Habilitats orals

Aquesta classe me la vaig perdre per problemes de salut.
Els companys em van dir que va estar molt interessant i la Goretti m’ha ajudat amb els seus apunts.
Així doncs, el que escriuré ara, és la meva visió i captació de conceptes, segons el que tinc a mà.

Es comenta que l’escola de Sant Cugat mostra un ensenyament més progressista i contagia a la UAB, que continua amb aquest estil.
De tot el que se’ns ha ensenyat durant el postgrau, hem d’afegir el tancament, és a dir, sabem que hem de portar la classe estructurada i temporitzada, que hem de repartir els conceptes a aprendre, explicats de manera assequible, fer els exercicis que ajudaran a assumir-los, però també cal fer una conclusió o tancament, al final de la classe. És a dir un “avui hem après,…

No cal dir, que si és possible, l’afició a la lectura s’ha de començar quan abans millor. Però a ensenyament d’adults, aquesta no és la situació més habitual!

Ensenyar habilitats orals inclou afegir vocabulari, donar agilitat lectora i comprensiva i per fi, facilitar la comunicació oral espontània.
Sigui com sigui el mètode que utilitzem per ensenyar-ho, la memòria serà l’eina principal per evolucionar. Ara bé, això es pot fer de manera feixuga o tradicional, és a dir fent ús de la memòria per se, o bé ajudant amb activitats engrescadores a fer el mateix exercici de forma més natural.

Jocs de paraules n’hi ha un munt: mots encreuats, sopes de lletres, el penjat, definicions, tabú, trobar paraules dins de paraules, xarades, acrònims (crear-los o endevinar-los), refranys, embarbussaments, acròstics, ambigrames, jeroglífics, endevinalles, acudits, proverbis i cites, evolució de paraules, ideogrames, mímica, paraules bifront, lipogrames, en fi, que la llista és llarga i es pot aprofitar per fer les classes més amenes i profitoses.

En tots aquests jocs s’hi pot afegir l’ús de la mnemotècnia, l’etimologia, els gentilicis, etc.

L’activitat més antiga per aprendre expressió oral ha estat la lectura. Sigui individual o en veu alta.

El treball individual requereix una gran voluntat o afició per empassar-se llibres d’aventures, còmics, notícies o el que resulti més atraient per practicar. Però també cal voler avançar, és a dir prendre nota mental o escrita, d’allò que ens resulta nou, ja sigui vocabulari, frasses fetes o l’ordre de les paraules dins les oracions.

D’altra manera només ens servirà de distracció, que ja està bé, però no millorarà la nostra habilitat oral o si ho fa, serà molt lentament. Per altra banda, llegir cadascú pel seu compte comporta un problema a l’hora de corregir, si parlem d’una classe amb molts alumnes. Seria impensable poder controlar l’aprenentatge, si vint-i-cinc persones escollissin llibres diferents, per exemple. Llavors, és tasca del professor oferir tres o quatre exemples de lectura i aquí ve l’habilitat de fer una oferta assequible, distreta, educativa i atractiva alhora.

La lectura en veu alta, afegeix un estímul que pot resultar positiu o negatiu. Hi ha qui gaudeix de llegir en veu alta perquè incorpora la fluïdesa a la seva parla de forma natural. Però aquelles persones que s’aturen en un ball de lletres confuses, fugen d’aquesta activitat. Això fa que encara s’endarrereixin més i puguin acabar molt acomplexats.
Potser estic dient una bestiesa, però seria bo classificar els nivells d’estudiants atenent a la seva qualitat lectora?
El problema de llegir en veu alta és la sensació de ridícul que de vegades es fan els mateixos alumnes. Posar en un mateix grup gent que llegeix de forma contínua, sense entrebancs i gent que té problemes de dicció, potser no afavoreix la marxa del grup sencer.
Per altra banda, sempre he fugit de les classificacions, bé, no exactament. Ens classifiquem quasi sense adonar-nos. El que vull dir és que tenir o no tenir una dificultat en una àrea de l’aprenentatge, hauria de ser assumible pels alumnes. Hem de treure el concepte de perfecció que va lligat a un bon estudiant.
Aquí ja m’embolico, segur, però és que de ben petits, hauríem de tenir clar que no podem ser meravellosos en tots els camps del saber. I si podem ser-ho, hauríem d’entendre que això no és mèrit per riure’s de qui no ho és. Portem a la sang la competició i amb qui hem de competir, si de cas, és amb nosaltres mateixos.

