El text és com és, perquè una persona concreta, en una situació concreta, el va sentir així.
Descripció de l’aprenent-1
He escollit el meu marit, ja que és castellanoparlant i encara que ha estudiat per treure’s el nivell B, té una gran mancança de pràctica oral i escrita. Té 56 anys i va néixer a Sabadell, segon de cinc fills, de mare malaguenya i pare murcià, es va criar en un barri on només hi havia immigrants poc integrats. La seva escolaritat va ser en castellà i mai ha tingut necessitat de demostrar que entenia el català, fins que es va casar amb mi.
Al principi jo feia com tothom, canviava al castellà per facilitar-li la comprensió i la seva expressió. Afortunadament fa anys que cadascú parla amb la llengua que li és més fàcil. Per tant, som una d’aquelles parelles que practiquen el bilingüisme comprensiu, és a dir, jo parlo en català i ell en castellà i ens entenem molt bé.
Quan era petit es va trencar el braç dret just en el moment en què estava aprenent a escriure i ho va haver de fer amb la mà esquerra. Tot i que no és la natural, va seguir tota la seva educació com a esquerrà. Li he proposat alguna vegada que comencés a fer cal·ligrafia amb la mà dreta, però li fa molta mandra.
Quan ens reunim amb la seva família, només hi ha una cunyada que em respon en català. Cap germà té estudis reglats. Ell ha estat el primer i l’únic a treure’s l’ESO i fer tres graus mitjans: cuiner, auxiliar d’infermeria i jardiner. Quan el vaig conèixer portava un gimnàs i al cap de poc, va aprofitar l’ocasió de convalidar els seus coneixements professionals, de manera que també és tècnic esportiu de fitness, tant a empresa privada com a pública, i tècnic de primer nivell de natació, waterpolo, salt i sincronitzada.
Context
He pensat proposar-li que escrigui una carta al seu millor amic. Es van conèixer fent el servei militar a Madrid, però el seu company també és català. Així doncs, es tracta de tornar a contactar amb aquest camarada, demanar-li disculpes per no haver-ho fet abans, sorprendre’l escrivint en català i posar-lo al dia amb algunes de les sorpreses que ens ha deparat la vida, de forma ordenada. Un text d’unes 200 paraules, en un registre informal.
Text produït per l’aprenent
Transcripció
Hola Martí! Espero que quan llegiexis aquesta carta estes bè i la teva familia tambe. Et demano disculpes per tardat tan a turnar a escriure-te1 pero et tingu mol canvis profesionals aquets ultims anys que te vui2 comentar-te per pusarte al dia de la meva vida.
Martí la ultima vagada que van parlar jo trabajava3 en el sector de la logistica amb la crisis l’empresa va tancar (amb4 tantes otres) i me vas5 queda aturat7.
Bé7 vas5 aprofitat la prestació de latur per fet6 un cicle formatio de grau mitja7 de tecnit6 de jardineria i floristeria durant dos anys. Al pocotens de finaliçar el grau van surti unes oposicions en l’eyuntament de Barberà del Vallès i vas5 coseguir una plasa de trabajador3 fixer laboral, deixos fa tres anys ja.
Respecte a la meva familia les nenes estan mol bè, la petita té diset anys ja a fet el batxijerat i es prepara per la selectivitat, està mol guapa8 i es mol bona nena.
La major8 te vinti-un anys va fe un grau superior de hosteleria i actualmente trabaja3 en una pastiseria en barcelona es mol trabajadora3 i esta guapisima a i te txico7 es un buen noy7 es tambe del sector de l’hosteleria con cretament cuinet6.
Portan un any i mix surtin i fan mol bona pareja3.
La meva dona7 esta ficada de ple en el mol de les corals, actualment porta cuatre i si tot va bé esperen que pugui dexar la seva faena8 del ICS per dedicarse unicamen a la musíca que es de verd8 lo que l’agrada.
Bè7 Marti me agradaria mol veure i parlar tranquilament si vols. Esperan notícies tujes8 me despido8 un for abras8 i petunes7 a la teva familia.
Adequació:
Utilitza un registre adequat a un grau de formalitat col·loquial. Fa la salutació. Demana disculpes pel temps que ha passat sense comunicar-se amb el seu amic. Fa les explicacions i s’acomiada.
Coherència:
Explica els fets de forma cronològica i ordenada. No es repeteix. Manté la coherència.
Cohesió:
Encara que no utilitza connectors, conserva la concordança. Separa en paràgrafs algunes informacions diferents i s’entén el significat. Utilitza la majoria de pronoms de forma correcta. Presenta un alt grau d’incorporació d’expressions en català.
