalana de l’editorial Barcanova, intermedi 3. Conté solucionari dels exercicis proposats.
L’aula on es fa la classe és vella, pintada de verd i amb les finestres del fons tapades amb tela negra. Puc imaginar que al matí entri massa claror en dies de sol, però a la tarda, s’agrairia la llibertat dels finestrons. Encara que tot plegat, els alumnes estan d’esquena a l’exterior.
Les taules es distribueixen en files de 6 amb un petit passadís cada tres pupitres. Són també molt velles i força justes a l’hora d’escriure còmodament.
Els alumnes de’n Roger eren 25, però tres d’ells van deixar les classes ja fa unes setmanes.
Porten fetes 18 hores d’un curs Intermedi 3 (B2) de 45 hores.
Com que és curs de final de cicle, s’han de presentar a examen oficial per obtenir la certificació i poder passar al nivell superior.
Com és habitual, solen seure al mateix lloc i amb els mateixos companys.
En Roger saluda i comença presentant el programa d’avui que consistirà en la correcció de lèxic que tenien per deures. No passa llista perquè els coneix molt bé a tots i ràpidament omple amb creuetes la graella del control d’assistència.
Després els organitzarà en grups per fer una tasca d’expressió oral que aniran treballant durant 3-4 dies.
Finalment fa servir amb comoditat l’expressió “anem a obrir un nou meló”, per referir-se al pròxim i darrer tema de la classe, sobre la substitució pronominal del complement circunstancial, pel que dedueixo que el darrer dia la deurien aprendre i ell aprofita l’ocasió per recordar-la en un contrext adequat.
Té actitud propera, somriu i parla amb un to clar, tot i que força ràpid.
Recorda amb una explicació magistral, la darrera sessió i corregeix els exercicis sobre la creació de mots amb prefixos i sufixos. Distingeix aquest casos de la composició, que utilitza dues paraules amb significat independent.
Pregunta un per un, seguint l’ordre en què estan asseguts, per les respostes de la primera activitat: crear paraules noves amb els prefixos sub, bes, vice, sots, pre, a,…
No perd ocasió de fer esment en accents diacrítics quan surt la paraula “besnét”
Uns dubtes sobre la paraula “bessons” i la paraula “preparació” li dona l’oportunitat d’utilitzar la pissarra per explicar que no són mots creats amb prefixes, tot i que comenta que buscarà informació per al cas dels “bessons”, ja que el mot “sons” podria provenir de l’anglès (fills) i potser haver-se convertit en paraula nova, tot i haver-se format amb el prefix “bes”.
Els alumnes intervenen tímidament, però ell porta el ritme de la classe i va per feina.
Fa llegir el següent exercici de la pàgina 82 i pregunta la resposta en general. Recorda la pronúncia de “que” i “què”, que quan no du accent ha de sonar neutra. Això crea un moment distès, ja que l’exercici requereix de dir moltes vegades aquesta paraula i els aprenents exageren la vocal neutra.
Aprofita la paraula “telefèric” que surt a l’exercici, per tornar a la pissarra i posar exemples d’accents oberts i tancat a la lletra “e”.
Les paraules acabades en:
-àric -èric – íric -òric -úric no presenten dubtes amb les lletres “e” i “o”, ja que ambdues sempre porten accent obert. D’aquesta manera poden estar segur de posar l’accent correcte en aquestes lletres que els fan vacil·lar.
Va consultant els seus apunts per seguir amb el ritme necessari per poder explicar tot allò que els caldrà saber per presentar-se a l’examen que tindran aviat.
Remarca una errada al llibre de text i torna a explicar la diferència entre mots derivats i compostos.
Corregeix els exercicis de la pàgina 95 i quan un alumne llegeix DVD dient “D uve D”, també remarca la necessitat d’acostumar-se a dir-ho correctament “D ve D”.
Una mà alçada que no atén fins que acaba la seva explicació, per evitar una interrupció.
Surt l’expressió “estar en un carreró sense sortida” (té dificultat en pronunciar les “r”, per la qual cosa es fa difícil d’entendre per algun alumne).
Comenta la procedència àrab de la paraula “atzucac”, que vol dir carrer estret i que en català es fa servir per dir que s’està en una situació de difícil solució. Afegeix una altra expressió exportada al francès, la de “cul-de-sac”, que ve a dir el mateix.
Si té dificultats de definició d’algun concepte recorre al castellà per deixar-ho clar, però sempre dona l’explicació en català.
Puntualitza que el verb “assecar”, ja té una a des del seu origen i que no és pas un prefix. Afegeix que la paraula “assaborir”, sí que té prefix “a” i que es dobla la lletra “s” per mantenir el so sord del mot original.
Entre els alumnes hi ha diversos nivells de pronúncia.
Indica que els únics infiitius que no porten dièresi, són els de la tercera conjugació.
Segueixen fent exercicis de la pàgina 107-108, on ara es tracta de fer composició de paraules. Ho corregeix ell per anar més ràpid i contesta amb diligència qualsevol dubte que es planteja.
(Algú comenta: “no doy ni una, tío”), però ell no ho sent…era per la part del darrer, on jo estic asseguda.
Continua explicant l’ús del guionet en paraules compostes i posa l’exemple de “busca-raons”. Com que la lletra “r” de “raons” sona forta, s’ha de separar de la lletra “a” de “busca”. Sinó, pronunciaríem diferent “buscaraons”. Pregunten si no es podrien doblar les lletres en aquest casos i respon que en els mots composts, és una tècnica que no s’utilitza i en lloc seu, fem servir el guionet.
Amb tot això, ha transcorregut la primera hora de la sessió.
Passa diligentment a la tasca del segon bloc, que és l’exposició oral. Ha proposat vuit temes de debat, que reparteix ell mateix per evitar perdre temps. Quan ha repartit els temes, el to de l’aula puja i ell demana ordre. Llegeix ell amb veu alta, cada proposta i els dona temps per treballar cadascú la relació de motius que els porten a estar a favor o en contra de cada tema.
Aprofita aquesta activitat individual per posar a la pissarra el que s’espera fer en els propers dies:
- Introducció i opinió (tesi)
- Argumentació
- Propostes de millora
Els dona 3-4 minuts per preparar-ho en grup. L’ambient es relaxa agradablement i ell va passant entre les taules per ajudar. Els anima a utilitzar el diccionari i els proposa que facin pluja d’idees per llistar els seus arguments.
Els posa deures per al proper dia i els 15 minuts que queden els aprofita per començar el nou tema de la substitució pronominal del complement circumstancial. Els fa anar a la pàgina 96 del llibre i primer situa el concepte, després posa exemples i finalment fa la substitució per hi/en. (Tots els CC se substitueixen per “hi”, excepte els que indiquen procedència, que ho fan amb “en”).
