7 d’abril de 2019 – Inici
4 de maig de 2019 – Emocions
13 de maig de 2019 – Realitats
26 de maig de 2019 – Judicis
10 de juny de 2019 – Actualització
10 de novembre de 2018 – Científicament
11 de novembre de 2018 – Desengany
19 de novembre de 2018 – Metodologies
2 de desembre de 2018 – MECR i CARAP
11 de desembre de 2018 – Observació a l’aula
19 de desembre de 2018 – Desengany
11 de gener de 2019 – Sorpreses
12 de gener de 2019 – Cultura i SD
25 de gener de 2019 – Final de didàctica
2 de febrer de 2019 – Ruta literària i Cultura
10 de març de 2019 – A la recta final
22 de març de 2019 – Presentació del portafolis
7 d’abril de 2019 – Inici
Començo amb entusiasme. Tot i que em vaig perdre les dues primeres sessions sobre comunicació oral i lectura, per motius de salut, les dues següents sobre fonètica i ortografia, m’han conciliat, de moment, amb el màster.
Ara trobo sentit a la feina anterior. És a dir, crec que el curs està disposat a l’inrevés. Ara és quan rebo eines amb què estructurar una seqüència didàctica que tingui sentit.
Aquesta és la meva primera impressió. Les eines de la fonètica, encara que mínimes, em permeten explorar per aquest camí. Igual que les eines de l’ortografia. Crec que si hagués rebut aquesta informació a inici de curs, la creació d’una unitat didàctica hauria estat més eficient. De fet, i repeteixo que és la impressió del moment, era això el que m’esperava trobar quan em vaig matricular al màster. Perquè si es diu màster de CATALÀ, un espera tractar temes concrets de català. Com ensenyar els pronoms febles, com entrenar la fonètica, com fer arribar les normes ortogràfiques. I si és de català, la lògica em porta a esperar continguts de català. Perquè fins ara, tot era molt general i aplicable a qualsevol assignatura.
Fer un postgrau i un màster que té la categoria oficial de permetre donar classes de català, substituint l’antic curs de CAP, hauria de partir d’aquí, perquè si no, no cal posar-li aquest nom i fer un màster per a cada branca de l’ensenyament. No sé si m’explico. Ensenyar a ensenyar, és comú a totes les llicenciatures. Però si estem fent un màster específic de català, hem de fer servir tot el fet necessari per ensenyar-lo. Fins ara només s’havia fet com un repartiment del temps de les classes. Saber que s’ha de treballar la gramàtica, l’ortografia, la comunicació, etc. 
Però treballar els continguts de la gramàtica, l’ortografia, la fonètica i tot plegat, és el que m’esperava en ser un màster dedicat a la llengua catalana.
4 de maig de 2019.
La situació polítics i personal m’absorveixen el temps. És temps de concerts i tinc més assaigs amb les corals. La petita va nerviosa amb els exàmens trimestrals de segon de batxiller, la gran s’angoixa perquè vol trobar pis i anar a viure amb el su xicot. Estem esperant que d’habitatge ens permetin recuperar del pis on vivia la mare i que tenim llogat i estic emocionada amb el mestratge. En fi, que ara no puc dir sinó, que estic contenta de veure que realment es poden fer coses noves. Però segueixo amb un sentiment d’incomprensió. He començat les pràctiques i ja he tingut una idea inicial, que s’ha de treballar, per poder fer el projecte final, però en compartir-lo amb la meva tutora de la UB, m’he desaimat, perquè crec que no m’ha entès.
Però això no és greu. Si realment no m’he explicat bé, ho puc corregir, el que em fa por és que tot i això, la idea no li sembli assequible. Però lluitaré per aconseguir-la.
13 de maig de 2019
Tot segueix sent com un somni. Voler canviar el sistema d’ensenyament és una ambició molt gran. Si la tinc jo, sobretot.
M’explico. Vaig posar una proposta de treball de fi de mestratge on no em vaig explicar exactament bé, plantejant una idea de “canvi de sistema”, però en realitat no volia dir això. Em referia al “sistema d’ensenyament de l’escriptura en un context concret”.
Vaig pensar mentre escrivia que més endavant pensaria una millor manera d’explicar-ho, però com passa sovint, vaig enviar el missatge i no ho havia rectificat.
I la resposta va ser: “fer un canvi de sistema educatiu és un pla massa ambiciós per a un estudiant de mestratge”. Però, jo veig que les propostes que se’ns ensenyen en aquest curs, també estan en aquest llindar ambiciós. És a dir, és molt difícil fer canviar el sistema educatiu, si no es disposa de temps i professionals implicats. Així doncs, mentre el Departament d’Ensenyament sigui el que és, tant jo com a humil estudiant, com els professors experimentats i ben relacionats que ens donen classe, ho tenim magre.
