A Espanya, igual que a Europa i al món, hi ha gent molt vàlida, molt democràtica, solidària i plural. Però sabem que a la nostra

Mai és tard. Fins al darrer alè pots canviar-ho tot
A Espanya, igual que a Europa i al món, hi ha gent molt vàlida, molt democràtica, solidària i plural. Però sabem que a la nostra
Repasso els fets, tothom ho fa. Perquè estem preparant un nou 1 d’octubre. Perquè anem camí de la república independent catalana. I m’adono del gran
No hem de demanar permís a ningú. Més aviat hauríem de demanar responsabilitats a qui ens va abandonar a mans del dictador Franco. A Catalunya
No estic cridant cap lluita armada. No estic dient que siguem violents. Però sí que estic demanant que siguem més determinats, dignes, participatius i orgullosos.
Sí, avui ens hem tornat a emportar una “mig esperada” decepció. Tot són giravolts en aquest procés, però sempre endavant. I és que avancem més
Durant quasi nou anys hem estat frec a frec amb el govern central. Es van riure de nosaltres “cepillándose el estatut” D’allò vàrem entendre que
Cada vegada que algun unionista extrem o feixista directe es topa amb una manifestació, concentració o demostració dels “grocs“, deixa anar això de “Arriba España”
Què passa si un es posa un mocador vermell? Res. Ningú el relaciona amb la lluita contra la SIDA. I si en porta un de
Quizá me hubiera gustado poder seguir en España. Sé que hay muchos intelectuales, gente de a pié, políticos, periodistas, etc. que entienden la situación de Catalunya
Anys sortint al carrer de forma pacífica. Anys demanant diàleg per canviar els estatuts. Anys rebent negatives. Fins que arriba un dia en què ens plantem i
¿Por qué, Europa, le tienes miedo a que sean 90 países pacíficos y felices los que te constituyan y sin embargo no le tienes miedo
Recordo una alumna de 4t d’ESO que en una classe de reforç de socials, estudiant les fronteres, em va preguntar: – Per què ve la
You must be logged in to post a comment.