- Van a la platja ———————> Hi van
- Tornen de la platja —————> En tornen
Utilitza l’expressió corporal per deixar clara aquesta diferència d’anar i tornar de o venir de.
S’asseu per fer aquesta nova explicació magistral i resol ell mateix els exercicis, però els en posa de nous com a tasques a fer a casa i que s’ho autocorregeixin amb el solucionari del llibre. Només si hi ha dubtes, en tornaran a parlar.
Finalment afegeix tres exercicis més que sí corregiran a classe el pròxim dijous.
3.2 Segon dia d’observació
Dijous 7 de febrer de 2019, m’ha estat impossible arribar abans de l’hora de la classe per tal de poder xerrar tranquil·lament amb en Roger per veure la planificació de les pròximes dues hores. Confio que dimarts que ve, el meu horari em serà més assequible i em permetrà aquest contacte amb el meu professor-guia.
Comença la sessió anunciant el que faran:
- Repàs dels complements verbals per centrar-se en la substitució pronominal dels complements circumstancials
- Correcció dels deures de les pàgines 98-99 (5-6-7)
- Complement preposicionals o de Règim Verbal.
- Organització en grups per treballar l’exposició oral
El repàs dels complements verbals el posa ràpidament a la pissarra:
|
CD |
el/la/els/les/en/ho |
|
CI |
em/et/li/ens/us/els |
|
CC |
hi/en |
|
CPrep |
hi/en |
|
Atribut |
ho |
La correcció de deures és sobre expressions catalanes que fan el paper de complement circunstancial. No es tracta de substituir-les pels pronoms sinó pel significat senzill d’un adjectiu.
Un dels alumnes no ha fet l’exercici a casa, però el Roger l’ajuda a fer-lo en aquell moment i se’n surt molt bé.
La María José, que l’altre dia no va venir, ho ha portat fet perquè li van passar els deures i participa activament.
Anima molt els encerts (fantàstic, perfecte!) i demana silenci quan hi ha massa mormori.
Explica una anècdota (fil “parranda”) i relaxa l’ambient.
Adverteix les possibilitats de la substitució amb el pronom “en”, si va davant o darrere del verb i si aquest comença o no per vocal.
Tranquil·litza la gent pel que fa a l’ús de pronoms, sobretot en llenguatge oral, ja que es pot evitar fàcilemtn haver de substituir tots els complements.
Pel que fa al dubte de quan fer servir els pronoms “en” o “hi”, repeteix que tot es redueix a pensar si anem o tornem.
Entrem a l’explicació del CRV (complement de règim verbal) seguint el text de la pàgina 109 del llibre. Com que no hi ha massa verbs que tinguin aquest complement, li treu foc a l’habilitat de reconèixer-lo i substituir el seu complement per un pronom.
El verbs de RV són aquells que porten “amb naturalitat” una preposició al darrere (a, en, de, amb, per,…)
Aconsella aprendre’s el quadre de la pàgina en qüestió:
a ——-> accedir, atrevir-se, contribuir, dedicar-se, exposar-se, negar-se, obligar, procedir,…
de ——> adonar-se, oblidar-se, parlar, penedir-se, prescindir, queixar-se, recordar-se, riure’s,…
en ——> afanyar-se, complaure’s, consistir, creure, entossudir-se, pensar, tardar, tenir interès,…
amb -—> adir-se, amenaçar, avenir-se, comptar, conformar-se, fer-se, haver-hi prou,…
per ——> interessar-se,…
També assenyala que hi ha verbs com ara “estar d’acord” que poden dur dues preposicions (en/amb), segons es refereixi a un tema o una persona.
Fa un exercici més i pregunta en general, corregint la pronúncia quan cal, sobretot la de la paraula “de” (neutra). Pregunta a un alumne en concret, però contesten tots i ja segueix aquesta dinàmica.
Treu importància a la pronunciació, però recorda que la seva feina és corregir-la.
La pronúncia correcta del “de” neutre genera distensió, ja que tots els alumnes la imitien i exageren.
Detecten un parell d’errors en el llibre, perquè se’ls ha escapat posar la preposició que havien de dir, a la mateixa pregunta.
Posa deures pel dimarts, pàgina 111, el 2 i el 4.
Entrem al CRV, complement predicatiu, que se substitueix per hi/en
La norma és fàcil. Tots es representen per “hi”, excepte quan porten la preposició “de”. Llavors es fa servir “en”.
Parlo DE tu ——> En parlo
Penso EN tu —-> Hi penso
Ell fa un exercici explicant perquè substitueix amb una o altra partícula, però va ràpid perquè el temps s’esgota. Conjuntament fan un nou exercici i aprofita per introduir alguna frase feta.
Algú pregunta per combinacions pronominals, però això s’estudia al nivell C.
Explica el canvi de l’apòstrof, condicionat al començament de la paraula posterior:
“Me’n Donen” ——-> “Me n’Adono” (ho posa a la pissarra amb una lletra un xic petita)
Comenta altres tipus d’oracions:
“El diari, el compro” Una oració amb dos complements directes, és una conseqüència de la dislocació de l’ordre natural de les paraules. En aquests casos cal reforçar el CD.
Queden 45 minuts per treballar les exposicions orals que es faran totes dijous de la setmana que ve.
Guió dels objectius (a la pissarra)
- Consens dels 3 arguments i de les 3 propostes de millora entre els components del grup
- Consens en l’ordre de les intervencions:
-
- Introducció
- Arguments
- Propostes
- Conclusió
-
- Consultar la pàgina 131 per millorar l’expressió oral (connectors)
- Temps per a cada participació, entre 2 i 3 minuts.
El soroll s’intensifica quan comencen a treballar i ell atura la classe per demanar més silenci i ofereix que alguns passin a la classe del costat per tal de repartir l’espai més còmodament.
Em comenta llavors, que les classes que estan fent, de dues hores, són un pilotatge i que el més natural és fer hora i mitja, ja que als darrers trenta minuts es nota el cansanci. A més a més, aquest curs s’està fent en dos mesos i mig, quan el que s’ha fet fins ara durava quatre mesos.
Em comenta també que classes amb 25 alumnes posa molta pressió i està obligat a combinar moltes hores de classe magistral amb algua estona comunicativa.
Es va passejant pels grups aconsellant l’ús de connectors, expressions habituals i registre més o menys formal.
La seva intervenció en l’activityat sempre intenta fer veure que les coses no són ni blanques, ni negres, sinó que cal trobar els matissos i exposar-los amb claredat.
