OBSERVACIÓ I INTERVENCIÓ
Primer dia
Segon dia
Tercer dia
Quart dia
Cinquè dia
Intervenció
– Unitat didàctica
– Reflexions
Sisè dia
Setè dia
Exàmens i prova oral
Entrega de notes
Conclusions
Primer dia
Ens trobem el dia 5 de febrer a les 18.30. Havíem quedat abans, però per un malentès, jo estava a l’Institut i ell m’esperava al Consorci. Finalment podem intercanviar unes poques paraules abans de començar la classe.
El llibre que fan servir, tal com em va indicar la Mariona, és el de Llengua Catalana de l’editorial Barcanova, intermedi 3. Conté solucionari dels exercicis proposats.
També m’han proporcionat les quatre tasques que fan servir durant el curs. L’any vinent en faran quatre de diferents i així van fent rotació ada dos cursos.
L’aula on es fa la classe és vella, pintada de verd i rosa, amb les finestres del fons tapades amb tela negra. Puc imaginar que al matí entri massa claror en dies de sol, però a la tarda, s’agrairia la llibertat dels finestrons. Tot plegat, els alumnes estan d’esquena a l’exterior.
Les taules es distribueixen en files de 6 amb un petit passadís cada tres pupitres. Són també molt velles i força justes a l’hora d’escriure còmodament.
Els alumnes de’n Roger eren 25, però tres d’ells van deixar les classes ja fa unes setmanes.
Porten fetes 18 hores d’un curs Intermedi 3 de 34 hores.
Comento al Roger el tema de fer gravacions en vídeo o en àudio. Em diu que l’intimida, encara que no s’hi oposa. Però jo decideixo no fer-ho perquè vull que se senti còmode.
Com que és curs de final de cicle, s’han de presentar a examen oficial per obtenir la certificació i poder passar al nivell superior.
Com és habitual, solen seure al mateix lloc i amb els mateixos companys.
En Roger saluda i comença presentant el programa d’avui que consistirà en la correcció de lèxic que tenien per deures. No passa llista perquè els coneix molt bé a tots i ràpidament omple amb creuetes la graella del control d’assistència.
Després els organitzarà en grups per fer una tasca d’expressió oral que aniran treballant durant 3-4 dies.
Finalment fa servir amb comoditat l’expressió “anem a obrir un nou meló”, per referir-se al pròxim i darrer tema de la classe, sobre la substitució pronominal del complement circunstancial, pel que dedueixo que el darrer dia la deurien aprendre i ell aprofita l’ocasió per recordar-la en un contrext adequat.
Té actitud propera, somriu i parla amb un to clar, tot i que força ràpid.
Més apunts sobre el primer dia
Segon dia
Dijous 7 de febrer de 2019, m’ha estat impossible arribar abans de l’hora de la classe per tal de poder xerrar tranquil·lament amb en Roger per veure la planificació de les pròximes dues hores. Confio que dimarts que ve, el meu horari em serà més assequible i em permetrà aquest contacte amb el meu professor-guia.
Comença la sessió anunciant el que faran:
-
- Repàs dels complements verbals per centrar-se en la substitució pronominal dels complements circumstancials
-
- Correcció dels deures de les pàgines 98-99 (5-6-7)
-
- Complement preposicionals o de Règim Verbal.
- Organització en grups per treballar l’exposició oral
El repàs dels complements verbals el posa ràpidament a la pissarra:
|
CD |
el/la/els/les/en/ho |
|
CI |
em/et/li/ens/us/els |
|
CC |
hi/en |
|
CPrep |
hi/en |
|
Atribut |
ho |
La correcció de deures és sobre expressions catalanes que fan el paper de complement circunstancial. No es tracta de substituir-les pels pronoms sinó pel significat senzill d’un adjectiu.
Un dels alumnes no ha fet l’exercici a casa, però el Roger l’ajuda a fer-lo en aquell moment i se’n surt molt bé.
La María José, que l’altre dia no va venir, ho ha portat fet perquè li van passar els deures i participa activament.
Anima molt els encerts (fantàstic, perfecte!) i demana silenci quan hi ha massa mormori.
Explica una anècdota (fil “parranda”) i relaxa l’ambient.
Adverteix les possibilitats de la substitució amb el pronom “en”, si va davant o darrere del verb i si aquest comença o no per vocal.
Tranquil·litza la gent pel que fa a l’ús de pronoms, sobretot en llenguatge oral, ja que es pot evitar fàcilemtn haver de substituir tots els complements.
