Aquest és el meu refugi, la meva illa, el meu racó del bosc. Vull fer un lloc acollidor per a la música, la ciència, la fotografia, les ilusions en general.
Sóc algú que va somiar que un dia viuria entre animalons, boscos verds i cantaria cançons pròpies.
Després la vida tenia altres plans, com sol passar, però tot i així, he fet unes quantes coses de les quals em sento orgullosa.
He estimat, he viatjat, he après, he somiat, he sentit.
Amb això he arribat fins aquí. Encara aprenent, i que no falti, vull destinar el temps que em queda, a deslliurar-me d’algunes ansietats, ambicions i necessitats absurdes que no em deixen sentir la calma i la serenor que desitjo. Per això aquest blog és anònim i vull que segueixi així.
La idea és poder ser útil per una banda, i feliç de saber que alguns dels meus temes poden arribar a agradar, per l’altra.
Vaig escriure moltes cançons a la meva adolescència i joventut. Ara em proposo fer un petit arranjament perquè puguin sonar mitjanament bé i donar-les a qui les vulgui fer servir (si és que hi ha algú), però l’única condició que poso és que s’utilitzin en benefici de les persones que ho necessiten: nens, maltractats, refugiats, perseguits, discriminats, animals, plantes, el planeta sencer,…
Gràcies, gràcies, gràcies.
La interacció és el que dóna sentit a tot això.