Tothom sap que en un examen passar d’un 2 a un 4 pot ser més fàcil que passar d’un 4,8 a un 5.
És així com ens trobem ara. A punt de fer el darrer pas. El més difícil, el més compromès i el més desitjat.
No ens hem de precipitar. Hen guanyat molt de terreny. Pregunteu als més grans si mai havien imaginat arribar-hi! O sigui que el que hem de tenir clar és que NO ENS TORNAREM ENRERE. Però malgrat el cansanci, les decepcions, les possibles desavenències, el que ens cal ara i sempre és paciència i LA UNIÓ COM A POBLE PACÍFIC.
Puigdemont, els “Jordis”, Joana Ortega, Trapero i tants d’altres s’estan jugant molt més que un mal resultat. Els hem de fer costat i també els hem d’encoratjar a donar el pas.
Crec que és evident, a hores d’ara, que ni Espanya canviarà el seu discurs, ni Europa es mullarà, perquè, siguem sincers, mentre no els toqui la butxaca, seguiran defensant el camí més fàcil, passi per sobre del poble que hagi de passar.
La seva excusa diplomàtica de què no volen una Europa amb 90 estats, no fa més que denunciar que les coses s’han fet malament. Si a Europa li calen 90 països, és perquè hi va haver imperis entossudits a conquerir-los i els grans ho van permetre perquè els interessava. Així doncs, no només surten a relluir corruptes espanyols, sinó corruptes Europeus, la qual cosa és molt més greu.
NO HI HA MARXA ENRERE, perquè el món no és només Europa, perquè el món som els pobles i els pobles s’han de respectar.
Però aquest darrer pas, és el que més ens costarà de donar. Per això hem d’estar tots empenyent amb la determinació que ens caracteritza. S’ha de fer veure que una República Catalana, serà el millor que li pugui passar a Espanya i de retruc a Europa. Fem-los saber COM SERÀ LA REPÚBLICA CATALANA.
Senyors del Parlament Europeu, potser tindreu més feina. Ah! Però tots serem molt més feliços. I més feina, vol dir més contractes. És molt còmode per a vostès deixar reprimit un poble, per tal de no tenir més problemes. Però m’ensumo que encara que no reconegueu Catalunya, els altres països s’hi sumaran igualment. Sembla que no entenen res, igual que el govern espanyol. No és així com es fan els amics. No és tracta d’un caprici. Catalunya ha despertat la llibertat. Demostrar que es pot aconseguir pacíficament és un pas endavant, no enrere com es creuen vostès.
Què impedirà a Escòcia tornar-ho a intentar? Al sud de França replantejar-se la seva separació? El fet que a Catalunya se li digui que no des d’Europa, no ho frenarà pas això. Ja s’ha engegat. La postura més intel·ligent per part seva seria la de mediar per aconseguir la independència pacífica que hi ha a sobre la taula catalana. Que després en vinguin d’altres, donarà feina, però donarà llibertat i sentit col·laborador. És així com es fan els amics. De vegades cal baixar del pedestal. Hi porten massa temps a dalt.
El fet és que Catalunya no té altra opció que seguir endavant. I seguirà amb o sense Europa.
Si ens tornem enrere ens esperen les represàlies del govern central. Encara que desaparegués el PP de l’horitzó actual, estaria disposat a saltar a escena al més aviat possible, que no duraria ni una sola legislatura, perquè com he dit ja en altres ocasions, més de mitja Espanya ens odia gratuïtament, senzillament perquè així els ho demanen les institucions polítiques, sembrades de franquisme. I no és per altra cosa perquè així tenen el control i obtenen beneficis sense erforç.
Si hem d’esperar que l’altra quasi meitat dels espanyols s’empoderin i plantin cara a l’imperialisme, poden passar 300 o 500 anys més. Tots sabem que Espanya és rància per als canvis. Al món es va fer cèlebre la frase “Europa comença als Pirineus”. Vosaltres mateixos reconeixeu que Espanya va a la cua, tot i tenint una comunitat que l’estira. Així doncs, a Catalunya volem ser socialment capdavanters, volem demostrar el que valem, que tenim idees modernes, que acceptem totes les cultures amb el respecte que es mereixen els drets humans fonamentals.
Una República Catalana no construirà el “mur de Berlí”. Més aviat donarà una empenta econòmica i social a tot el continent. I Espanya, reaccionarà. Aquesta meitat que ara té por, potser comenci a despertar. Sense Catalunya, el PP no té raó de ser. Els Socialistes o Podemos, tornaran a trobar els seus ideals i promouran la cultura i l’educació. Els farà més participatius i oberts. Espanya no és pobra, Espanya s’ha acomodat. Això farà que s’espavilin i puguin estar a l’alçada europea també.
Catalunya no tindrà cap problema en col·laborar. Aquí s’hi podrà viure sentint-se espanyol, marroquí, francès, italià, belga, finès, alemany,…és igual d’on vinguem. El comú serà treballar junts per a una societat justa, en una República.