Igualment plantejo des del punt de vista de mare d’una estudiant de segon de batxiller, la situació que observo diàriament. D’uns anys ençà, la informació acumulada sobre qualsevol tema (o assignatura) és ingent. Es demana que els alumnes ho coneguin tot en els tendres anys d’estudi adolescent. Penso que s’haurien d’eliminar els exàmens tal com es fan ara. Es pot qualificar en debats? La idea que em va venir al cap, és aplicar justament el que estem fent al mestratge. Com ens estan ensenyant? Pel mètode de la reflexió i el debat. No en totes les assignatures, però sí en algunes, com ara la història, la geografia, la literatura, la filosofia, la sociologia,… De debò és útil fer-los memoritzar tantes dades per vomitar-les el dia de l’examen i oblidar-les en sortir de l’aula?
Crec que és més interessant ensenyar-los a pensar.
Sé que me’n vaig del tema que hauria de concentrar els meus esforços, però jo sempre he vist l’aprenentatge com un tot, on s’aprèn una mica de cada assignatura, però a la vegada, la relació que totes elles tenen en comú. Escoltar, deduir, pensar, exposar.
Ara torno al meu àmbit i escric les reflexions que mentre prenc apunts, vaig fent a les classes:
– La reflexió sobre el procés d’aprenentatge fet des d’una llengua que coneixem, no és realista. Potser els exercicis que ens demanen, els hauríem de provar amb una llengua que ens és nova, per sentir exactament el que sentiran els nostres alumnes.
– Ens estan ensenyant moltes tècniques d’ensenyament. Entre elles, la conclusió final d’allò que s’ha treballat a classe, però alguns dels professors del mestratge, no ho fan. Per què? No ho tenen en compte? No han temporitzat bé?
– Crec que qualsevol mètode raonadament pedagògic pot funcionar, si tothom col·labora en la seva realització. I qualsevol mètode deixarà de ser funcional amb el temps. Cada cop més ràpid.
– Fer un treball de fi de mestratge “hipotètic” perquè no els portarem a la pràctica, ni podrem saber si funcionarà, ho trobo una mica surrealista. Per dir-ho d’alguna manera, es tracta de convèncer als avaluadors, que el nostre projecte és bo. Com Colom va fer amb molta gent i fins que no va “seduir” la reina Isabel, no va poder demostrar que el seu projecte, realment era bo.
– Reflexió personal: Un sap que ha estat bon/a pare/a, quan veu els seus/seves fills/es educar els/les néts/es. Això és aplicable a un professor.
26 de maig de 2019 – Judicis
Fa un parell de dies que he rebut la sentència del postgrau. Vaig a comentar-la aquí mateix, ja que és pura reflexió.
M’adono que el meu grau de concreció és molt alt. Massa per a la gent de lletres. Moltes coses em semblen repetides o deduïbles del que ja s’ha dit. Per això els meus textos són la meitat o la tercera part del que omplen els meus companys.
No havia de ser menys el resultat del postgrau. El mateix comentari de sempre.
10 de juny de 2019 – Actualització
Han estat uns dies molt complicats. Per la meva segona activitat laboral com a direcctora de corals, ara és el moment de trobades i concerts i tinc un calendari d’assaigs extres i actuacions força atapeït.
La reflexió continua i estic satisfeta de l’horitzó que s’obre al final del túnel. Tot i això, queda un llarg camí i per l’edat que tinc, haver de sentir la pressió de terminis d’entrega i dates de presentacions, em causa una sincera i inevitable angoixa.
La part positiva és que crec que tinc el projecte una mica més delimitat. En lloc de fer una aplicació per a mòbil, de moment començaré fent un blog o una web educactiva, centrada en els problemes que vaig detectar a les pràctiques. Que per altra banda, quan ens parlaven d’innovació, qui més qui menys, pensava que havíem de portar alguna cosa totalment nova en el món de l’educació. I no es tracta d’això. Senzillament, millorar aquestes classes on hem assistit.
Amb aquesta nova visió i tot el que hem estat parlant aquests dies sobre dinamització sociolingüística i cultural, tinc una visió més adaptada al treball del mestratge.
10 de novembre de 2018.
11 de novembre de 2018.
19 de novembre de 2018.
2 de desembre de 2018.
11 de desembre de 2018
19 de desembre de 2018
11 de gener de 2019 – Sorpreses
12 de gener de 2019 – Cultura i SD
25 de gener de 2019 – Final de didàctica
2 de febrer de 2019 – Ruta literària i Cultura
10 de març de 2019 A la recta final
22 de març de 2019 – Presentació del portafolis
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.