Pel que fa al dubte de quan fer servir els pronoms “en” o “hi”, repeteix que tot es redueix a pensar si anem o tornem.
Entrem a l’explicació del CRV (complement de règim verbal) seguint el text de la pàgina 109 del llibre. Com que no hi ha massa verbs que tinguin aquest complement, li treu foc a l’habilitat de reconèixer-lo i substituir el seu complement per un pronom.
El verbs de RV són aquells que porten “amb naturalitat” una preposició al darrere (a, en, de, amb, per,…)
Aconsella aprendre’s el quadre de la pàgina en qüestió:
a ——-> accedir, atrevir-se, contribuir, dedicar-se, exposar-se, negar-se, obligar, procedir,…
de ——> adonar-se, oblidar-se, parlar, penedir-se, prescindir, queixar-se, recordar-se, riure’s,…
en ——> afanyar-se, complaure’s, consistir, creure, entossudir-se, pensar, tardar, tenir interès,…
amb -—> adir-se, amenaçar, avenir-se, comptar, conformar-se, fer-se, haver-hi prou,…
per ——> interessar-se,…
També assenyala que hi ha verbs com ara “estar d’acord” que poden dur dues preposicions (en/amb), segons es refereixi a un tema o una persona.
Fa un exercici més i pregunta en general, corregint la pronúncia quan cal, sobretot la de la paraula “de” (neutra). Pregunta a un alumne en concret, però contesten tots i ja segueix aquesta dinàmica.
Treu importància a la pronunciació, però recorda que la seva feina és corregir-la.
La pronúncia correcta del “de” neutre genera distensió, ja que tots els alumnes la imitien i exageren.
Detecten un parell d’errors en el llibre, perquè se’ls ha escapat posar la preposició que havien de dir, a la mateixa pregunta.
Posa deures pel dimarts, pàgina 111, el 2 i el 4.
Entrem al CRV, complement predicatiu, que se substitueix per hi/en
La norma és fàcil. Tots es representen per “hi”, excepte quan porten la preposició “de”. Llavors es fa servir “en”.
Parlo DE tu ——> En parlo
Penso EN tu —-> Hi penso
Ell fa un exercici explicant perquè substitueix amb una o altra partícula, però va ràpid perquè el temps s’esgota. Conjuntament fan un nou exercici i aprofita per introduir alguna frase feta.
Algú pregunta per combinacions pronominals, però això s’estudia al nivell C.
Explica el canvi de l’apòstrof, condicionat al començament de la paraula posterior:
“Me’n Donen” ——-> “Me n’Adono” (ho posa a la pissarra amb una lletra un xic petita)
Comenta altres tipus d’oracions:
“El diari, el compro” Una oració amb dos complements directes, és una conseqüència de la dislocació de l’ordre natural de les paraules. En aquests casos cal reforçar el CD.
Queden 45 minuts per treballar les exposicions orals que es faran totes dijous de la setmana que ve.
Tercer dia
Dimarts 12 de febrer
Com sempre en Roger saluda i anuncia les tasques que es faran en les properes dues hores:
Correcció de deures (2-4 pàg. 111)
Tema gramatical: Substitució de l’atribut
Encomana revisar amb el llibre l’ortografia de les lletres “h” i “l·l” (és a dir que s’ho repassin pel seu compte).
Retorn dels exercicis fets fa 10 dies i comentaris individuals
Treball en grup per acabar les intervencions horals
Comenta l’existència del llibre “Ginebra-Montserrat” on hi ha un llistat de verbs preposicionals, per qui en tingui dubtes.
Fa esment del cas d’alguns verbs que fan servir una preposició en registre informal i una altra en registre formal.
Ex: Entestar-se en/a (“en”, és informal, mentre que “a” és formal)
Comenta la formació de la contracció “se’n” (se+en) i ho posa en tots els casos possibles a la pissarra:ç
me’n – te’n – ens en,… (davant de verb que comença amb consonant)
me n’ – te n’ – us n’ ,…(davant de verb q ue comença amb vocal)
La morfosintaxi de la pàgina 121 parla del predicat nominal. Segueix el llibre, però hi afegirà alguncomentari addicional.
Els atributs es poden substituir per: HO – EN – EL/LA/ELS/LES
Per reconpexier un atribut cal veure la concordància de gènere i número del complement verbal amb el subjecte.
