Pel·licules i frases que fan pensar.
“Good Will Hunting”, traduïda aquí com “L’indomable Will Hunting”, amb un Matt Damond jovenet, però que ja va participar en el guió de la història.
Es basa en la relació d’un psiquiatra amb un noi amb el do excepcional de les matemàtiques, però que pertany a una classe social conflictiva. És rebel, egoïsta, malparlat,…però en “Robin” sap arribar al fons de l’assumpte. El moment en concret és quan el psiquiatra llegeix el seu informe i veu les fotografies on el noi havia rebut maltractament peer part del seu pare. Fa el comentari:
“Will, res d’això va ser culpa teva”.
I en Will assenteix. Ja ho sap. Ja ho sap.
No. No ho sap. El psiquiatra li repeteix aquesta mateixa frase com una veintena de vegades, fins que el fa plorar i abraçar-se a ell. I és que en ocasions així, no fem net del que ens turmenta. Dir-ho, en veu alta, pot ajudar. Escoltar-ho fins que arrenqui la crosta que tapa la ferida infectada potser permeti que es curi, des del fons.
I per què els feia veure aquesta escena? Per fer-los notar que diàriament repetim frases fetes, amb bona voluntat, però que hi ha una diferència entre dir i sentir. Aquesta diferència pot fer que acceptem o no la nostra vida. Que gestionem bé o no les nostres emocions. Que entenguem o no els que ens envolten i nosaltres mateixos
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.