Els silenci dels anyells

No us perdeu el vídeo de Farid Dieck sobre un documental que parla de Jeffrey Epstein, financer bilionari dels Estats Units, que va ser condemnat per delictes d’agressió sexual i acusat de trànsit sexual de menors. Toca la fibra de com hem construït una societat decadent.

Epstein va ser arrestat el juliol de 2019 a l’aeroport de Teterboro. Durant la seva estada al Metropolitan Correctional Center, es van infringir diversos protocols de seguretat abans de la seva mort. Encara hi ha qüestions obertes sobre si es va tractar de suïcidi o assassinat.

Com sempre, Dieck analitza a fons les dades de què disposa, seguint el fil d’una notícia. El suposat suïcidi de Jeffrey Epstein. I comença dient que la part més fosca d’aquest cas, mai va sortir a les notícies.

Dirigia una xarxa de tràfic d’adolescents i fins i tot nenes, per satisfer els desitjos morbosos d’alguns personatges de l’elit mundial. Diverses personalitats influents han estat esmentades en rumors o investigacions periodístiques, tot i que no hi ha proves públiques concloents ni acusacions formals. És a dir, seguim creant estris còmplices del silenci, quan es tracta dels poderosos.

I com s’ho va fer per durar tants anys i no caure mai? Se suposa que espantant les víctimes i fent xantatge a possibles “clients” influents. Hi ha indicis que gravava trobades i recopilava informació comprometedora, però no hi ha una condemna ni document oficial que confirmi ús de xantatge. Però és evident que si n’hi havia, no es podia saber més que per la por i el silenci de la persona amenaçada. És així com funciona el món, en alguns casos ja des de l’escola. Quan hem perdut tant el nord? Quan hem decidit que la impunitat regni entre els tramposos, els lladres i els violents?

Dieck es fixa en la seva història infantil. Va néixer el 1953 a Brooklyn en una família jueva de classe mitjana. El seu pare treballava com a obrer i jardiner, mentre que la seva mare era assistenta escolar. Va demostrar un talent precoç per a les matemàtiques i el piano clàssic, avançant dos cursos i acabant l’institut als 16 anys. És a dir, va tenir una infància tranquil·la, sense problemes escolars.

Sense acabar la universitat, Epstein va obtenir un lloc com a professor a la Dalton School. Posteriorment, gràcies a un nou contacte, va entrar a Bear Stearns, banc d’inversió que operava amb productes financers altament especulatius, on es va especialitzar a eludir els impostos fiscals de clients adinerats. Finalment, va fundar la seva pròpia empresa financera i va acumular una gran fortuna gràcies a la seva relació amb Leslie Wexner.

Es pregunta doncs, com es va transformar en un depredador, no trobant res més que el silenci, per justificar la creació d’un monstre.

A la universitat, segons companys seus, ja va començar a mostrar-se molt interessat per les alumnes menors d’edat i a tenir comportaments inadequats. En aquella època, encara es pensava que un comentari obscè o un contacte físic inapropiat, per exemple, no era ofensiu per a una dona. Així, mai se li va cridar l’atenció. Silenci.

Va anar escalant llocs dins el món dels negocis, on va començar a jugar amb la il·legalitat, aconseguint trobar buits legals per evitar que els més adinerats paguessin impostos, però tampoc se’l va amonestar. Silenci. Ans al contrari, va aprendre que fer trampes, si no t’enxampen, és valorat. Si ningú et frena, per què aturar-se?

Epstein i Ghislaine Maxwell van organitzar una operació sistemàtica per captar noies joves vulnerables. Aquesta operació es va expandir des de Nova York a diverses ubicacions, incloent Palm Beach i la seva illa privada al Carib. Van conservar registres detallats i possiblement van usar aquesta informació per extorsionar-les.

La moralitat és un aprenentatge. Si no hi ha límits, es torna laxa, difosa i finalment desapareix. Cal denunciar. 

A la pel·lícula, “El silenci dels anyells”, fa referència a un episodi que va viure la protagonista quan era petita. Va sentir com sacrificaven uns anyells al camp on vivia. Va intentar rescatar-ne un, però no ho va aconseguir. Aquella nit, i moltes després, els crits dels anyells la van perseguir en somnis. Ella busca aquest silenci, vol fer callar aquells xiscles i laments que sent cada nit.

Però en el llenguatge comú, “el silenci dels anyells” és una metàfora poderosa per parlar del silenci davant l’horror o la injustícia. Quan tots callem, la víctima està sola, malgrat que hi ha més gent bona que dolenta.

Epstein mai va ser acusat formalment del tot, del conjunt dels seus suposats delictes, tot i que víctimes i testimonis van declarar que abusava de desenes de menors des dels anys 1990 fins almenys el 2005. Algunes víctimes tenien només 14 anys, i moltes van ser reclutades per altres noies menors.

L’any 2008, va firmar un acord de no persecució amb l’Estat de Florida: va admetre culpabilitat per sol·licitud de prostitució amb una menor i captació d’una persona menor de 18 anys (dos càrrecs de nivell estatal), evitant càrrecs federals. La pena va ser de 18 mesos, dels quals va complir només 13, amb privilegi de sortida laboral sis dies a la setmana. Va haver-se de registrar com a delinqüent sexual.

En juliol de 2019, va ser detingut novament per la fiscalia federal a Manhattan i acusat de dos càrrecs: tràfic sexual de menors i conspiració per cometre tràfic sexual de menors, per explotar desenes d’adolescents entre 2002 i 2005.

Fins ara, no s’ha revelat cap prova sòlida o document legal que sostingui la teoria d’un assassinat. Les investigacions independents oficials apunten a un suïcidi, tot i la persistència de sospites i especulacions públiques per les circumstàncies de vigilància i protocol penitenciari.

Això és preocupant, esmenta Farid Dieck, perquè qualsevol persona que sàpiga que mai serà castigat, pot arribar a convertir-se en un delinqüent. Ja ficat fins a la cúpula dels importants on es movia, Epstein sabia que no hi havia un pam de net. Però mai passava res.

I no puc estar més d’acord. No es tracta de castigar amb desmesura, però sí que s’han d’aturar les persones que no són honestes, que fan xantatge, que amenacen. I això ha de començar des de edat escolar. Diem “són nens” o “ja se’ls passarà”, però de vegades aquesta laxitud educacional paga un preu molt alt.