Tancs contra clavells

Què és més fort, un tanc o un clavell?

Estem arribant al punt culminant. Ja he dit en anteriors ocasions que el govern espanyol no té gens de psicologia per fer amics i ara ja està aconseguint que Europa li comenci a plantar cara.

Què passarà el dia 1 d’octubre?

En aquests moments, més i més gent, fins i tot els Mossos, s’han posicionat a favor de fer el referèndum.

Que és una consulta, coll. Per què tanta por? Ah! Perquè els del NO potser són menys? Doncs atrevim-nos a comptar!

Això és el que es vol esbrinar precissament. Si no van a votar, per descomptat que seran menys. Potser es pensen que agafant la població total de Catalunya i fent una resta dels que anem a votar, ja tindran el resultat? És això el que pretenen? Guanyar malgrat ser minoria negant-se a participar al referèndum? Això és jugar brut, covardament i demostra que no hi ha arguments per convencer-nos de deixar de ser independentistes.

Però malgrat les desafortunades accions del govern central, jo crec que està creixent la població del NO que s’està decidint anar a votar. Enlloc més, un partidari del SÍ, encoratjaria anar a votar a un partidari del NO. Nosaltres som així. Estem decidits a córrer el risc d’un resultat advers. Però volem votar.

Això sí, les represàlies del govern central seran per a tots els que visquin aquí, els del SÍ i els del NO. Algú es pensa que després d’arribar on som, el govern espanyol ens dirà: “nois, teníeu raó i a partir d’ara us tractarem amb respecte, entendrem que a les escoles s’ensenyi en la llengua que és vostra, rebreu la part justa dels pressupostos, prioritzarem la construcció de l’AVE cap a Europa, deixarem de perseguir-vos, reconeixerem les vostres propostes,… no cal que voteu i tan amics”?

La gent del poble no ho volem això, perquè la gent del poble ja no ens ho creiem.

“Europa s’ho mira preocupada”, diuen alguns medis. Esperem que deixi de mirar i comenci a actuar, perquè un dels seus estats membres (que no vol dir haver de fer les coses per collons), s’està saltant les normes democràtiques.

Enviar tancs contra clavells i somriures no els servirà de res. No tornem enrere. Ha quedat clar que el franquisme, el nazisme i la falange segueixen existint a Espanya. No tots ho són, però els costarà fer neteja perquè encara en són molts els antidemocràtics. Però nosaltres hem de seguir fent les coses a la nostra. Ja no volem esperar més. Cap violència per part de la democràcia catalana, no caiguem en provocacions. Només aquesta calma, els somriures i els clavells, ens poden portar ara cap a la victòria definitiva:

Poder fer un referèndum sense amenaces i decidir el nostre futur.