1. El cas més habitual és HO.
2. Però si l’atribut ve introduït per la preposició DE o es combina amb ES, alterant l’ordre natural, es farà servir EN.
L’Aida és de Cervera
De Cervera, sí que N’és l’Aida
3. Quan l’atribut és itroduït per un determinant i acompanya el verb SER, es substitueix pel determinant.
Ex: Aquells noies són russes. (per fí surt un exemple amb russos, comenta la noia que ho és). Sí que les són.
Resumint: Sóc doctor ———-> Ho sóc
Sóc el doctor ——-> El sóc
De doctor,…———> En sóc
Posa deures per al dijous (pàgina 122 exercicis 3 i 4)
Recomana altre cop fer els exercicis de la “h” i “l·l”
Deixa els vint minuts que queden per al treball en equip.
Reparteix els exercicis de fa 10 dies, articles d’opinió) i va un per un explicant les anotacions. Justifica la seva puntuació per errades en accents, concordances, faltes d’ortografia, expressions poc clares, col·locació d’apòstrofs,…
Porta la rúbrica de qualificació i explica per exemple: “si haguessis repassat una mica, veus, que t’haguessis estalviat aquestes dues faltes? Doncs llavors tindries una A en lloc d’una B. La B està molt bé, però pots aconseguir la A”
Fila prim amb temes de cohesió textual
Una noia ha escrit:
“No puc estar més d’acord i sumar-me al seu crit”
I li recalca que a la segona frase hi falta el verb principal:
“No puc estar més d’acord i vull sumar-me al seu crit”
Quart dia
Dijous 14 de febrer
Mentre la gent s’asseu, pren nota de les assistències i comenta el que es farà avui:
Correcció de deures
Exposicions orals
Oracions coordinades, per treballar els connectors
Abans d’entrar, com que he arribat aviat, m’he trobat alumnes asseguts a les escales i ens hem posat a parlar. Estan molt contents amb en Roger, tot i que van una mica estressats, perquè el curs és més curt de l’habitual i tot està com més dens. Tampoc els entusiasma fer classes de dues hores. Convenen que són millor d’hora i mitja encara que el curs hagi de durar un mes i mig més. De vegades no s’atreveixen a preguntar dubtes d’alguns deures perquè el veuen que va molt ràpid per fer el temari. Un d’ells es queixava del temps que fan servir per corregir exercicis i un altre ha dit que corregint és justament com més s’aprèn.
La classe comença amb la correcció veloç dels exercicis del dia anterior. No hi ha cap pregunta i tots han fet bé la tasca.
Passa diligent a explicar el tema de les oracions coordinades per entrar als connectors.
Oracions ———> simples (un verb)
compostes (més d’un verb conjugat)
coordinades
Canto i ballo
subordinades
Vull que ballis
juxtaposades
El Roger canta, la Clara balla
Les oracions compostes coordinades són oracions independents que van unides per un nexe que pot indicar unió (i), separació (però), distribució (ara-ara, ni-ni, tot i això, malgrat que, altrament,…), conseqüència (doncs, per tant,…) o explicació (és a dir, a més, o sigui,…). El fet d’explicar aquest tipus d’oracions té a veure amb el tema de connectors, que és el que realment han de tenir clar els alumnes del B2.
Nota: [diferencia l’ús de la paraula “doncs” que en castellà és “pués”, ja que en català només es fa servir per expressar conseqüència, mentre que en castellà es fa servir també amb efecte causal.
Les oracions compostes subordinades són oracions amb una jerarquia, és a dir, una és l’oració principal i l’altra no existeix sense la primera.
Les oracions juxtaposades presenten un nexe consitent en una puntuació (coma, punt i coma, punt,…)
Remarca l’ús de DONCS. Sempre que poguem dir “perquè” o “ja que”, estalviem de posar el “doncs”, perquè serà incorrecte.
També ajuda a discernir entre “sinó” i “si no”. El primer indica oposició (amb la qual cosa la primera frase sempre ha de ser negativa), mentre que el segon posa condicions.
Posa força deures per al cap de setmana: pàgines 145 a 147 (2-3-4-5-6) i pàgina 156 (3-4-5)
Mentre els alumnes comencen a fer aquests deures, torna a passar un per un per comentar la puntuació obtinguda en altres tasques.
He de dir que porta la temporització molt controlada, cosa que em sembla molt difícil de fer.