Cal tenir en compte els arguments contraris per poder defensar els propis i utilitzar maneres d’introduir-los amb els connectors adequats:
– Tot i que,…
– Malgrat que,…
– Encara que,…
Remarca que a la conclusió no s’han de posar els arguments. Error habitual.
Torna a recordar els deures pel dimarts i l’exposició oral pel dijous. Ara caldrà treball individual de cadascú a casa seva, per posar-ho en comú dimarts, que els deixarà vint minuts per fer-ho.
3.3 Tercer dia d’observació
Dimarts 12 de febrer
Com sempre en Roger saluda i anuncia les tasques que es faran en les properes dues hores:
Correcció de deures (2-4 pàg. 111)
Tema gramatical: Substitució de l’atribut
Encomana revisar amb el llibre l’ortografia de les lletres “h” i “l·l” (és a dir que s’ho repassin pel seu compte).
Retorn dels exercicis fets fa 10 dies i comentaris individuals
Treball en grup per acabar les intervencions horals
Comenta l’existència del llibre “Ginebra-Montserrat” on hi ha un llistat de verbs preposicionals, per qui en tingui dubtes.
Fa esment del cas d’alguns verbs que fan servir una preposició en registre informal i una altra en registre formal.
Ex: Entestar-se en/a (“en”, és informal, mentre que “a” és formal)
Comenta la formació de la contracció “se’n” (se+en) i ho posa en tots els casos possibles a la pissarra:ç
me’n – te’n – ens en,… (davant de verb que comença amb consonant)
me n’ – te n’ – us n’ ,…(davant de verb q ue comença amb vocal)
La morfosintaxi de la pàgina 121 parla del predicat nominal. Segueix el llibre, però hi afegirà algun comentari addicional.
Els atributs es poden substituir per: HO – EN – EL/LA/ELS/LES
Per reconpexier un atribut cal veure la concordància de gènere i número del complement verbal amb el subjecte.
1. El cas més habitual és HO.
2. Però si l’atribut ve introduït per la preposició DE o es combina amb ES, alterant l’ordre natural, es farà servir EN.
L’Aida és de Cervera
De Cervera, sí que N’és l’Aida
3. Quan l’atribut és itroduït per un determinant i acompanya el verb SER, es substitueix pel determinant.
Ex: Aquells noies són russes. (per fí surt un exemple amb russos, comenta la noia que ho és). Sí que les són.
Resumint: Sóc doctor ———-> Ho sóc
Sóc el doctor ——-> El sóc
De doctor,…———> En sóc
Posa deures per al dijous (pàgina 122 exercicis 3 i 4)
Recomana altre cop fer els exercicis de la “h” i “l·l”
Deixa els vint minuts que queden per al treball en equip.
Reparteix els exercicis de fa 10 dies, articles d’opinió) i va un per un explicant les anotacions. Justifica la seva puntuació per errades en accents, concordances, faltes d’ortografia, expressions poc clares, col·locació d’apòstrofs,…
Porta la rúbrica de qualificació i explica per exemple: “si haguessis repassat una mica, veus, que t’haguessis estalviat aquestes dues faltes? Doncs llavors tindries una A en lloc d’una B. La B està molt bé, però pots aconseguir la A”
Fila prim amb temes de cohesió textual
Una noia ha escrit:
“No puc estar més d’acord i sumar-me al seu crit”
I li recalca que a la segona frase hi falta el verb principal:
“No puc estar més d’acord i vull sumar-me al seu crit”
3.4 Quart dia d’observació
Dijous 14 de febrer
Mentre la gent s’asseu, pren nota de les assistències i comenta el que es farà avui:
Correcció de deures
Exposicions orals
Oracions coordinades, per treballar els connectors
Abans d’entrar, com que he arribat aviat, m’he trobat alumnes asseguts a les escales i ens hem posat a parlar. Estan molt contents amb en Roger, tot i que van una mica estressats, perquè el curs és més curt de l’habitual i tot està com més dens. Tampoc els entusiasma fer classes de dues hores. Convenen que són millor d’hora i mitja encara que el curs hagi de durar un mes i mig més. De vegades no s’atreveixen a preguntar dubtes d’alguns deures perquè el veuen que va molt ràpid per fer el temari. Un d’ells es queixava del temps que fan servir per corregir exercicis i un altre ha dit que corregint és justament com més s’aprèn.
La classe comença amb la correcció veloç dels exercicis del dia anterior. No hi ha cap pregunta i tots han fet bé la tasca.
Passa diligent a explicar el tema de les oracions coordinades per entrar als connectors.
Oracions ———> simples (un verb)
compostes (més d’un verb conjugat)
coordinades
Canto i ballo
subordinades
Vull que ballis
juxtaposades
El Roger canta, la Clara balla
Les oracions compostes coordinades són oracions independents que van unides per un nexe que pot indicar unió (i), separació (però), distribució (ara-ara, ni-ni, tot i això, malgrat que, altrament,…), conseqüència (doncs, per tant,…) o explicació (és a dir, a més, o sigui,…). El fet d’explicar aquest tipus d’oracions té a veure amb el tema de connectors, que és el que realment han de tenir clar els alumnes del B2.
Nota: [diferencia l’ús de la paraula “doncs” que en castellà és “pués”, ja que en català només es fa servir per expressar conseqüència, mentre que en castellà es fa servir també amb efecte causal.
Les oracions compostes subordinades són oracions amb una jerarquia, és a dir, una és l’oració principal i l’altra no existeix sense la primera.
Les oracions juxtaposades presenten un nexe consitent en una puntuació (coma, punt i coma, punt,…)
Remarca l’ús de DONCS. Sempre que poguem dir “perquè” o “ja que”, estalviem de posar el “doncs”, perquè serà incorrecte.
També ajuda a discernir entre “sinó” i “si no”. El primer indica oposició (amb la qual cosa la primera frase sempre ha de ser negativa), mentre que el segon posa condicions.
Posa força deures per al cap de setmana: pàgines 145 a 147 (2-3-4-5-6) i pàgina 156 (3-4-5)
Mentre els alumnes comencen a fer aquests deures, torna a passar un per un per comentar la puntuació obtinguda en altres tasques.
He de dir que porta la temporització molt controlada, cosa que em sembla molt difícil de fer.
3.5 Cinquè dia d’observació
Dimarts 19 de febrer
Introducció del pla de la sessió:
Carta formal
Exposició oral del grup que no ho va poder fer dijous passat
Correcció d’exercicis
Comença la classe dient que no hi ha temps de fer tots els exercicis per causa de la vaga del dia 21 (dijous). Per tant avui s’explicarà la carta formal i es practicarà a casa com a deures. Insisteix en què aquest tipus de carta és una de les proves escrites que sortiran a l’examen.
