Recorda amb una explicació magistral, la darrera sessió i corregeix els exercicis sobre la creació de mots amb prefixos i sufixos. Distingeix aquest casos de la composició, que utilitza dues paraules amb significat independent.
Pregunta un per un, seguint l’ordre en què estan asseguts, per les respostes de la primera activitat: crear paraules noves amb els prefixos sub, bes, vice, sots, pre, a,…
No perd ocasió de fer esment en accents diacrítics quan surt la paraula “besnét”
Uns dubtes sobre la paraula “bessons” i la paraula “preparació” li dona l’oportunitat d’utilitzar la pissarra per explicar que no són mots creats amb prefixes, tot i que comenta que buscarà informació per al cas dels “bessons”, ja que el mot “sons” podria provenir de l’anglès (fills) i potser haver-se convertit en paraula nova, tot i haver-se format amb el prefix “bes”.
Els alumnes intervenen tímidament, però ell porta el ritme de la classe i va per feina.
Fa llegir el següent exercici de la pàgina 82 i pregunta la resposta en general. Recorda la pronúncia de “que” i “què”, que quan no du accent ha de sonar neutra. Això crea un moment distès, ja que l’exercici requereix de dir moltes vegades aquesta paraula i els aprenents exageren la vocal neutra.
Aprofita la paraula “telefèric” que surt a l’exercici, per tornar a la pissarra i posar exemples d’accents oberts i tancat a la lletra “e”.
Les paraules acabades en:
-àric -èric – íric -òric -úric no presenten dubtes amb les lletres “e” i “o”, ja que ambdues sempre porten accent obert. D’aquesta manera poden estar segur de posar l’accent correcte en aquestes lletres que els fan vacil·lar.
Va consultant els seus apunts per seguir amb el ritme necessari per poder explicar tot allò que els caldrà saber per presentar-se a l’examen que tindran aviat.
Remarca una errada al llibre de text i torna a explicar la diferència entre mots derivats i compostos.
Corregeix els exercicis de la pàgina 95 i quan un alumne llegeix DVD dient “D uve D”, també remarca la necessitat d’acostumar-se a dir-ho correctament “D ve D”.
Una mà alçada que no atén fins que acaba la seva explicació, per evitar una interrupció.
Surt l’expressió “estar en un carreró sense sortida” (té dificultat en pronunciar les “r”, per la qual cosa es fa difícil d’entendre per algun alumne).
Comenta la procedència àrab de la paraula “atzucac”, que vol dir carrer estret i que en català es fa servir per dir que s’està en una situació de difícil solució. Afegeix una altra expressió exportada al francès, la de “cul-de-sac”, que ve a dir el mateix.
Si té dificultats de definició d’algun concepte recorre al castellà per deixar-ho clar, però sempre dona l’explicació en català.
Puntualitza que el verb “assecar”, ja té una a des del seu origen i que no és pas un prefix. Afegeix que la paraula “assaborir”, sí que té prefix “a” i que es dobla la lletra “s” per mantenir el so sord del mot original.
Entre els alumnes hi ha diversos nivells de pronúncia.
Indica que els únics infiitius que no porten dièresi, són els de la tercera conjugació.
Segueixen fent exercicis de la pàgina 107-108, on ara es tracta de fer composició de paraules. Ho corregeix ell per anar més ràpid i contesta amb diligència qualsevol dubte que es planteja.
(Algú comenta: “no doy ni una, tío”), però ell no ho sent…era per la part del darrer, on jo estic asseguda.
Continua explicant l’ús del guionet en paraules compostes i posa l’exemple de “busca-raons”. Com que la lletra “r” de “raons” sona forta, s’ha de separar de la lletra “a” de “busca”. Sinó, pronunciaríem diferent “buscaraons”. Pregunten si no es podrien doblar les lletres en aquest casos i respon que en els mots composts, és una tècnica que no s’utilitza i en lloc seu, fem servir el guionet.
Amb tot això, ha transcorregut la primera hora de la sessió.
Passa diligentment a la tasca del segon bloc, que és l’exposició oral. Ha proposat vuit temes de debat, que reparteix ell mateix per evitar perdre temps. Quan ha repartit els temes, el to de l’aula puja i ell demana ordre. Llegeix ell amb veu alta, cada proposta i els dona temps per treballar cadascú la relació de motius que els porten a estar a favor o en contra de cada tema.
Aprofita aquesta activitat individual per posar a la pissarra el que s’espera fer en els propers dies:
- Introducció i opinió (tesi)
- Argumentació
- Propostes de millora
Els dona 3-4 minuts per preparar-ho en grup. L’ambient es relaxa agradablement i ell va passant entre les taules per ajudar. Els anima a utilitzar el diccionari i els proposa que facin pluja d’idees per llistar els seus arguments.
Els posa deures per al proper dia i els 15 minuts que queden els aprofita per començar el nou tema de la substitució pronominal del complement circumstancial. Els fa anar a la pàgina 96 del llibre i primer situa el concepte, després posa exemples i finalment fa la substitució per hi/en. (Tots els CC se substitueixen per “hi”, excepte els que indiquen procedència, que ho fan amb “en”).
- Van a la platja ———————> Hi van
- Tornen de la platja —————> En tornen
Utilitza l’expressió corporal per deixar clara aquesta diferència d’anar i tornar de o venir de.
S’asseu per fer aquesta nova explicació magistral i resol ell mateix els exercicis, però els en posa de nous com a tasques a fer a casa i que s’ho autocorregeixin amb el solucionari del llibre. Només si hi ha dubtes, en tornaran a parlar.
Finalment afegeix tres exercicis més que sí corregiran a classe el pròxim dijous.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.