Cinquè dia
Dimarts 19 de febrer
Introducció del pla de la sessió:
Carta formal
Exposició oral del grup que no ho va poder fer dijous passat
Correcció d’exercicis
Comença la classe dient que no hi ha temps de fer tots els exercicis per causa de la vaga del dia 21 (dijous). Per tant avui s’explicarà la carta formal i es practicarà a casa com a deures. Insisteix en què aquest tipus de carta és una de les proves escrites que sortiran a l’examen.
Pàgina 78-79 del llibre de text, on hi ha un text que descriu una situació concreta (la propietària d’una botigs s’adreça a una empresa immobiliària). En cap lloc del tema s’explica què és una carta formal, però en Roger explica que es tracta d’un document per comunicar-se entre institucions, administracions o persones.
Estructura de la carta formal:
La salutació i el comiat s’han de corresponde en el to emprat.
Benvolgut/Benvolguda —————————-> Cordialment,
Senyor,/Senyora, ————————————-> Atentament,
Distingit senyor/Distingida senyora ————-> Ben atentament,
Si quan ens acomiadem ho fem amb un verb en gerundi (esperant rebre notícies,…), cal fer constar el verb principal (…m’acomiado atentament)
El tractament ha de ser de vostè, vostès o vós. Es nota en els verbs que fem servir: 
Vostè: 3a persona del singular
Vostès: 3a persona del plural
Vós: 2a persona del plural
També cal tenir en compte els pronoms i possessius que farem servir.
|
Vostè |
Vostès |
Vós |
|
|
Complement directe |
el / la |
els / les |
us / -vos |
|
Complement indirecte |
li |
els / -los |
us / -vos |
|
Possessius |
el seu, la seva, els seus, les seves |
el seu, la seva, els seus, les seves |
la vostra / el vostre |
Tot això es treballa amb l’exercici 1 de la pàgina 79 on es demana canviar el tractament en què estan escrites unes oracions de vostè a vós.
“Li escric per comunicar-li que estic interessada a fer un curs d’interiorisme al seu centre”
…
Passem a la pàgina 92 on es tracta la carta formal per comentar l’adequació, l’organització i la disposició d’aquests documents. Es fa l’exercici 3 de la pàgina 93, on es tracta de trobar els errors comesos en una carta formal (confusió en l’ordre de destinatari i remitent, llenguatge coloquial, us erroni del gerundi al comiat, etc.)
Pàgina 105, exercici 1 on es demana subratllar les expressions amb les quals es manifesta una ciutadana que demana informació a un consolat, per preparar el seu viatge.
Posa l’exercici 2 de la pàgina 106 com a deures, classificar oracions, segons siguin acomiadament, salutació, queixa, informació, conclusió o resposta.
Reparteix als alumnes la tasca 3 “Una aventura compartida” on es planteja la redacció d’una carta per correu electrònic (la qual cosa fa que no calgui posar data ni remitent), per fer una reserva per fer una activitat de cap de setmana. Per facilitar la tasca hi ha dues graelles prèvies a la redacció final, per tal d’organitzar la informació. Només han d’entregar la carta final el dia 26, donat que el 21 hi ha la vaga.
Intervenció
Dijous 21 de febrer (vaga general, s’endarrereix al dimarts vinent)
Dimarts 26 de febrer
He de presentar el tema de la sol·licitud, recordant els tractaments de vós i vostè, la precisió de les expressions, l’estructura del document i el registre formal.
A més a més he d’explicar les normes d’ortografia dels sons x/-ix, g/j i dels dígrafs tg/tj – tx/-ig
Unitat didàctica (També es pot accedir a la Versió nova després de la reflexió)
Primer pren la paraula en Roger per explicar com anirà la sessió d’avui. Confia tenir temps al final per poder començar el repàs, ja que aviat tindran els exàmens i estan tots molt nerviosos.
Em cedeix la paraula. Unitat didàctica-1
Saludo els alumnes i els reparteixo l’activitat 4 “Em vull formar”. Els explico que en els fulls que els estic passant, veuran una sèrie d’activitats formatives i n’hauran d’escollir una. Els aconsello llegir en parelles tota la informació a tenir en compte a l’hora d’escollir, com horaris, preus, temàtica, interès professional,…
Un cop hagin triat una activitat, hauran d’omplir la graella de la pàgina 3 on posaran el títol de l’activitat escollida i tres (si en tenen), motius pels quals s’han decidit per aquella formació.
