Encara em faig creus que hi hagi tanta gent incapaç d’entendre que viu amb més persones.
La pandèmia ens serveix molts exemples, però això ve de lluny. La persona que va a la platja tota sola i es queixa perquè la fan fora, el corredor solitari que és obligat a tornar a casa, són casos que hem vist molt aquests dies. I aquestes persones no s’adonen que fan mal, es creuen que són les víctimes!
A veure, aquesta mena de comportament se’n diu EGOISME. És clar que tu sol pots anar a la platja sense contagiar ningú. Però a mi em resulta molt útil imaginar-me si tothom fa com jo, què passarà? Perquè si tu creus que pots anar a la platja, jo també ho puc creure, i el veí de més amunt i el de més avall. Si hem decidit quedar-nos a casa, no és perquè TU surtis solet i tranquil a córrer o a banyar-te. Si TU surts, sortim tots. I això no és el que ens ajuda.
Però aquest comportament, com deia, el vinc observant, sobretot en la conducció. Quan hi ha un embús i un cotxe avança dos metres, però el de 
darrere seu es queda clavat perquè encara té el semàfor en vermell. Aquesta persona NO PENSA que hi ha més gent que t’agrairà que avancis aquests dos metres, que poden ser suficients per desfer un altre tap que hi ha al darrere.
I la típica persona que circula pel carril esquerre avançant una fila de conductors pacients que volen sortir de l’autopista, per ficar-se en l’últim moment aprofitant algú distret. És un altre cas de comportament egoista, perquè la gent que fa cua, no és que sigui ximple per no anar per l’esquerra, és que és respectuosa i pensa que han d’anar passant a mesura que arriben al desviament. Però aquest és el país dels “llestos”, els que fan que la vida es torni tan complicada.
O aquell que va a la platja i posa la ràdio a tot volum. O llença la llauna al mar o enterra la burilla a la sorra. El nen que entra al supermercat o a la consulta 
del metge amb el patinet. Aquell que pixa fora de la tassa del vàter, perquè no és a casa seva. Qui pinta la paret del carrer, qui llença les closques de les pipes a terra. Tots són exemples de “Si només soc jo, només és una llauna, …” Penseu per favor si tothom fes el que feu vosaltres, aniríem bé? És així de fàcil. Traieu-vos del cap que ser cívic és ser una ovella manipulada. Senzillament és com hem de viure quan som molts. Si voleu fer el que us doni la gana, compreu-vos una illa i aneu a viure allí.
Si tothom s’hagués posat el tapaboques durant els quinze dies que es van demanar, ara ja seríem fora de la pandèmia. Si tothom fos capaç de comportar-se civilitzadament, és que no haguéssim tingut necessitat ni de confinar-nos. Però sempre els “llestos” ho han d’allargar tot. Els que diuen que l’economia no pot suportar més confinament, segurament han estat els que ens han obligat a confinar-nos, perquè si no, ells seguirien als carrers, als bars, a les botigues, escampant el virus.
I després has d’escoltar aquells altres llestos que diuen que no hi ha hagut tants mots com amb la grip estacional. És clar que no! Perquè ens hem separat, ens hem tancat a casa. Quan fas això amb la grip estacional? Si ho féssim, tampoc hi hauria tants morts. El cas és que aquest virus nou té una característica massa perillosa. Muta i es contagia sense tenir símptomes. Aquesta és la diferència. El Covid seguirà entre nosaltres, però si aprenem a “dosificar-lo”, hi haurà espai als centres sanitaris per cuidar els malalts i recuperar-los.
L’economia no es recuperarà amb la gent malalta.
