Vull trencar una llança en favor de l’associació Acció pel Català.
Aquest és el darrer vídeo penjat (orgull d’haver-hi contribuït), però ha portat polèmica. Aquí us deixo el vídeo. Espero que us agradi.
Que surti una dona amb vel, sembla que col·lapsa el missatge i la intenció de l’anunci, que només pretén encoratjar totes les cultures que conviuen a Catalunya, a parlar el català, ja que és la llengua pròpia d’aquesta terra. Qualsevol altra llengua, pot ser benvinguda en contextos específics, però l’única genuïna és la que va néixer de la història, de la gent, de la manera de pensar.
És prioritat per a mi, que la persona immigrant s’integri i una part d’això és que parli la nostra llengua. Després vindrà per si sol el descobriment d’altres circumstàncies, com el dur o no dur el vel. El que sap greu de tot això, és que amb aquestes crítiques, el que fem és matar idees i anul·lar iniciatives. El vídeo va ser aprovat per la comissió encarregada de difondre’l. Ningú va donar més importància al vel, que al fet de contagiar l’amor pel català.
No se m’acut una explicació millor pel il·lustrar el que vull dir, que aquesta imatge (ignoro qui n’és l’autor/a, però el/la felicito):
Deixant el vel a part, crec que el missatge és clar i seria bo que l’incorporéssim. Vaig proposar que gent de l’associació, voluntaris incansables, fessin parelles per anar repartint abraçades pel carrer, allà on escoltin parlar català. Com aquella campanya que es feia de tant en tant “Abraçades de franc”, doncs el mateix, per salvar la nostra cultura.
I la llança que vull trencar, és que independentment de tot, el grup es va formar pel que diu, fer accions que promoguin l’ús de la nostra llengua, fent embarbussaments, animant la gent a llegir fragments en català, endevinalles, petites cançons, sorteig de llibres … Totes aquestes activitats s’organitzen al voltant d’alguna data concreta, com pot ser Sant Jordi, la castanyada, Nadal, etc.
Un dels components d’aquesta acció, va decidir participar en política i vet aquí que els mateixos socis li van proposar abandonar el lloc que en aquell moment ocupava a l’associació. Així es va fer, però sense donar més importància, ja que la resta de components no militen enlloc o si ho fan, no tenen cap càrrec.
Si hagués estat de la CUP o Junts o ERC, res hagués passat, però justament la persona que va fer un pas al costat, era d’AC.
Jo he de dir que no estic d’acord en moltes coses que prediquen, com tampoc ho estic amb altres partits. Em diuen insistentment que són extrema dreta. No els conec i no ho puc certificar. El cas és que, jo només he vist governar ERC i Junts, però mai he vist governar AC. A Ripoll, sé que tenen una situació molt concreta que els ha dut a votar aquesta formació. I no només això, sinó que han trobat valor per presentar-se a les darreres eleccions guanyant dos diputats. Si més no, això vol dir que la gent està cansada de mentides i falses promeses i cerquen desesperadament algú a qui creure. Com qui té un càncer i cerca cura en la màgia dels bruixots, potser. De tant en tant, algun bruixot, cura el malalt, però.
Vull dir, que m’ha sorprès el fet que els altres partits, s’hagin alçat en contra amb aquesta vehemència, d’un discurs, que potser és mentida, com tants d’altres, incloent els que el critiquen, però que està oferint una visió clara de molts errors comesos fins ara. No és d’estranyar que jovent i no jovent, es plantegin seguir-los i molts ja els han votat.
ERC i Junts, es queixen de ser vetats quan fan propostes, uns pels altres i per la CUP. Però no tenen cap inconvenient en vetar una nova formació que, en realitat els treu vots. Però mai els he vist tan enfadats amb VOX o el PP. La competició i l’ego els fan oblidar que el que és cabdal és l’acció justa. Han convertit la política en una guerra, no són rivals, són enemics. Qui serà el primer en pensar en el poble oferint una veritable ACCIÓ?
En resum, el que vinc a exposar, és que si bé AC no entra dins del veritable somni independentista d’alguns, aquest odi exposat sense miraments, ha esquitxat la gent apolítica que forma Acció pel Català, fent-los la seva tasca senzilla, però eficaç, molt més complicada. Si es classifica d’extrema dreta una formació de voluntaris entregats a donar valor a la llengua, sense cap més argument que “perquè toca” i que en realitat i de primera mà sé que res té a veure amb cap partit polític, puc extrapolar que també s’està devaluant un partit per por a perdre seguidors i que en realitat tampoc és extrema dreta?
És com si un directiu d’una fundació qualsevol, podeu imaginar la que vulgueu (caixa d’Enginyers, Esclat, Parlem, Pasqual Maragall, Josep Carreras), decidís militar en un partit, se’l demanés que s’apartés i tot i fer-ho, aquella fundació ja caigués en desgràcia amb tots els seus treballadors aliens a aquella decisió.
Així doncs, demano que se’ls doni espai per poder fer les seves activitats i us animo a formar-hi part.
S'ha enviat el missatge