Adequació:
No posa data i a continuació de la salutació comença a explicar-se. Es limita a desitjar que l’amic estigui bé, però no li fa cap pregunta després de tant de temps de no relacionar-se amb ell. Té tendència a inclinar-se cap a la dreta i no deixa marges. La presentació de l’escrit és tan atapeïda que no convida massa a llegir-lo.
Coherència:
Em sembla correcta.
Cohesió:
La puntuació és escassa i mal distribuïda. Algunes paraules són traduïdes directament del castellà al català i creen construccions peculiars.
Proposta de millora
Parlar de l’estructura d’una carta, encara que sigui amistosa. Marcar les paraules escrites en castellà i facilitar-li l’aprenentatge de les correctes en català. Repassar la puntuació.
Per aprofundir més, caldria treballar la fonètica per poder distingir certs sons, que l’ajudin a distingir les lletres que ha d’escriure, però això es remunta a la seva infantesa i té molts vicis tant en la seva primera llengua, com en la segona. Es fa evident la manca de vocabulari que l’ha limitat molt pel que fa a l’expressió escrita. Es nota molt l’oralitat de l’escrit.
Reflexions finals
El cas del meu marit és bastant original. Encara que els estudis de secundària els va fer de gran i en català, mai se’l va exigir d’utilitzar-lo als exàmens, per la qual cosa, tots els estudis que ha fet des de l’ESO i als tres graus mitjans, els ha escoltat en català, però els ha escrit en castellà. Per això sé que és un repte molt gran posar-se a escriure ara en català. De fet és la primera vegada que ho fa.
Comentat el tema amb la professora, m’ha recomanat estar amb ell quan faci el text i que no sigui necessàriament llarg. Però ha rebutjat la meva oferta i l’ha feta ell solet. Crec que ha estat una experiència molt constructiva per a tots dos. A diferència de la meva filla, el seu problema principal no és la coherència, sinó la lingüística (domini del codi, la puntuació i l’ortografia). Però no puc treballar en tots camps a la vegada, així que em centro en la gestió que ha fet del català i de les interferències presents del castellà.
L’anàlisi del text l’he disposat amb superíndex que ara comento:
1. Pronom personal al darrere del verb. Intueix el funcionament però no coneix la regla de l’apostrofació.
2. “Vui”, la dificultat de distingir el so de l'”ll” provoca aquesta escriptura “oral”.
3. “Trabajava”. Aquí cal explicar que quan ell parla en català, aquesta “j” no és castellana, sinó catalana. A més, ha escrit bé l’imperfet en català amb “v”. Torna a aperèixer el problema de la distinció de sons.
4. “amb tantes otres”. Quan va començar a parlar una mica el català, tenia el vici de dir, per exemple: “estic con la gran, a la pastisseria”. Jo li he insistit molt a tenir en compte que “con” en castellà és “amb” en català. Aquí ha confòs “con” amb “como” del castellà i seguint el meu consell, ha posat un “amb”.
5. Nova interferència provocada per la no distinció dels sons. Escriu “vas”, enlloc de “vaig”, perquè no coneix la regla ortogràfica i el so final de la paraula “vaig”, li sembla una “s”.
6. “Fet”, enlloc de “fer. Això li passa també amb la seva primera llengua. Sovint fa finals de paraules acabades en “t”.
7. Incorpora molt bé paraules catalanes que en castellanoparlants solen estar equivocades, com “aturat” (enlloc de “parat”), “bé” (enlloc de “bueno”), “mitjà” (enlloc de “medi”), “txico” (enlloc de “novio”), “noy” (enlloc de “chico”), “la meva dona” (enlloc de la meva “mujer”) i “petunes” (enlloc de “besus”).
8. També presenta altres paraules que són clarament castellanes, com “guapa“, “la major” per referir-se a la filla gran, la “faena“, “de verd” per referir-se a “de veritat”, “tujes” per dir “teves”, “me despido” enlloc d’acomiadar-se i “un for abras” per abraçada.
CAS 2
Descripció de l’aprenent-2
La meva filla gran, que sempre ha presentat dificultat en l’expressió i construcció de les frases. Ella és xinesa, la vàrem adoptar quan ja quasi tenia 2 anys i mig i parlava xinès. No el va conservar. En aquell moment, era molt difícil trobar un lloc assequible, econòmic i a prop per poder mantenir la seva llengua d’origen. Va aprendre molt ràpid el català i el castellà.
