Segueixo de tant en tant a tik-tok en Parlacat, un xicot d’Hondures que està aprenent la nostra llengua i és molt valent. Cada dia penja el que ha estudiat o ha escoltat i ho va compartint perquè, si cal, se’l corregeixi.
El darrer vídeo que vaig rebre, m’ha empès a fer aquesta entrada. Arran de la broma pesada d’aquell grup de teatre que es va queixar del nostre idioma, s’ha de dir que han plogut intervencions de centenars d’immigrants que porten més o menys temps a la terra i estan aprenent català amb molt de gust, perquè entenen que si vas a un lloc, t’hi has d’adaptar. I si a sobre aquest lloc té una història i una cultura que no t’esperaves, veus que la història amaga sorpreses, que la gent la defensa i t’incorpores a la seva lluita, la cosa es converteix en un repte i un nou somni.
En concret, en Jairon (pronunciant la J com al castellà), va dir que quan la gent de Catalunya parlem català amb els nouvinguts, és com si els donéssim un espai a la nostra terra, una benvinguda. I aquesta és la veritat. Compartir un tret tan particular com una llengua, és integrar.
Vull que aquesta entrada del meu bloc sigui un reconeixementi unagraïment a totes aquestes persones que viuen a casa nostra i entenen la situació esforçant-se per mostrar respecte a la nació on han anat a parar i que aquest fet tingui la recompensa professional que es mereix.
A Converses a Catalunya es va publicar un article amb algunes reflexions. En destaco aquesta:
“El més tràgic del cas, és que tenim una natalitat tan escassa* que necessitem immigració per sobreviure. Però no és el mateix necessitar-la, que acceptar-la a qualsevol preu. Ni en qualsevol condició. La diferència entre immigració regulada i desordre massiu no és petita: és la diferència entre una societat viable i un desori permanent.”
*Cert. Tenim natalitat escassa, però per què? Per una part perquè s’ha devaluat el valor de la família des que la dona es va incorporar al mercat laboral. I no dic que la culpa sigui de les dones, ni que les dones no tinguin dret a desenvolupar-se professionalment. Dic que la societat no ha respost com calia i ens ha dut on ens trobem. En lloc d’apreciar que hi pugui haver més professionals i gent preparada i gaudir de més temps familiar, es va dedicar a pressionar econòmicament pensant que si tots dos treballaven, podien apujar els preus de manera que tornem a estar en situació precària tot aportant dos sous. Ja, qui es planteja tenir fills, si és impossible tan sols llogar i ja no dic comprar-se un pis entre dos?
A més a més, no hi ha ajudes per a qui vol tenir descendència. Els impostos que paguem, se’n van i no tornen. És un esforç molt gran per a la gent d’aquí tenir fills, en comparació a immigrants d’altres cultures que estan sota la tutela de les administracions, per qüestions humanitàries, però també per qüestions esbiaixades de política simpàtica. I això crea un tracte injust, que no fa sinó reforçar la resistència a acollir certs col·lectius.
Personalment, mai m’ha molestat la immigració, ans al contrari m’agradava conèixer gent d’altres països que venien a viure aquí. És clar, quan era petita, n’hi havia molt pocs i les circumstàncies no eren tan desesperades, i potser, com a infant, per a mi era com una curiositat exòtica, sense entendre el problema de fons.
Tant de bo, fossin visitants, gent amb desig de canvi professional, més que immigrants, perquè ser immigrant, va lligat a haver de deixar el lloc on has nascut, el lloc on pertanys, per poder sobreviure. No és plaer, és necessitat i s’ha d’acompanyar. Això no treu, que un s’ha d’esforçar per construir una nova llar allà on va i encara que no ha d’oblidar d’on ve, tampoc ha de convertir el lloc que l’acull, en una còpia del que va deixar.
Un problema que els polítics woke no entenen
Avui dia, aquesta situació s’agreuja fins a límits que es tornen insostenibles per la mala fe d’alguns que només difonen actes vandàlics o insults a la terra, quan hi ha molts més casos d’adaptació. Però també per la lleugeresa amb què es tracta des de la política. Tant es complica per a qui ve, com per a qui acull. I entenc que molts nouvinguts puguin estar ressentits, perquè només que es grati una mica, es descobreix que ells han de marxar de casa seva, perquè els països considerats “civilitzats”, els exploten i mantenen dictadors que els escanyen. Aquí ens van imposar un rei que s’ha dedicat a vendre armes per fer la seva fortuna. Però la solució de tot això no implica venir a imposar-se amb rancúnia a la ciutadania del carrer.
