Paral·lelisme de “Rebel·lió a la Granja” (G. Orwell)

Rebel·lió a la granja és una faula política que retrata la degeneració d’una revolució emancipadora en un règim autoritari, pensada inicialment en la Unió Soviètica, però que fàcilment es pot extrapolar a qualsevol situació, fora del comunisme.

És inseparable del que Orwell va viure a Catalunya i a l’Aragó durant la Guerra Civil: la novel·la és la seva manera d’explicar, en forma d’al·legoria, el que havia après sobre revolució, traïció i totalitarisme a Espanya.

Orwell va arribar a Barcelona el 1936 amb la intenció de ser cronista de la situació del país. Es va trobar una ciutat revolucionària, amb la classe treballadora al poder, cosa que el va empènyer a allistar-se a les milícies del POUM, un partit marxista antiestalinista. Va lluitar al front d’Aragó, vivint la misèria de la guerra al front i l’entusiasme dels milicians. Va descobrir una esquerra que no s’assemblava gens al comunisme oficial soviètic.

Els animals d’una granja s’alcen contra el granger Jones, perquè els explota. Un dels porcs, el Major, els fa un discurs heroic abans de morir i deixa la llavor del desig de llibertat. Inspirats en les seves paraules, les bèsties proclamen la igualtat i defineixen set manaments, entre els quals, que tots els animals són iguals. També creen eslògans com quatre potes, sí, dues potes, no!

Els porcs, en concret Napoleó i Snowball, són qui assumeixen la direcció. El primer és partidari del control, mentre que el segon defensa la participació de tothom en la revolució. Napoleó s’agencia gossos a qui ensinistra per protegir-lo i expulsa Snowball per instaurar una dictadura, no sense robar-li abans les seves idees de progrés.

Amb el temps, va modificant els manaments per aconseguir privilegis per als porcs, mentre explota els altres animals: Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que altres. La memòria col·lectiva és feble i fàcil de manipular. Així doncs, es decideix criminalitzar la dissidència i instaurar la por per ser obeït. Al final, els porcs esdevenen indistingibles dels humans que havien combatut. El poder sense control corromp.

Aquesta estructura reflecteix el que Orwell havia viscut a Espanya i llegit sobre la Unió Soviètica: una revolució nascuda d’una aspiració autèntica d’igualtat que és segrestada per un aparell burocràtic i policial. La manera com els porcs acusen altres animals de traïció, inventen conspiracions i organitzen “confessions” i purgues, recorda directament les calúmnies i la repressió contra el POUM i els anarquistes, acusats de ser “agents del feixisme” per justificar la seva eliminació.

Paral·lelismes

La Constitució espanyola proclama igualtat, però en realitat, el poder està centralitzat a Madrid. L’Estat manté el poder del control fiscal, judicial i la capacitat d’anul·lar autonomies (155).

Canvi de regles quan interessa, canvi d’interpretacions segons de qui es tracti.  Manipulació del llenguatge i del relat. La història l’escriuen els vencedors i no importa si són més o menys savis o violents. Si preguntem per Franco, per exemple, a la resta d’Espanya trobarem gent que ignora la realitat tossudament. I ja hem dit que la memòria es pot manipular.

Els fets de l’1 d’octubre de 2017 s’han tergiversat, transformat, reinterpretat, per donar la raó a un govern que es va comportar amb vandalisme. Recordem que van reprimir una consulta ciutadana a cops de porra i que després es van inventar acusacions i lleis rebuscades per condemnar el moviment de tot un poble. La realitat és creada amb el seu poder del control mediàtic.

A la novel·la, Snowball rep la culpa de tot el que passa a la granja. Igualment, els catalans som repetidament acusats de tots els problemes que la mala gestió i la negligència provoquen a la resta de la península. Va bé tenir un enemic a qui carregar totes les responsabilitats. Aquí els activistes es van presentar com a colpistes i sediciosos. Han passat de ser adversaris polítics a ser enemics i amenaces penal.

La suspensió de l’autogovern català (que ja no era una gran), no és altra cosa que un estat d’excepció que s’adjudica el govern central, forçant un constant control de cada minúcia i limitant el dret a decidir. La justificació? Que així ho diuen ells i les seves lleis.

I tot el temps que passa, l’aprofiten per aprofundir més i més en aquestes ferides, sabent que la memòria de la gent és fràgil. S’arriba a un punt de cinisme en què ens mantenen en la rutina de la por, les amenaces i promeses buides, que alguns dels nostres polítics s’empassen sense aigua.

Tot i les coses que coincideixen, n’hi ha d’altres que no: Catalunya no ha pres el poder de l’Estat (a diferència dels porcs). No hi ha una revolució triomfant degenerada, sinó un conflicte de sobirania no resolt. Espanya a ulls de fora, és una democràcia formal amb eleccions, manipulades amb astúcia i calúmnies històriques.

El que sí que deixa clar aquest llibre, és com els poders polítics utilitzen la retòrica, la por, la legalitat laxa i la poca durabilitat de la memòria de la gent. Amb això, treuen legitimitat a les demandes dels drets ciutadans.

Si heu arribat fins aquí i us ha agradat, si us plau premeu les estrelles de valoració i sobretot feu-me difusió entre els vostres contactes. Moltes gràcies.