Pàgina 78-79 del llibre de text, on hi ha un text que descriu una situació concreta (la propietària d’una botigs s’adreça a una empresa immobiliària). En cap lloc del tema s’explica què és una carta formal, però en Roger explica que es tracta d’un document per comunicar-se entre institucions, administracions o persones.
Estructura de la carta formal:
La salutació i el comiat s’han de corresponde en el to emprat.
Benvolgut/Benvolguda —————————-> Cordialment,
Senyor,/Senyora, ————————————-> Atentament,
Distingit senyor/Distingida senyora ————-> Ben atentament,
Si quan ens acomiadem ho fem amb un verb en gerundi (esperant rebre notícies,…), cal fer constar el verb principal (…m’acomiado atentament)
El tractament ha de ser de vostè, vostès o vós. Es nota en els verbs que fem servir:
Vostè: 3a persona del singular
Vostès: 3a persona del plural
Vós: 2a persona del plural
També cal tenir en compte els pronoms i possessius que farem servir.
|
Vostè |
Vostès |
Vós |
|
|
Complement directe |
el / la |
els / les |
us / -vos |
|
Complement indirecte |
li |
els / -los |
us / -vos |
|
Possessius |
el seu, la seva, els seus, les seves |
el seu, la seva, els seus, les seves |
la vostra / el vostre |
Tot això es treballa amb l’exercici 1 de la pàgina 79 on es demana canviar el tractament en què estan escrites unes oracions de vostè a vós.
“Li escric per comunicar-li que estic interessada a fer un curs d’interiorisme al seu centre”
…
Passem a la pàgina 92 on es tracta la carta formal per comentar l’adequació, l’organització i la disposició d’aquests documents. Es fa l’exercici 3 de la pàgina 93, on es tracta de trobar els errors comesos en una carta formal (confusió en l’ordre de destinatari i remitent, llenguatge coloquial, us erroni del gerundi al comiat, etc.)
Pàgina 105, exercici 1 on es demana subratllar les expressions amb les quals es manifesta una ciutadana que demana informació a un consolat, per preparar el seu viatge.
Posa l’exercici 2 de la pàgina 106 com a deures, classificar oracions, segons siguin acomiadament, salutació, queixa, informació, conclusió o resposta.
Reparteix als alumnes la tasca 3 “Una aventura compartida” on es planteja la redacció d’una carta per correu electrònic (la qual cosa fa que no calgui posar data ni remitent), per fer una reserva per fer una activitat de cap de setmana. Per facilitar la tasca hi ha dues graelles prèvies a la redacció final, per tal d’organitzar la informació. Només han d’entregar la carta final el dia 26, donat que el 21 hi ha la vaga.
3.6 Intervenció
Dijous 21 de febrer (vaga general, s’endarrereix al dimarts vinent)
Dimarts 26 de febrer
3.6.1 Unitat didàctica (Punt 4)
Primer pren la paraula en Roger per explicar com anirà la sessió d’avui. Confia tenir temps al final per poder començar el repàs, ja que aviat tindran els exàmens i estan tots molt nerviosos.
Em cedeix la paraula.
Saludo els alumnes i els reparteixo l’activitat 4 “Em vull formar” (Punt 4). Els explico que en els fulls que els estic passant, veuran una sèrie d’activitats formatives i n’hauran d’escollir una. Els aconsello llegir en parelles tota la informació a tenir en compte a l’hora d’escollir, com horaris, preus, temàtica, interès professional,…
Un cop hagin triat una activitat, hauran d’omplir la graella de la pàgina 3 on posaran el títol de l’activitat escollida i tres (si en tenen), motius pels quals s’han decidit per aquella formació.
Els dono uns minuts per fer-ho i mentrestant, poso a la pissarra un quadre sobre l’ortografia de la g/j, x/-ix, tx/-ig i tg/tj.
|
g / j (sonor) |
x / -ix (sord) |
tx / -ig (sord) |
tg / tj (sonor) |
|
J davant: |
Inici de mot |
Inici de mot |
TG davant: |
|
G davant: |
Entre vocals |
Final de mot |
TJ davant: |
|
Exepcions: |
Final de mot |
També vaig passant per l’aula per veure si tenen dubtes.
Quan ja tothom ha escollit i omplet la graella, començo una explicació magistral sobre la sol·licitud. (ampliació d’informació a l’apartat 4).
Donat que a la classe anterior es va parlar de la carta formal, entenc que moltes coses les saben i vaig preguntant en general. Faig un esquema a la pissarra de les parts de la sol·licitud i els esmento la importància de la claredat en la redacció, el registre adequat i el lloc on va el destinatari, que és a sota de tot del full i que mai serà una persona, sinó una institució o un càrrec. Fem l’exercici
Com que a l’examen el que sortirà és la carta formal i no la sol·licitud, i la part gramatical és la que més els preocupa, dono per suficient aquesta informació i passo de ple a l’ortografia i fonètica corresponent a g/j, x/-ix, tx/-ig i tg/tj.
Mentre vaig explicant el quadre que he començat a posar a la pissarra els convido a omplir les dades que falten, ja que el tema de la g i la j l’han fet amb anterioritat. No hi ha cap problema per completar la informació del quadre.
Proposo fer l’exercici 2 de la pàgina 112 en comú. Vaig fent llegir una frase a cada alumne i ho completen ràpidament i amb èxit. Igualment fem l’exercici 4 de la pàgina 113 amb el mateix resultat.
Passem a la x i els explico les normes ortogràfiques per a aquest caràcter, fent esment de la pronunciació correcta de la X a inici de paraula, tot advertint que moltes vegades sentirem aquest so mal pronunciat. Però cal saber la grafia correcta per poder-ho escriure com cal.
També és un tema que ja havien fet, per la qual cosa ells mateixo van dient exemples.
El faig esment d’un apartat que apareix a la pàgina 123 on es mostra la diferència de pronúncia entre les paraules “fluix” i “flux”.
Fem l’exercici 3 de la pàgina 124 en comú. Contesto els dubtes de vocabulari i anem explicant cada cas, per què escollim una x o una -ix.
Llavors entrem als sons sords tx / -ig
Practiquem la norma per saber si una paraula acaba en tx o en ig, fent derivats d’alguns exemples. Els recordo que hem de buscar el so sord o sonor en aquests derivats, per poder decidir quina grafia posarem al final de la paraula en qüestió.
Els sons sonors tg / tj segueixen la norma de la g i la j i en segons quines famílies de paraules trobarem les dues grafies. És a dir, també agafem com a recurs, la construcció de derivats per assegurar-nos quin parell de lletres posarem.