Al xinès, el verb va al darrere i algunes vegades, de molt petita, feia construccions de català amb el verb al final, com si anés traduïnt. Amb els anys ha anat perfeccionant l’idioma, però tot i això té un grau de dislexia que l’ha posada en algun compromís acadèmic.
Ara té 21 anys. Es va treure el batxiller científic i la selectivitat, però no tenia suficient nota per fer la carrera que volia i va fer un grau superior de cuina, en espera de tenir 25 anys i entrar a la universitat. De moment, aquest és el seu plantejament.
Context
Et proposo col·laborar amb el meu treball de mestratge de català, com si hagués de presentar un escrit a l’institut.
Has d’escriure un text d’entre 300 i 500 paraules.
Podria dir-te un tema concret, però prefereixo que escullis tu entre alguns.
Això sí, et demano un text argumentatiu. És a dir has de posar els punts a favor i els punts en contra. Pots escollir una banda, l’altra, o cap, però has de justificar la teva conclusió final.
Propostes:
Per què és recomenable fer arts marcials?
Els jocs de la play en treuen qualitat de vida?
Per què ens agrada el cinema de terror?
Per què necessito un cotxe i quin vull?
Creus que la vida ara és més dura que quan els teus pares eren joves?
És bo portar als nostres avis a una residència?
Podem viure sense mòbil?
Text produït
Arts Marcials per a nens i nenes,
sobretot per les nenes, a les escoles
Anàlisi d’encerts
Tenint en compte que el text l’ha escrit directament sense fer esborranys perquè ha aprofitat el temps que tenia per dinar entre els dos torns de la feina, no puc ser molt exigent amb la seva producció.
- Ha posat un títol, tot i que no és el millor.
- (1) La introducció al tema amb una pregunta retòrica és original.
- Manté l’adequació en l’estructura del gènere. Títol, introducció, nus i conclusió.
- Intenta mantenir la cohesió, però no se’n surt.
Anàlisi d’errors
- (1 a 3) l’explicació que segueix a la pregunta retòrica que introdueix el tema no és completa.
- (4) el lèxic no està ben utilitzat (enfocament)
- (4) la coherència és el principal problema. Ja dona la seva opinió només començar.
- (4 i 7) repeteix la paraula enfocament
- (8 a 14) s’entèn el que vol dir, però no està ben expressat. Barreja punt de vista negatiu (10), dins d’un argument positiu.
- (9) fa serveir l’expressió “Per altra banda”, que a més de no ser correcta, no té el precedent “D’una banda”
- (15 a 22) torna a ser un paràgraf desorganitzat, repetitiu, que no aporta informació nova.
- (23 a 27) se suposa que és la conclusió, encara que des del principi ja s’ha posicionat. El raonament no és del tot lògic. Fer arts marcials no és una assegurança per viure tranquil i el tema del masclisme el barreja sense explicar-lo bé.
- La cohesió es perd en certs punts on barreja diferents temps verbals que potser no caldrien (futur, present, condicional).
- (16) error de concordança de gènere.
Proposta de millora
- Fer una lectura del text paràgraf a paràgraf, per prendre consciència del missatge que es vol donar i anar anotant-los. Pensar que l’escrit ha de ser llegit per altres persones.
- Un cop tenim els missatges, mirar d’ordenar-lo de forma lògica i progressiva.
- Analitzar els punts de vista a favor i en contra per poder desenvolupar el text argumentatiu.
- Buscar lèxic i connectors adequats.
- Tornar a redactar el text tenint aquests punts més clars i organitzats, repassant cada paràgraf abans d’anar al següent.
- Un cop el text està redactat, pensar en un títol adient que indiqui bé allò que el lector es trobarà.
- Firmar el document.
- Eines externes: Cerca-raons Thesis-builder
Reflexions finals
El treball de correcció de textos ha estat una nova experiència per a mi, ja que com a estudiant de fa molts anys, mai es va repassar en els nostres treballs, les construccions correctes de les oracions, ni la coherència, ni la cohesió. És a dir, ens retornaven els escrits amb les marques als errors, habitualment d’ortografia o alguna puntuació, i prou.
He trobat molt interessant aquesta feina i crec que he incorporat el fet d’estar més atenta a trets de l’escriptura, sense haver de fixar-me en les faltes d’ortografia, que evidentment formen part d’una altra observació a fer més endavant.
El text del meu marit és captivant i engrescador. M’ha demostrat clarament els intrincats camins que les neurones segueixen per aprendre una llengua nova com el català. Ara li trobo sentit a l’anàlisi des d’aquesta perspectiva. He après molt amb l’estudi de les seves paraules.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.