Cal canviar les lleis internacionals

Europa defensa l’autodeterminació dels pobles, però els obliga a demostrar que poden defensar el seu territori. És com dir a un esclau que el donarem suport quan aconsegueixi pacíficament la llibertat de l’amo que el sotmet a fuetades.

Continuo extrapolant fets futbolístics. Aquests dies amb el cas Rubiales, (com deia a l’anterior article, no tinc clar que acabi marxant), perquè es faci realitat aquest fet, que a qualsevol país democràtic ja estaria resolt, calen les forces estrangeres. La premsa i estaments internacionals es veuen forçats a intervenir per fer fora aquest individu, màxim exponent de l’espanyolisme. Però quan es tracta de la independència de tot un poble sotmès, llavors són afers interns.

No puc deixar de pensar que aquest món que encara porten els homes, es regeix pel sexe i el futbol.

Doncs el mateix passa amb la nostra independència. Som un poble diferent, altament demostrat per la cultura, la història i la llengua, les idees, les projeccions internacionals i l’educació democràtica dels seus habitants que no volen assolir res amb sang.

Però és justament Europa qui ens aboca a què hi hagi sang. Si hem de defensar el territori sense exèrcit, sense premsa que ens recolzi, sense intervenció dels altres països simpatitzants de la nostra causa, ja em direu si no hi haurà sang, quan el país opressor, té les forces militars, la corrupció, la llei, la premsa, la policia i la corruptela europea a les seves mans i ha demostrat repetidament que les farà servir.

No té sentit demanar a un poble que té tots els trets de nació, que hagi d’arribar a besar sang per demostrar que es mereix la independència. Això s’ha de canviar. Bé que ho fan per al futbol, oi? Doncs que ho facin per la DEMOCRÀCIA I LA LLIBERTAT.

Es pensen que farem un mur amb la resta d’Espanya? Ja hem demostrat la nostra capacitat de perdonar, de comerciar, de valorar tot allò que és bo i útil per al progrés. Ja vàrem demostrar l’1 d’octubre de 2017 que som majoria. Ho vàrem demostrar dos cops més a les urnes autonòmiques. Però Espanya es passa les urnes, les peticions del poble i la democràcia, pels dallonses. Quan la legalitat no funciona, cal desobediència civil, però ja sabem què ha deixat fer Europa a Espanya. Han modificat la llei per castigar la desobediència civil. Així doncs, que ens queda? A què ens aboqueu Nacions Unides?

I repeteixo, quan aconseguim la independència, com quan els fills marxen de casa per fer la seva vida, les coses aniran tan bé, que els mateixos espanyols diran, per què no ho vàrem fer abans?