Repeteixo el fet que la pronúncia que sentiran al carrer, no serà precisament correcta.
Fem l’exercici 6 de la pàgina 125, de la mateixa manera que he vist fer-ho al Roger, contestant entre tots i explicant el motiu de l’elecció. També fem l’exercici 7 de la mateixa pàgina.
Em demanen que torni a esmentar les normes del quadre de la pissarra, cosa que faig i dono per acabada la sessió amb temps suficient perquè en Roger iniciï el repàs.
Unitat didàctica completa (Punt 4)
3.6.2 Primera impressió
Crec que pel que fa a to de veu i velocitat, he controlat força bé. M’ha costat explicar-me al principi, però quan he començat a dominar els nervis, m’he anat sentint més còmoda.
La impressió que em dona quan poso un exercici i deixo que el facin, és que potser s’avorreixen esperant uns als altres.
A la pissarra no he transmès el que portava preparat i ho he posat tot una mica massa atapeït.
Penso que han entès tant la part de la sol·licitud com la de gramàtica. Els exercicis els han fet bé i ha hagut poques preguntes.
M’ha semblat curta la sessió.
3.6.3 Reflexions
Ara que ha passat un temps des que vaig fer la classe, crec que he de rectificar el concepte que tinc dels alumnes adults. Penso que ja saben moltes coses i en realitat, encara que sí que en saben, necessiten la repetició i la reiteració dels temes amb diferents paraules i exemples. Penso que potser vaig ser massa ràpida en les explicacions. Per altra banda vull fer notar que el fet de no entretenir-me en el tema de la sol·licitud, va ser per la creença que no entrava en l’examen. Com que s’havia comentat que la prova escrita era a escollir entre l’article d’opinió i la carta formal, pensava que la sol·licitud era una informació addicional, sense pes a les proves. D’aquí que decidís anar per feina per la part de gramàtica que segur que surt.
Però ahir vaig veure que hi ha dos exercicis escrits i que en el segon, sí que surt l’opció de la sol·licitud. Afortunadament a la correcció, va quedar prou clar que ho havien entès tot i havien fet les sol·licituds de forma correcta.
Em fa sentir molta pressió el fet de què es juguen el curs en una setmana i jo he hagut de fer una classe ara al final, precisament quan més temps necessiten per repassar.
Confirmo que m’hagués hagut d’estendre més en l’explicació de la sol·licitud, així com en la gramàtica. Fer un parell d’exercicis de cada cosa, no és prou tenint tan a prop els exàmens.
En Roger em va demanar un temps al final de la sessió per encaminar i iniciar el repàs de tots els continguts gramaticals que sortiran a les proves i amb aquesta idea al cap, també vaig posar l’accelerador, però no vaig controlar bé la temporització i vaig donar per acabada la sessió massa aviat. Hagués tingut temps d’aprofundir una mica més.
Per altra banda, he reflexionat en el comentari que al final de la sessió em va fer en Roger, respecte de la fonètica. Em va dir que intentar que entenguessin la diferència de certs sons a una classe amb soroll de fons i vint-i-dos alumnes, era una mica arriscat.
Ho he estat pensant i aquí penso que discrepo. Crec que vaig marcar amb prou claredat els sons, tot i que no vaig fer servir els símbols fonètics, per no enredar. I també penso que la part fonètica els pot ajudar a fixar-se i acabar distingint els sons que els poden ajudar a la correcta escriptura del català. Altra cosa és que a una setmana vista de l’examen, això sigui insuficient.
Una altra cosa a tenir en compte és el fet “d’aparèixer” al final d’un curs i fer una classe.
Crec que les pràctiques d’observació s’haurien de començar abans per tal que hi hagi temps suficient per aclimatar-se i no trobar-se amb el període d’exàmens, i més en aquest cas que són de canvi de nivell i molt importants per a alguns alumnes pel que fa a les seves feines.
En resum ha estat una experiència enriquidora, com ho ha de ser donar classes diàriament, anar aprenent i agafant confiança.
Em sento capaç de donar classes de català a gent adulta i adaptar-me a la situació que calgui per aconseguir transmetre els coneixements.
3.6.4 Reflexions amb la meva tutora UB
Finalment conseguim trobar un moment comú per revisar la meva intervenció.
Em desanimo molt perquè em comenta que no he fet cap tasca i se suposava que n’havia de fer una.
Jo recordo que a les classes ens deien que ens havíem d’adaptar a les necessitats dels alumnes i en aquest cas, era claríssim que s’havia de fer el temari i anar a les normes gramaticals.
El fet que el curs s’hagi escurçat per canvi d’horari ha fet que quan vaig començár les observacions, ja pràcticament estaven al final. Era un risc molt gran imposar una manera de fer diferent de fer les coses.
Jo havia buscat informació per ampliar, però calia fer cabre tot el temari i tenir temps de repassar perquè els exàmens estaven al caure. Per això a última hora em vaig decidir per acomodar-me a l’estil del Roger, que per altra banda, no em sembla malament amb el tipus d’alumnes que té i el temps que disposa.
Veurem si ha estat efectiu quan recullin les notes el dia 19.
El desànim encara és més gran perquè no tinc més oportunitat de fer noves classes i només em queda corregir deures i assistir a la prova oral.
Així que quedem en refer la unitat didàctica de manera diferent, imaginant que hi ha més espai de temps per als exàmens i disposo de dues classes senceres per a mi.
D’aquesta manera, he fet una nova UD on ofereixo més oportunitat de comunicació i expressió oral i escrita.
Però no canvio la materia a ensenyar, ja que és la que em van assignar.
3.7 Sisè dia d’observació
Dijous 28 de febrer (repàs)
S’inicia la classe amb el sorteig per fer la prova oral. En Roger dona totes les facilitats d’horaris. Un cop sap per quina lletra ha de començar a ordenar els alumnes i ha pres nota de quins tenen preferències horàries per motius de feina, comença a explicar la dinàmica de les proves homologades.
Comenta que la prova que els passa impresa, la poden trobar a internet. Intueixo que no han fet cap prova de comprensió oral, perquè els recomana escoltar l’àudio perquè vegin com va.
Els explica amb detall en què consisteixen tots els exercicis i els fa recomanacions perquè escullin allò que més els pugui facilitar la prova.
A les 19.30 comença el repàs de la gramàtica feta fins ara, i en els darrers graus del nivell intermedi.
Pronoms febles
Complement circumstancial:
HI
EN (procedència)
Complement preposicional:
EN (quan la preposició és DE)
HI (en els demés casos)
Atribut:
HO
EN (quan és introduït per la preposició DE perquè hi ha canvi de l’ordre natural en les paraules)
EL / LA / LES / ELS (amb el ver SER + atribut introduït per article, demostratiu o possessiu)
Complement directe:
EL / LA / LES / ELS (introduït per article, demostratiu o possessiu)
EN – N’ – ’N (quan és indetermitat o quantitatiu)
HO – HO (neutre – això, allò o una oració sencera amb verb propi conjugat)
[comenta que el llibre no té cap resum clar i decent del complement directe. Posa èmfasi en “LIS”, que no existeix i no es deixin arrossegar per la temptació de fer-lo servir]
Complement indirecte:
Sempre introduït per A / PER A
EM, ET, LI (no s’apostrofa mai), ENS , US, ELS (-LOS – ‘LS)
Dijous 14 de març prova oral
Recomana tenir present el quadre de la pàgina 133 on hi ha el petit resum de pronoms febles, i la pràctica d’exercicis.
Incideix en la pronúncia dels QUE i QUÈ
Corregeix la sol·licitud que tenien de deures per a avui i l’exercici 8 de la pàgina 125. Sembla que va quedar clara.
Fa un nou quadre de la fonètica:
J/G X/-IX
TG/TJ TX/-IG
3.8 Setè dia d’observació
Dimarts 5 de març (repàs)
Després de saludar i donar un temps a que la classe s’organitzi, reparteix la carta formal que li van entregar el dia passat, i comenta individualment les incidències que hi ha trobat.
Més endavant fa un repàs del calendari d’exàmens i mentre corregeix els deures individualment, jo passaré també per les taules per veure la sol·licitud que els vaig encarregar a la meva classe.
Recorda que el 7 i el 12 de març són les dues proves escrites, més un qüestionari que els va quedar pendent per puntuar i que forma part de la nota final (20% de 4 proves diferents que han anat fent).
El dia 14 serà la prova oral i la preinscripció a l’aula. Cal portar la documentació que acrediti la reducció en el preu de la matrícula per a qui ho sol·liciti.
La prova oral començarà a les 17.00 i jo hi seré des d’aquest moment en qualitat d’observadora.
Insisteix en la puntualitat els dies de les proves.
És novetat d’aquest any, que dues persones avaluin la prova oral i en aquest cas serà la Mariona (la coordinadora), qui prendrà notes, mentre en Roger farà la conversa amb els alumnes.
Tinc curiositat per saber el dia 19, el resultat final dels alumnes, perquè faig aquí la meva juguesca, que la gran majoria passarà les proves.
Els alumnes demanen pàgines web per repassar i ell els aconsella parla.cat, però dient que n’hi ha moltes més i totes poden resultar útils. Els recomana buscar pàgines del 2017 perquè estiguin actualitzades amb ler normes d’ortografia.
Pregunta qui està interessat en fer el nivell C1 i anuncia que hi haurà un canvi d’horari, és a dir, que començarà a les 18.00 enlloc de les 18.30 com fins ara.
Corregeixo les sol·licituds. No tots els alumnes les porten, però posen atenció quan repasso la del seu company. En resum, petites faltes d’ortografia, desordre en algunes oracions, alguns motius per demanar el curs, no són precissament motius, però en general molt bé.
Només vaig poder fer un parell de fotografies d’alguns exemples, però serveixen perfectament de mostra.
L’experiència de parlar amb els alumnes i comentar diferents maneres de dirigir-se a l’administració, d’aconsellar-los que no busquin frases complexes, que millor fer dues oracions clares, que han de fer servir la imaginació per poder arribar al mínim de paraules que fan falta per aprovar l’exercici, va ser extraordinària. Em va agradar molt el contacte amb els estudiants.Aquest contacte amb adults que estudien, em va fer veure també que em tinc infravalorada, ja que penso que per les alçades del curs i per la seguretat que el Roger els transmet, jo no podia fer més i em va fer sentir útil escoltar les seves preguntes i poder respondre dubtes.
En Roger torna a repassar les diferències d’escriure “per al” o “pel”, pensant que en castellà “pel” = “por el” i “per al” és “para el”.
Els fa parar atenció en què quan escriuen, no han de fer servir les formes col·loquials, com ara “dongués”, sinó que han d’escriur el verb formal “donés”.
Torna a repassar la norma de les “u” i “o” en el subjuntiu i que estiguin atents als verbs voler i poder, perquè en present sempre porten “u” i en imperfet van amb “o”.
Haver sempre es conjuga en singular.
Fer la viu-viu és “anar tirant”.
I que “alhora” s’escriu junt quan els fets passen simultàniament.
Com que els exercicis que ell ha anat repassant eren de tota la gramàtica que pot sortir, amb això dona per revisat tot el temari.
Ens despedim desitjan-los molta concentració i calma a l’hora de fer l’examen i els animem a que es creguin que aprovaran.
Estan força nerviosos.
3.9 Exàmens i prova oral
Dijous 7 de març: primer examen escrit i test de gramàtica
Dimarts 12 de març: segon examen
Dijous 14 de març: prova oral (de 17.30 a 20.30)
Arribo a les 17.10. En vint minuts comença la prova i a les portes de les dues classes estan penjades les instruccions. Els alumnes estan citats escrupulosament cada 10 o 15 minuts. Passen primer a preparar la lectura i el tema d’exposició oral (a escollir entre dues propostes). Tenen trenta minuts i poden prendre notes que després hauran de deixar al cdentre. Després vénen a l’aula on ens trobem en Roger, l’Elisabet (la directora) i jo. La Mariona, no ha pogut venir perquè una professora ha hagut d’agafar la baixa i ella l’ha substitueix.
Allí se’ls torna a explicar el mecanisme de la prova i que primer ha de decidir si volen fer la preinscripció per al proper curs i si porten la documentació adequada en cas de demanar reducció de preu. Això es fa en part per si no els ha quedat clar i principalment per relaxar la tensió amb què tots entren. Deixen escollir l’ordre en què faran els dos exercicis, i que amb excepció d’un alumne, tots han escollit començar per la lectura.
L’Elisabet em transmet la sensació de ser una persona molt propera i entusiasta. Aquella sensació que conèixes la persona de fa temps.
Mentre preparen la classe per rebre el primer alumne, en Roger em comenta que hi ha alguns alumnes que vénen de centres on se’ls ha reconegut el nivell B1 i per tant s’inscriuen al B2 del Consorci, però que hi ha un desfase entre aquests centres i per tant es troben en una situació incòmoda, ja que el seu nivell real, no era de B1.
La prova d’exposició oral té dues versions amb dues propostes cada una.