La gent senzilla, acull sense manies i ofereix el millor que té, la seva llengua. L’enemic, per dir-ho d’alguna manera, és comú. La política. Necessària però injusta. No ens agrada com ens governen i això repercuteix al dia a dia de cada treballador, que no pot deixar de treballar per lluitar per una societat més justa. Tornem a ser a l’època feudal. Si no ens unim, només continuarem caient al forat negre.
Tanmateix, tornant al motiu d’aquest text, si poses la frase immigrants que parlen català a Google (que és el que havia fet per poder-los incloure en el meu article), només surten pàgines de col·lectius woke que justifiquen l’inconvenient de ser immigrant per no forçar a saber la llengua, col·laborant així a la dissolució de la cultura autòctona. He buscat directament a les xarxes, per poder tenir una petita relació de gent meravellosa de Colòmbia, Perú, Hongria, Andalusia, Marroc, Pakistan, Romania, Polònia, Índia, Galícia, Argentina, País Basc, Xile, Algèria, Senegal, etc., que està contenta de viure aquí i aprendre el català.
L’esforç d’una generació allibera la següent
Ser immigrant, desgraciadament, és ser ciutadà de segona durant uns anys, sovint fins que la següent generació queda assimilada a la nova cultura, tal com ens va passar a molts després de la guerra, però és que això és el mateix a Catalunya i a qualsevol país on hagis de marxar, perquè a casa teva hi ha un conflicte que t’impedeix viure-hi tranquil/·la. No et donaran els millors llocs a cap país, només pel fet d’arribar-hi, però sí que et poden ajudar a preparar-te, i això inclou la llengua, i amb el temps podràs defensar un millor estatus. I és perquè que ni tan sols havent nascut aquí tenim la certesa de trobar la feina adequada als nostres estudis i que se’ns valori com mereixem.
No pots pretendre anar a un altre lloc fora de casa teva i tenir més privilegis que els que hi viuen allí, que és el que passa amb el tema de la natalitat. “Cap d’entre els defensors de la immigració tal com va, fan una sola referència a la necessitat d’ajudar a les famílies amb fills.”, diu també l’article de Converses a Catalunya.
No demanen pas comprensió perquè la gent que som d’aquí, que vivim i pensem en català, perquè és l’idioma NATURAL, l’hem de callar, ja que arreu on anem, el castellà domina. Com a catalans ens sentim menystinguts/des a botigues, restaurants, pavellons d’esport, cinemes …, per això és tan d’agrair que hi hagi persones de fora que s’esforcen per entendre’ns.
Una persona nascuda a Catalunya fa més de seixanta anys, no parla català, tot i que l’entén perfectament. Si està en un grup on hi ha catalanoparlants abduïts que de seguida es passen al castellà, no fa cap esforç i manté la llengua de l’imperi. Però si el grup on es troba, parla català sempre, ell comença a fer petites frases en la nostra llengua. La raó és que si ets una persona nascuda a Catalunya o que hi viu, la teva llengua és el català! Pots tenir les arrels que vulguis. Pots mantenir les teves tradicions, la teva altra llengua, sempre serà l’altra llengua, la que es va imposar, no pas la natural de la terra on ets.
El bilingüisme hauria de ser una particularitat individual, com ser poliglota. No una imposició. Però aquí s’utilitza com a excusa per destruir la llengua minoritària. I ja es preocupen a les Espanyes a diluir-nos tot el que poden i més. Només hi podem posar la nostra tossuderia, continuar parlant català perquè els nouvinguts la incorporin, a contracorrent dels personatges “políticament correctes” com el senyor Illa i els seus llepaculs, que confonen els ous amb els cargols amb allò de “ser educat”. Em pregunto quina falta d’educació és parlar la llengua que és pròpia del teu país, sobretot havent estat maltractada com ha estat.
Aquí teniu finalment, el recull que he fet en uns minuts de dedicació a les xarxes com Tik-tok, Youtube i Instagram, gent que ajuda a millorar el català, gent que l’estudia i que el practica. Aquest és el denominador comú:
