Recordeu un anunci on es veia un nen entusiasmat perquè els savis d’orient li havien dut un pal? I no era per menys, perquè era una espasa per lluitar contra dracs, una canya de pescar, un bastó de senderisme, una vareta màgica, un llapis gegant, una antena espacial, una vara de zahorí per trobar aigua …, i tot el que la imaginació pogués inventar.
No vull fer propaganda de l’anunci, però la intenció d’aquest escrit és la mateixa; fer notar que les coses senzilles poden ocupar un bon lloc a les nostres vides. No ens compliquem.
Vull parlar de l’aprenentatge. I per què he escollit un pal? Doncs perquè segurament va ser la primera eina tecnològica de la humanitat.
Imaginem que Hipàtia, una filòsofa, matemàtica i astrònoma grega que va viure en una bona i mala època al segle IV després de Crist, aparegués per art de màgia temporal al nostre moment. Filla del matemàtic Teó, dirigí l’escola neoplatònica d’Alexandria, ensenyant a deixebles cristians i pagans com Sinesi de Cirene. Va millorar astrolabis i hidròmetres, entre altres instruments.
He dit que va viure en una època bona i dolenta. Bona perquè Alexandria era un centre cultural tolerant amb dones intel·lectuals, i dolenta per tensions religioses creixents.
Constantí I (emperador 306-337 dC) havia aturat persecucions amb l’Edicte de Milà (313 dC), veient el potencial polític del cristianisme creixent. Va ser clau per donar poder al cristianisme. Al segle V, sota patriarques com Teòfil i Ciril, esclataren conflictes. Hipàtia, pagana i consellera del prefecte Orestes (oposat a Ciril), fou assassinada el 415 per una turba cristiana fanàtica, potser instigada pel bisbe. El debat de la certesa d’aquests fets encara és obert. Aquest crim era un avançament de la pujada del cristianisme com a religió estatal.
I l’ascens cristià va portar, a la vegada, a la marginació del pensament pagà i neoplatònic, contribuint al deteriorament d’Alexandria com a centre filosòfic. Hipàtia es va trobar al bell mig d’aquell canvi i com que no era cristiana, a més a més era dona i culta, va ser de les primeres a pagar un alt preu.
Bé, el que volia dir portant Hipàtia al nostre temps, és que una persona que no tenia telescopis, va aclarir càlculs de moviments celestes, millorant la precisió de prediccions planetàries i estel·lars. Només pensant i observant. Imagineu, doncs, què podria fer amb la nostra tecnologia? Segur que moltes coses que ni ens han passat pel cap. Faria, segur, descobriments inimaginables, perquè el seu èxit radicava en l’observació i el raonament deductiu, sense eines avançades.
I ara ve la segona pregunta. Un alumne mitjà actual d’ESO, de quart per posar-lo més preparat, que viatgés al passat, als temps d’Hipàtia, seria capaç de demostrar el que havia descobert ella? I si el posem sobre l’any 1609 (mil tres-cents anys després d’Hipàcia), quan Galileu i els primers telescopis, sabria explicar el moviment dels planetes?
No vull ridiculitzar el nivell dels nostres estudiants actuals, només vull posar de manifest que la tecnologia és una eina aliada i magnífica, però el veritable progrés està a pensar amb valentia i rigor. Podem arribar a obtenir un gran coneixement, només observant, experimentant i deduint.
Vull posar sobre la taula, la manca de raonament de la nostra era i és aquí on voldria incidir. Fer les classes com sempre s’han fet, escoltant el professor i “viatjant” amb ell, descobrir tot el possible. Demostrar que no cal tenir una computadora o un mòbil per poder avançar, que els estudiants d’ara poden progressar com ho farien els d’abans. No calen ordinadors per avançar en l’aprenentatge. L’observació, el debat i la memòria són eines eternes.
Els alumnes grecs passejaven amb el seu mestre, l’escoltaven i el qüestionaven. Hem perdut aquesta capacitat d’escoltar? Sembla que a mesura que ens fem grans, ens escoltem menys. I això neix a casa, per tant, ho tenim a l’abast. Però no ho valorem. O bé ens fa mandra o pensem que demanar a un nen que sàpiga estar a una classe o posi atenció als altres, és provocar-li ansietat i pèrdua de llibertat.
No. Demanar respecte i bon comportament a l’aula no coarta la llibertat sinó que l’enriqueix. No saber escoltar condueix indefectiblement cap als errors, males decisions i carències. Sense rigor i atenció, repetirem les equivocacions històriques com els fanatismes que apaguen la raó. Ara i sempre.
Si no recuperem aquest respecte per l’aprenentatge, el pal com a símbol de l’aprenentatge senzill, tornarem a repetir aquests passatges malaltissos de la història.
Si heu arribat fins aquí i us ha agradat, si us plau premeu les estrelles de valoració i sobretot feu-me difusió entre els vostres contactes. Moltes gràcies.
