Quan l’administració no pot amb els delinqüents…s’acarnissa amb els ciutadans (part I)

(part I)

Això ho venim vivint des de fa molt de temps, en temes polítics, però ara em centro en la societat.

I ho faré explicant tres casos reals i coneguts directament.

Comencem amb el primer

És per llançar les escombraries a un contenidor d’un poble diferent al teu. Acceptem que és incorrecte i que s’ha de sancionar, però cal posar una multa de 300€ a un professor d’institut que ha de passar una pensió alta després del seu divorci, que va perdre el pis i amb gran esforç està pagant una hipoteca d’un habitatge de segona mà?

En qüestió, el que va succeir, és que una nit se li va passar baixar les bosses de brossa al contenidor de casa, perquè el seu és un municipi on passen pel domicili. Ja era tard i l’endemà al matí, que havia d’anar a comprar al supermercat del poble veí, va pensar, “ja de pas ho deixo allí”. Com dic, el poble on ho va anar a deixar no era el seu, perquè al seu no hi ha supermercat i s’havia de desplaçar. Resulta que hi ha càmeres que enregistren la gent que hi passa. Com que ell hi va anar en cotxe, per la matrícula van detectar que no era de Polinyà, poble caçaciutadans del que parlo. I com que no era d’allí, li envien una comunicació dient-li que l’acte que ha fet està sancionat entre 100 i 700€ de multa i a ell li’n posen una de 300€. I a més, que no pot interposar res contra aquesta notificació, només li poden rebaixar la multa un 40% si la paga al comptat, quedant-li per 180€ (com si això fos peccata minuta).

És a dir, de tot això, entenc, que si ets de Polinyà pots deixar la brossa on vulguis, però si anaves de pas i has aprofitat a deixar-la “en un contenidor“, et cau el càstig. I repeteixo, potser cal un càstig o parlem millor d’un avís, però no cal que sigui d’aquesta categoria. Perquè també dedueixo que si enlloc d’haver decidit deixar la brossa en un contenidor vigilat, ho hagués fet al mig d’un carrer, on no hi hagués càmeres, s’hagués estalviat 180€.

I no acaba aquí la cosa, perquè quan va a pagar, vol presentar un escrit on explicar què ha passat exactament i demanar que li posin la multa més baixa, ja que és el primer cop, no ho sabia i té una situació econòmica apurada. Però és que si fa això, l’amenacen amb què li pot arribar una sentència encara pitjor.

És a dir, som ciutadans indefensos, no ens podem queixar. No hem avançat gaire del temps de les grans catedrals, pel que veiem. Tampoc li permeten pagar en terminis. O sigui que es veu obligat a quedar en números vermells per solucionar el tema de la manera menys dolorosa possible.

És clar que les administracions no són cases de caritat i que no poden estudiar (o potser sí, si fossin més humanes) cada cas per separat, però el que m’irrita és que aquest valor i aquesta determinació que mostren per trossejar un ciutadà, un treballador, una persona que no ha comès cap més error que deixar les escombraries dins d’un contenidor, se l’empassen quan la persona en concret és un DELINQÜENT de debò. Llavors no hi ha valor de perseguir, amenaçar o denunciar. Perquè si un motorista passa fent soroll a 140 km/h, posant en perill les vides de la gent, ningú surt a perseguir-lo, oi?

Això sí, posaran la multa a l’avi que ha aparcat al xamfrà per anar a buscar la fruita. Que no ho ha de fer, però enteneu el que vull dir? La comparació realment és odiosa, injusta, gens equitativa!

Els agents de l’ordre, s’haurien de guanyar les garrofes posant-se a fons amb els veritables delinqüents.

Penso, si a aquest home per deixar les escombraries dins un contenidor que no li toca li posen una multa de 300€, el motorista, hauria d’anar directament a la presó!