Europa, el problema és Espanya

I que potser sigui el futbol l’eina que serveixi per convèncer què està passant a la política de la península Ibèrica, ja és fort, però benvinguda sigui si així podem demostrar el tarannà de la gent que ens governa.

Cas Rubiales, sí, cas Rubiales. És tema polític, perquè la política ho permet.

Si la premsa estrangera no hagués posat el crit al cel en veure el seu comportament, creieu que algú hagués dit res a Espanya? Ni ministres, ni president del govern, ni periodistes, i encara és hora que companys futbolistes diguin res.

I el problema, vull que s’hi pensi en això, és la NORMALITZACIÓ  a la qual estem acostumats a Espanya, fins i tot els mateixos espanyols.

Per això, gràcies, gràcies, gràcies jugadores de futbol que heu arribat a Europa i ell solet ha posat en evidència una personalitat única en aquests dies i en aquest continent. Que es vegi el grau de retrocés que es viu a Nyòrdia. Per a aquells que no sabeu què és Nyòrdia, és el conjunt d’espanyols que són “mu españoles y mu machos“, que treuen les majories parlamentàries, que defensen i piquen de mans l’actitud vergonyosa d’un directiu de futbol igual que la d’un rei puter, que impedeixen els referèndums pacífics, que permeten la violació  en manada, que anul·len les lleis de millora ecològica, que permeten espectacles com les corrides de toros, que engarjolen i espien l’enemic polític i també cantants que es fiquen amb una monarquia corrupta, que diuen que a Amèrica només es van matar quatre indis desgraciats, que volen eliminar les llengües pròpies de les terres que han conquerit a canonades, que afavoreixen el robatori dels bancs, … i la llista continua.

A veure de debò, si Europa és capaç a través d’aquest nou espectacle, d’aquest nou vidre amb que s’ho es

tan mirant, de fer extrapolació a la política, la cultura, la societat. En resum, l’ABÚS DE PODER, que exerceixen aquests Nyordos que ens governen, a les nacions sense estat que convivim a la força amb ells i ens avergonyeix profundament el seu comportament.

Torno al tema del Rubiales. La noia que va rebre el bes, a la força, perquè li subjectà el cap, en aquell moment, va fer el que fan les víctimes amb por, les sotmeses, les afectades per una síndrome inexplicable d’Estocolm. Igual que la noia de 13 anys, que es creu les paraules d’un home de 30 que li diu que l’estima i per això la utilitza per complaure les seves necessitats sexuals esgarriades i depravades, i ella no se n’adona que en realitat ha estat violada, en aquests petits actes, també hi ha reaccions de resignació, de treure ferro per no patir la humiliació d’haver de dir que han estat forçades, que en realitat no volien que allò hagués passat, pel concepte de subalterna que no pot lluitar contra el seu cap, contra el seu marit, contra la seva parella.

Ha estat gràcies a la premsa estrangera, que s’han obert molts ulls, de les mateixes jugadores. Han hagut de passar dies per assimilar-ho, perquè aquí no tenim arrelada la reacció natural de rebel·lió.

Encara no tinc clar que aquest personatge pagui pel que ha fet, que no només és de caire sexual, sinó de corrupció pura i dura, perquè som a Espanya i ja s’han alçat milers de veus al seu costat, culpabilitzant la víctima, com és habitual, però confio que a partir d’ara les víctimes prenguin consciència, que no es deixin tapar la boca per un mundial, per una amenaça professional, per la por a haver de lluitar contra Goliat. I que la premsa estrangera segueixi de ben a prop el procés.

Si les víctimes s’uneixen, són un exèrcit poderós, que pot canviar les regles del joc. Perquè resulta que aquest tal Rubiales, té tan de poder, que ha fet les seves normes i només ell es pot acomiadar de la feina. Ningú el pot fer fora. Us adoneu què vol dir això? Segur que sí. Entenem les paraules, però ho deixem fer. Aquest és el nostre error. ENS HEM D’ALÇAR. 

I com a independentista, aquest és un motiu més per voler-me separar del país veí. NO SOM IGUALS. I com que aquests Nyordos treuen les majories parlamentàries a Castella, no pas a Catalunya, vol dir que hi ha tot un poble en massa que s’ha d’educar. I això no es fa en un dia, senyors a Europa, ja en tenim prou, ens heu d’ajudar. La premsa, igual que fa amb el futbol, ho hauria de fer amb la política. Però això vol dir que la mateixa EU, la poderosa EU, encara té molt per aprendre. I repeteixo, si del futbol ens arriba una nova visió democràtica, objectiva i valenta, que així sigui!, perquè a EU tampoc ho teniu massa bé, oi. Se us està tornant a aixecar la dreta rància i és per què l’esquerra pacífica, no sap imposar la autoritat.

LA UNIÓ FA LA FORÇA! I ens hem d’unir les esquerres, per molt globals i plurals que vulguem ser, primer hem de tenir clar que el feixisme, la dictadura, la imposició, el colonialisme, no es poden permetre al segle XXI, ENLLOC!

Visca Catalunya Lliure.