El fet que existeixin tantes ONG i moltes lluitant pels mateixos ideals, de vegades m’ha creat confusió i desconfiança. Per altra banda, és cert que per arribar a tantíssima gent amb problemes, fa falta la col·laboració de moltes persones. Així és que havia pres la decisió de no fer-me sòcia de cap, però abonava mensualment petites quantitats a diferents propòsits. Tota ajuda és poca. 
Això ha canviat des que les ONG necessiten justificar el motiu de la seva existència mitjançant números, socis que paguen una quota mensual. Per això, actualment hi ha moltes d’aquestes organitzacions que han reduït les seves quotes, perquè els és més útil tenir un munt de socis per pressionar polítics, empresaris o altres personatges amb poder.
Una altra manera també bonica de contribuir, és la compra d’un objecte. Algunes associacions dediquen el seu temps a crear objectes com a medi d’obtenir ingressos. Ens costa menys comprar-nos alguna cosa, que donar una quantitat mensual. Si sou d’aquest parer, Aldeas Infantiles, disposa d’una botiga prou diversa on trobar objectes de regal. I és que hauríem de perdre el costum de regalar per regalar. Proposo que quan tinguem un compromís, busquem a les botigues solidàries.
Tots hem pensat alguna vegada, “els diners que dono a aquesta organització arribaran a la persona que els necessita?”.
Martin Luther King va dir: “Si ajudo a una persona a tenir esperança, no hauré viscut en va”. Així que per què pensar en res més?
Definitivament el que estic fent ara, és seleccionar unes quantes organitzacions no governamentals dedicades als infants, els refugiats, la salut i la defensa dels animals i el medi ambient, per fer una mínima aportació i constar com a sòcia activa.
De tot el que rebo i conec, us resumeixo allò que crec més interessant i us animo a participar en les seves accions de la manera que millor us vagi.
Aquesta fundació va néixer quan el famós cantant d’òpera va ser diagnosticat de leucèmia. Després de superar la malaltia va dedicar els seus esforços a ajudar altres persones amb la mateixa xacra, especialment nens.
No cal treure mèrit a l’acció però és un clar exemple de què generalment no ens impliquem en els problemes dels altres, fins que no ens afecten directament.
Quan vaig rebre el primer vídeo de maltractament animal d’aquesta organi
tzació, em van entrar nàusees. Granges xineses on es capturen óssos rentadors, llops, gossos i qualsevol animal de gran pelatge. El negoci de les pells exigeix que les seves víctimes siguin escorxades de viu en viu. Una insensibilitat tan gran, que per a mi no pot rebre el tracte de “persona”, qui ho fa.
Des d’aquell dia em vaig informar dels maltractaments, no tan lluny de nosaltres i vaig prendre la decisió de fer-me vegetariana.
Confesso queem costa, ja que jo era capaç de menjar carn crua. Però no vull pagar aquest preu. El mite de que necessitem carn per viure, ja no em convenç.
Aquesta associació ha aconseguit tancar alguns centres de maltractament animal i s’implica molt amb qualsevol espècie, no només aquelles que gaudeixen d’una dimpatia comuna. La seva filosofia és senzilla:
“Està viu, no l’he de maltractar, ni l’he de matar”.
Ciutadans europeus compromesos amb el canvi, que fa poc s’han exposat a les xarxes.
Ja compten amb més de 300.000 afiliats i proposen solucions a problemes que els polítics guarden a l’últim calaix dels seus despatxos. Reclamen una alimentació sana, un repartiment just de les riqueses i sobretot i darrerament, estan molt involucrats en la retirada d’armes a països en conflicte.
Europa es queixa de que arriben massa immigrants, però qui marxa de casa seva a no ser que hi hagi una guerra? I qui provoca i manté aquestes guerres? Som nosaltres mateixos. No els ciutadans “normals”, però sí els polítics que ens representen i ens ignoren per la nostra passivitat.
Treballen a 47 països del món per afavorir el seu desenvolupament. Tenen cura del comerç just i denuncien actes il·legals. Podem ajudar-los fent-nos socis o sent voluntaris en les seves tasques, portant roba i objectes que no fem servir i per descomptat firmant les seves peticions. Tenen un butlletí de notícies, es mobilitzen i organitzen trobades amb estudiants.
