Recordo una alumna de 4t d’ESO que en una classe de reforç de socials, estudiant les fronteres, em va preguntar:
– Per què ve la gent a viure al nostre país a treure’ns la nostra feina?
Vaig contestar amb preguntes i així vam anar parlant del tema…
- Tu deixaries casa teva, tot els que tens i t’aniries a viure a un altre país, amb gent que no coneixes i possiblement amb una llengua nova per a tu?
- No, és clar!
- Així doncs, per que imagines que aquestes persones ho fan?
- Doncs,…perquè no deuen ser feliços allí, o tenen problemes, fugen de la justícia,…
- “Fugir”, bona paraula. I és que en realitat això és el que fan, però no només de la justícia, que n’hi pot haver que sí,…
- Perquè no tenen per menjar, perquè els seus fills estudiïn,…estan en guerra?
- Exacte. I seguint amb el fil,…tu creus que a la gent humil, que són la majoria dels que fugen, els interessa la guerra? Tu la voldries?
- No.
- Qui la vol, la guerra?
- Imagino que els polítics, els militars,…
- Generalment, gent amb poder o amb ganes de tenir-ne. Entens que tu també faries el mateix si et trobessis en les mateixes condicions?
- Sí. Seria molt fort, perdria els meus amics,…i haver d’aprendre una altra llengua,…
- Però abans que et matin, oi?
- És clar!
- I has pensat que allà on anessis, podria ser que no poguessis treballar d’allò pel qual et vas preparar al teu país?
- Ah! M’hauria de conformar amb el que trobés,…
- A més, et trobaries amb el refús dels ciutadans d’allí. Series una molèstia,…
- Però si jo vaig a treballar del que sigui, no es poden ficar amb mi…
- Spas que no tothom o entendria així…tu mateixa m’ho has preguntat…I com assimiles que un país pobre, que té problemes econòmics estigui mantenint una guerra?
- Vols dir que per què compren armes si no tenen per viure?
- A més a més,…
- Doncs, no sé, d’on surten les armes?
- Molts països “civilitzats” s’encarreguen de vendre-les. Espanya és un d’ells.
- Nosaltres venem armes?
- Tu i jo, i la ciutadania no, però en nom nostre es fa des del Govern.
- I enlloc de vendre armes, per què no se’ls ajuda perquè la gent pugui quedar-se al seu país?
- Aquesta és la GRAN PREGUNTA. I la veritat és que no te la puc contestar. L’ambició i la falta d’escrúpols pot arribar a ser tan gran, que degenera en actes com aquest.
No m’entusiasma tornar al passat, però saltant els 1000 anys de foscor de l’edat mitjana i uns altres 1000 o 1200, potser m’hagués agradat viure l’educació grega, passejant amb els alumnes i parlant de tot allò que trobéssim interessant. Sortint de la geometria, per passar per l’astronomia, donant un tomb per les pedres i els animalons que s’hi amaguen a sota, curiossejant en la filosofia, la política,…
No em va el sistema educatiu actual. Veieu com me’n vaig? Ja no sóc on era en començar. Torno, torno!
És delicte ser immigrant o refugiat? Evidentment NO. Serà delicte robar, estafar, manipular, no tenir ètica, però en aquest món, depèn qui ho fa, és delicte o no.
No és un delicte fugir d’un país per problemes econòmics, ideals polítics, per estat de guerra, no ho és. És una NECESSITAT.
Tampoc es tracta d’arribar a la “terra promesa” i viure dels ajuts, sense col·laborar, ni integrar-se a la seva cultura. Però amb un mínim d’empatia hem de comprendre que no és una situació agradable i que ningú l’escull voluntàriament.
Per erma que sigui la terra on un neix, per molt fred que hi faci, per escarpades que siguin les seves muntanyes, tots tendim a estar a gust allí. Perquè tot té el seu encant.
El desert és subjugant, les planes acollidores, les muntanyes un repte, els llacs un recés, les platges un descans, les tundres un refugi. En fi, qualsevol paisatge del nostre meravellós planeta és un lloc on es pot viure. Si hem de marxar d’allí, no és per culpa de la Terra, és per culpa de la nostra intolerància.