Segons els apunts de la meva companya, les activitats de lectura en veu alta, requereixen una preparació. I responen a això que acabo de plantejar. La classe ha d’incloure tota mena d’alumnes. A tots els ha de venir de gust llegir en veu alta. I tots hi han de participar.
Llegir no és només enumerar les paraules d’un text. Hi cal un ritme, unes pauses, un volum o projecció, una entonació, un contagi d’emocions, una transmissió d’idees, conceptes, històries,…
[Pot ser divertit donar un text sense signes de puntuació i descobrir que no s’entén fins que no es posen els punts i comes corresponents.]

Perquè això funcioni, el/la professor/a ha de donar un exemple de lectura. Després comença segmentant el text a llegir.
Primer individualment, després en grup i acabarem llegint en públic.
Fer tot això ha de ser dinàmic, àgil. Podem començar marcant els signes de puntuació. En podem afegir de nous, canviar-los i veure l’efecte que produeixen quan un company llegeix el text. També es pot canviar l’entonació de certes paraules i veure si algú del grup endevina les paraules canviades.
Quan s’ha “jugat” amb totes les tècniques escollides, ja estarem preparats per llegir en veu alta.

El segon dia de classe que em vaig perdre, va ser un seguit d’activitats per proporcionar recursos didàctics.

El discurs

Què hem d’ensenyar de llengua competencial?

---

Claredat en el contingut i en l’expressió
Organització del discurs
Adequació al registre
Cohesió

Connectors metatextuals
Connectors logicoargumentatius
Elements relacionats amb el domini de la veu
Utilització de la llengua
Grau d’implicació emocional
Riquesa de vocabulari (lèxic)

El text ha de ser àgil i senzill
Competència en comunicació
Adequació al context

(registre lingüístic), inventio (selecció d’idees d’acord amb les característiques del context), dispositio.

Coherència (operacions bàsiques)
Capacitat de concisió
Naturalitat en la gestualització
Elements no verbals, situació perquè les persones estiguin tranquil·les
Part gramatical i ortogràfica.
Modalització i cortesia lingüística.

Comprensió lectora

Hem de mobilitzar les paraules que els alumnes tenen a mà perquè aprenguin vocabulari en context.
Fem un joc amb un article publicitari d’on ha tret algunes paraules. Ho va llegint i hem d’endevinar què va als buits (pluja d’idees). És una manera divertida de treballar el vocabulari, un repte, que els alumnes estiguin vius i tinguin ganes de fer coses.

Pràctica de descripció

Enriquir descripcions per a nivells inicials. Tots anem dient adjectius i ella copia els que són més rics o distintius:
Els cabells: arrissats, llisos, calb, escabellats…
La pell: pàl·lida, pigada, tersa, bruna, arrugada…
Constitució: robusta, escanyolida, formós, cepada…
Ulls: ametllats, xinats, expressius, esclarissats, vius…
Personalitat: múrria, introvertida, controvertida, ensopida, fràgil, engorronida…
Idea de construcció del discurs conjuntament, els alumnes s’han de veure la classe seva i hi ha de participar activament.

Deixar triar unes fotos d’uns personatges per parelles i després s’han de descriure en veu alta i el grup ha d’endevinar qui són. Pere ampliar l’activitat es demanaria als alumnes que en fessin la descripció per escrit.

Per què és una activitat didàctica?
Construeixen junts el vocabulari (eines entre tots), primer en grup i després amb treball de conjunt, es crea interacció. Hi ha expressió i comprensió oral.

La professora escriu les qualitats més innovadores (ajuda els alumnes amb més dificultats, els dona elements perquè no se sentin forma de joc). Abans de començar, els deixaria uns moments per pensar els adjectius.

L’activitat es fa per parelles, fet que aporta seguretat (el professor té informació del que diuen i es controla millor el temps, ja que si fos una activitat individual, caldria massa temps).

La utilització d’imatges és més suggerent (haver de triar, a veure quina em toca, tenir vista, posar equilibri en les imatges).
Tothom hi té un paper actiu.
El final és molt important. Cal tancar l’activitat en el temps de la classe.

*El català és més fàcil en la mesura que és més formal.
En treballar l’article, els estudiants investiguen sobre la llengua.
A l’hora d’ensenyar llengua:
Preservar la imatge social dels estudiants (sobretot en adults)
Flexibilitzar, atenció a la diversitat
Equilibri d’atenció i distensió
Repte
Visió realista de la llengua  (què necessiten els alumnes?)
Funcionalitat
A l’hora de programar convé fer una tria vertical, jeràrquica, d’allò que és més important.
Plena consciència del valor del coneixement.
Complicitat – veure l’alumne com a persona
Res queda a l’atzar
Presentació d’itineraris per reconduir la classe
El salvaclasses (l’as guardat a la màniga per a casos en què la classe s’encalla o no funciona com esperàvem).