Protegeixen als refugiats. És aquest, un tema molt actual, encara que sempre n’hi ha hagut, mai com ara. A les nacions “civilitzades” s’esté una perillosa xenofòbia que encara fa més difícil el fet d’haver d’abandonar-ho tot per començar en un lloc nou. Ja de per sí, marxar de casa és una situació estressant i frustrant. Encara més quan li hem d’afegir els prejudicis i la poca disposició d’alguns governs. Podem imaginar la impotència i la tristesa de totes aquestes persones?
Al món de les ONG hi ha persones que ajuden a tots els nivells. Sabem que el pol sud s’està desglaçant, igual que el pol nord. I com tot, és qüestió d’implicar-se, interioritzar la informació. TOTS en som responsables, però podem intervenir per millorar la situació. Encara que ens sembli poc, el nostre gra de sorra és important per al planeta. Un gra arrossega un altre. Si voleu saber l’impacte que la vostra manera de viure i costums, té sobre la Terra, feu amb sinceritat el qüestionari d’aquesta pàgina. Qui més, qui menys, estem suspesos, però és un punt de partida per al canvi.
Et planteges col·laborar en treballs curts, des de casa, per hores?
En aquesta organització t’ofereixen a nivell nacional i internacional, moltes oportunitats. Feines soidàries i voluntàries, però algunes també remunerades. No fa falta tenir un gran “perfil” professional. Cal tenir ganes i disposar de temps lliure. Encara que s’accepta qualsevol edat a partir dels 18 anys, és ideal per a jubilats i per fer feines conjuntes en família. Fer feliç, fa feliç. Aquí teniu una bonica història d’una voluntària professional.
Què es pot afegir al nom de Greenpeace? És coneguda arreu del món la seva activitat. Vaig ser sòcia col·laboradora durant uns quants anys, però llavors la meva intenció era ser activista, fer treball de camp i vaig trobar molts impediments que em van desanimar a seguir participant. Però cal reconèixer que a l’hora de plantar cara són originals, audaços i valents. Tenen molta experiència i han aconseguit importants victòries. Cal ajudar-los a continuar millorant.
Vicent Ferrer fa ser cridat a files a la guerra del 36 contra Franco, a la coneguda “quinta del biberó”, a la qual va pertànyer el meu pare a l’altre costat.
Jesuïta des de 1952 va ser seduït per l’Índia i els seus habitants més humils. Va decidirentregar completament la seva vida a aquesta causa i com molts, encara que oferien la seva ajuda, ho va tenir difícil. Tant que el mateix Gandhi va proposar trobar alguna solució. Només a partir de 1969 la seva fundació va començar a fer arrels. Al 1970 va deixar la Companyia de Jesús i es va casar amb Anne Perry, periodista britànica que havia anat allí per cobrir la notícia de la seva feina i ja no va tornar al seu país.
Pots apadrinar, contribuir en projectes “dona a dona”, targetes solidàries, escoles i també pots proposar la teva iniciativa. El que és segur és que molts nenes i dones es beneficiaran amb la teva aportació.
Aquesta ONG està centrada a eradicar la fam al món. Promou projectes de desenvolupament i campanyes de sensibilització per a l’educació. Tenen una secció especial per a Ghana. En concret i actualment, estan construint una escola per a que els nens i nenes de l’ílla d’Ador Kope, no es juguin la vida cada dia anant en canoa fins al poblat veí. Si ens sembla avorrit i simple anar al col·legi, hauríem de veure quins camins han de recórrer alguns infants en aquests països.
Fundació que treballa a 18 països d’Àsia, Àfrica i Amèrica llatina. El seu propòsit principal és la salut. Ajudar perquè més nens sobrevisquin al naixement, prevenir malalties produïdes per paràsits i actualment estan iniciant una campanya contra el tràfic de persones, cosa realment intolerable en ple segle XXI.
CCAR (Comissió Catalana d’Ajuda a Refugiat)
Ajuden als refugiats, pocs dels milions que hi ha al món, que arriben a Catalunya. Els procuren aliments i roba els primers dies i els guien per integrar-se a la seva situació en el nostre país.
Se’ls informa i assessora de com funcionen les coses, els drets que tenen i com accedir a cursos de formació per poder adaptar-se i trobar una feina bàsica que els proporcioni els primers ingressos per tenir una vida digna.
Dedicada als infants, els procura estudis, oportunitats. Que els seus somnis puguin arribar a fer-se realitat, tot i haver nascut en països amb pocs recursos.