La primera versió es fa amb la primera meitat dels alumnes. Després d’un petit descans, es canvia per la segona versió, per a l’altra meitat.
Versió 1
Lectura
Al Mediterrani, i durant molts segles, els mercats han viscut, com la gent, a l’aira lliure, i a les parades, els dendals s’hi posaven més per protegir-es dels excessos del sol que de la pluja, gairebé un accident. Possiblement, el principal motiu per conrir-les van ser les queixes del veïnat, tip de les olors de les deixalles, de les baralles habituals entre venedors, dels crits i, en fi, del brogit que devia ser de tal magnitud que, al nostre país, la frase “sembla el mercat de Calaf” és l’exemple genuí de la torre de Babel a la catalana.
Font: http://www.mercatsbcn.com/descobreix/index.php
Propostes d’exposició oral
A – Al programa de ràdio La ciutat que volem reben trucades dels loients, que exposen les necessitats del barri. Tu hi truques perquè creus que cal millorar els accessos al mercat del barri, amb rampes, baranes de protecció a la vorera, etc. N’expliques l’estat actual i com creus que es pot millorar.
B – L’Ajuntament ha adquirit un edifici abandonat del barri i des de l’associació de veïns i comerciants voleu presentar les necessitats q ue creieu que cal cobrir. L’Ajuntament convoca una reunió amb els representants de l’associació i tu hi exposes quins equipaments creus que són els més necessaris (culturals, d’atenció a la gent gran, mèdics, etc.).
Versió 2
Lectura
La Festa Major és un poble que es reuneix un cop l’any al voltant d’uns escenaris comuns i que fan unes activitats que tenen un gust i un so diferents: les sardanes a la plaça, el vermut al cafè, l’ofici a l’església, el ball i el concert a l’envelat o al pavelló, les corredisses del correfoc pels carrers, l’enlluernament dels castells de foc des dels terrats… Són costums i tradicions que es renoven i es mantenen. Ara, però, ens demanen sacrificis en la diversió i en l’oci. I jo em pregunto, si ens cal il·lusió i empenta, per què ens escatimen també la possibilitat de divertir-nos? Si es descrituen les festes majors, què ens queda?
Font: Martí Gironell, diari Avui (Text adaptat)
Propostes d’exposició oral
A – Ha arribat el dia de la reunió de l’AMPA en què vols exposar la teva opinió sobre la festa de final de curs. Creus que una bona opció lúdica és portar un cantautor local perquè faci un petit concert de música en directe
B – Ha arribat el dia de la reunió de l’AMPA en què vols exposar la teva opinió sobre la festa de final de curs. Proposes de fer alguna activitat paral·lela, en què pares i fills puguin participar-hi junts.
Cada alumne es rebut amb ànims i se’ls recomana abans de començar la lectura i després de prendre nota de la seva decisió pel que fa al proper curs i nivell, que respirin fons, llegeixin a un ritme adequat i sobretot que no alterin el contingut del text.
Abans d’entrar cada alumne, en Roger i fa cinc cèntims a l’Elisabet, per presentar el context de cada un d’ells, la seva procedència, la seva actitud a la classe i el nivell que ell considera que han assolit.
Un cop fan les proves, el Roger i l’Elisabet comenten la rúbrica entre ells, per decidir en consens, quina puntuació donar.
Els alumnes en el seu nerviosisme fan servir molt el “bueno”, “pués” i “vale”, però quan es concentren en la lectura o l’expressió oral de l’exercici, van amb més cura. No se’ls té en compte la utilització d’aquestes paraules mentre s’expressen per confirmar la seva preinscripció.
Es valora molt l’ús de connectors quan s’expressen en els exercicis comunicatius, així com l’ús de paraules especialitzades.
Els professors no interrompeixen en cap moment ni la lectura, ni l’exposició.
Detecto errors de pronúncia de la “x”, problemes amb les “s” i “ss”.
Es comenta el cas especial de l’alumna russa, ja que en rus no hi ha determinants i per això, es té en compte la dificultat que això li comporta a l’hora d’expressar-se. Però tot i això, ho fa molt bé.
Paraules complexes que generalment representen un escoll per a quasi tots els alumnes:
Opció 1 -> lliure, tendals, excessos, deixalles, brogit, exemple.
Comento la paraula “tendals” amb l’Elisabet i sento curiositat per saber per què hi ha tendència a dir “tendalls”. Em diu que es tracta d’un cas d’ultracorrecció, perquè intuïtivament pronuncien com a “ll”, qualsevol “l” final.
Opció 2 -> major, escenaris, església, any, ball, enlluernament, castells, terrats, il·lusió, desvirtuen, envellat, corredisses, escatimen
Cal esmentar que els textos escollits tant per a la lectura, com per a prerarar la intervenció oral, són de caràcter clarament sociocultural.
En general hi ha un bon nivell, saben fer servir els connectors, mantenen un ordre d’exposició, pateixen una mica amb la pronúncia, però es comuniquen perfectament i poden expressar les seves idees amb claredat.
La rúbrica utilitzada per valorar aquest examen no està permès entregar-la, però sí que tinc un model de l’estructura i barems –2. He vist les avaluacions d’alguns alumnes i tot i que sempre anirà canviant per adaptar-se més i millor a les circumstàncies, ara per ara, és l’eina més efectiva per avaluar.
Cal dir, que personalment, la trobo molt útil per intentar ser el més just possible a l’hora d’avaluar aquest tipus d’exàmens tan subjectius.
El fet de tenir dos models d’examen afegeix un toc de parcialitat, ja que potser no són exactament igual de dificultosos pel que fa a la lectura. De fet, el segon exercici presenta força més paraules que s’han pronunciat amb problemes.
4. Pràctica de sessió didàctica-1
4.1 La sol·licitud
Entreguem als alumnes el dossier de l’activitat (Annex 1)
Avui veurem una manera formal de comunicar-se amb les administracions. Es tracta de la sol·licitud, definida en un article de la legislació administrativa.
Per començar llegirem unes ofertes de formació, de les quals n’haureu d’escollir una per poder fer la tasca després. Ens fixarem en el tipus de curs, la seva descripció, horaris, dates d’inici, durada, etc.
Llegeixen les propostes en parelles i comenten el que els interessa més
Ara, cadascú pensarà en el curs que l’interessa més, el que pot fer per motius d’horari o aquell que se li pot donar millor i omplirà la graella:
|
Quin curs vull sol·licitar? |
|
|
Per què vull sol·licitar-lo? |
|
Parlem de la sol·licitud.
Com hem comentat abans, és una petició formal que es pot fer entre organismes oficials o entre particulars i organismes. També pot anar dirigida a un càrrec. Com a tal, té una normativa i una manera específica de redactar-se i adreçar-se.
Una sol·licitud no es dirigeix a una persona, sinó a una institució, servei, unitat, direcció, un càrrec,…
La seva estructura és senzilla i clara:
– Identificació del sol·licitant
– Exposició de motius
– Petició
– Data i signatura del sol·licitant
– Organisme a qui va adreçat
Identifiquem entre tots, les parts de la sol·licitud de la pàgina 129, exercici 1.
Complint amb aquest esquema, podem fer sol·licituds encara que no tinguem un model imprès, però normalment sempre trobarem una plantilla de sol·licitud bàsica a qualsevol administració.
Què més hem de saber d’aquest tipus d’escrit?
- Hem de conservar sempre un to neutre i respectuós
- Tractament no discriminatori per raó de sexe: vostè (tercera persona del singular) o vós (segona persona del plural). Nota: Recordem el tractament de vós i vostè de la classe anterior.
-
-
- us comunico
- em plau convidar-vos
- la vostra carta
- el vostre escrit
-
-
Cal estar atent de no barrejar dos estils (vostè i vós)
- Claredat en la redacció d’allò que es demana i dels seus motius
Si cal posar molta informació, és important fer-ho en diferents paràgrafs diferenciats en lloc de frases llargues amb oracions subordinades
- No utilitzar abreviatures o sigles en lloc de paraules senceres (només en casos justificats per manca d’espai)
- Evitar repetir-se i expressar-se amb ambigüitat
- Cal utilitzar formes impersonals, ja que com hem dit, ens dirigim a un organisme:
-
- Demano (no “us demano”)
- Que em sigui concedit (no “que em concedeixi”)
-
Com escriurem la sol·licitud?
Seguirem l’ordre establert al model (annex 1)
Primer ens identificarem amb les nostres dades personals: nom i cognoms i adreça (per rebre resposta). De vegades es pot requerir el NIF o un telèfon, la data de naixement o la professió. No cal posar article (En/na o el/la).
Exposarem els motius que ens han portat a fer la sol·licitud. És aquella part on diu “EXPOSO” i cada motiu ve introduït amb un “QUE” (neutre). Es recomana numerar-los si són més de dos.
Aquí també podem fer referència a la documentació annexa, per exemple per acreditar un nivell d’estudis.
A l’apartat “DEMANO” o “SOL·LICITO”, farem saber què esperem obtenir. Podem continuar amb un verb en infinitiu o amb un “Que”.
A sota hi posarem la població (sense la preposició “a”) i la data (dia i any en xifres, i mes en lletres) i signarem.
Més avall, ha de constar l’òrgan, centre, servei, direcció, unitat o entitat a la qual ens adrecem. S’escriu en majúscules.
Per fer tot això, podem utilitzar la nostra capacitat d’escriure formalment, o bé triar frases fetes com a fórmules de comunicació:
|
Identificar-se |
que visc a … |
|
amb domicili a … |
|
|
amb document d’identitat núm. …, expedit el dia … |
|
|
que estudio a … – que treballo a … |
|
|
…com queda provat amb el document annex … |
|
|
…cosa que acredito amb la documentació annexa … |
|
|
…d’acord amb la normativa … |
|
|
…i com que compleixo els requisits … |
|
|
Petició |
Que s’accepti la meva petició … |
|
Que em sigui conedit/da … |
|
|
Demano la concesió de … |
|
|
Que accepteu aquesta petició d … |
Després de corregir l’exercici anterior i amb les dades proporcionades, redacteu per al dia vinent la vostra sol·licitud del curs que heu escollit.
4.2 Gramàtica: grafies g/j ; x/-ix ; tx/-ig ; tg/tj
Repàs de les normes per a la lletra X (pàgina 123)
A inici de paraula i després d’una consonant: “X” A final de paraula o entre vocals “IX”
(fer esment del quadret rosa – flux)
Exercici 3 pàgina 124
Repàs de les normes per a les lletres G (sorda)/J (sonora) (pàgina 112) (annex 2 – gramàtica)
Davant A – O – U ——-> J
Davant E – I ————-> G
Excepcions:
Jersei, jeroglífic, jeràrquic, majestat, jeure i noms bíblics (Jesús, Jeremies,…)
Quan surt la combinació -ject o -jecc
ejectar – abjecte – objecte – trajecte – subjecte – adjectiu – projectil – interjecció
Exercici 2 pàgina 112 (Cada alumne respon una frase i es comenten els motius)
Exercici 4 pàgina 113 (Cada alumne respon una frase i es comenten els motius)
Grups de consonants TX, IG, TG i TJ
Son sords: TX / IG
Sons sonors: TG / TJ
|
Sord |
|
|
En mig de la paraula |
TX |
|
Al final de la paraula |
TX o IG |
|
Segons si els derivats contenen el grup -tx -g o -j |
|
Sonor |
|
|
Entre vocals, davant A-O-U |
TJ |
|
Entre vocals, davant E-I |
TG |
|
Segons si els derivats contenen el grup -tx -g o -j |
(pàgina 124, fer esment del quadrets roses – tx)
Exercici 6 pàgina 125 (Cada alumne respon una frase i es comenten els motius)
Exercici 7 pàgina 125 (Cada alumne respon una frase i es comenten els motius)
Ajudes (comentar-ho per donar pistes que ajudin a distingir ortografia):
|
S’escriuen amb –TJ- |
|
Els verbs: allotjar, assetjar, avantatjar, desembalatjar, desitjar, encoratjar, enutjar, espitjar, estotjar, homenatjar, hostatjar, jutjar, petjar, pitjar, rebutjar, trepitjar, ultratjar, viatjar,… Els mots: calitja, corretja, llebetjol, lletja, llotja, mitja, mitjà, natja, oratjol, petja, pitjor, platja, politja, sutja,… |
|
S’escriuen amb -TG- |
|
Els mots acabats amb el sufix –ATGE: abordatge, adobatge, aliatge, ancoratge, arbitratge, aterratge, avantatge, bagatge, boscatge, camuflatge, carruatge, companatge, coratge, curmetratge, doblatge, dragatge, embalatge, embenatge, engranatge, esclavatge, espionatge, etiquetatge, fixatge, formatge, garatge, imatge, llargmetratge, muntatge, paisatge, salvatge, viatge,… Els mots acabats amb la terminació –ETGE: fetge, heretge, metge i setge. Altres mots com ara: ferotge, jutge, rellotge,… |
Per fer a casa i autocorregir-se:
5 pàgina 113
6 pàgina 114
2 pàgina 123
4 pàgina 124
8 pàgina 125
You must be logged in to post a comment.