Els dono uns minuts per fer-ho i mentrestant, poso a la pissarra un quadre sobre l’ortografia de la g/j, x/-ix, tx/-ig i tg/tj.
|
g / j (sonor) |
x / -ix (sord) |
tx / -ig (sord) |
tg / tj (sonor) |
|
J davant: |
Inici de mot |
Inici de mot |
TG davant: |
|
G davant: |
Entre vocals |
Final de mot |
TJ davant: |
|
Exepcions: |
Final de mot |
També vaig passant per l’aula per veure si tenen dubtes.
Quan ja tothom ha escollit i omplet la graella, començo una explicació magistral sobre la sol·licitud. (ampliació d’informació a l’apartat 4).
Donat que a la classe anterior es va parlar de la carta formal, entenc que moltes coses les saben i vaig preguntant en general. Faig un esquema a la pissarra de les parts de la sol·licitud i els esmento la importància de la claredat en la redacció, el registre adequat i el lloc on va el destinatari, que és a sota de tot del full i que mai serà una persona, sinó una institució o un càrrec. Fem l’exercici.
Com que a l’examen el que sortirà és la carta formal i no la sol·licitud, i la part gramatical és la que més els preocupa, dono per suficient aquesta informació i passo de ple a l’ortografia i fonètica corresponent a g/j, x/-ix, tx/-ig i tg/tj.
Mentre vaig explicant el quadre que he començat a posar a la pissarra els convido a omplir les dades que falten, ja que el tema de la g i la j l’han fet amb anterioritat. No hi ha cap problema per completar la informació del quadre.
Proposo fer l’exercici 2 de la pàgina 112 en comú. Vaig fent llegir una frase a cada alumne i ho completen ràpidament i amb èxit. Igualment fem l’exercici 4 de la pàgina 113 amb el mateix resultat.
Passem a la x i els explico les normes ortogràfiques per a aquest caràcter, fent esment de la pronunciació correcta de la X a inici de paraula, tot advertint que moltes vegades sentirem aquest so mal pronunciat. Però cal saber la grafia correcta per poder-ho escriure com cal.
També és un tema que ja havien fet, per la qual cosa ells mateixos van dient exemples.
El faig esment d’un apartat que apareix a la pàgina 123 on es mostra la diferència de pronúncia entre les paraules “fluix” (com cansat) i “flux” (d’aigua, de llum,…).
Fem l’exercici 3 de la pàgina 124 en comú. Contesto els dubtes de vocabulari i anem explicant cada cas, per què escollim una x o una -ix.
Llavors entrem als sons sords tx / -ig
Practiquem la norma per saber si una paraula acaba en tx o en ig, fent derivats d’alguns exemples. Els recordo que hem de buscar el so sord o sonor en aquests derivats, per poder decidir quina grafia posarem al final de la paraula en qüestió.
Els sons sonors tg / tj segueixen la norma de la g i la j i en segons quines famílies de paraules trobarem les dues grafies. És a dir, també agafem com a recurs, la construcció de derivats per assegurar-nos quin parell de lletres posarem.
Repeteixo el fet que la pronúncia que sentiran al carrer, no serà precisament correcta.
Fem l’exercici 6 de la pàgina 125, de la mateixa manera que he vist fer-ho al Roger, contestant entre tots i explicant el motiu de l’elecció. També fem l’exercici 7 de la mateixa pàgina.
Em demanen que torni a esmentar les normes del quadre de la pissarra, cosa que faig amb més èmfasi i dono per acabada la sessió amb temps suficient perquè en Roger iniciï el repàs.
Primera impressió
Crec que pel que fa a to de veu i velocitat, he controlat força bé. M’ha costat explicar-me al principi, però quan he començat a dominar els nervis, m’he anat sentint més còmoda.
La impressió que em dona quan poso un exercici i deixo que el facin, és que potser s’avorreixen esperant uns als altres.
A la pissarra no he transmès el que portava preparat i ho he posat tot una mica massa atapeït.
Penso que han entès tant la part de la sol·licitud com la de gramàtica. Els exercicis els han fet bé i ha hagut poques preguntes.
M’ha semblat curta la sessió.
Reflexions amb la meva tutora UB
Sisè dia
Dijous 28 de febrer (repàs)
S’inicia la classe amb el sorteig per fer la prova oral. En Roger dona totes les facilitats d’horaris. Un cop sap per quina lletra ha de començar a ordenar els alumnes i ha pres nota de quins tenen preferències horàries per motius de feina, comença a explicar la dinàmica de les proves homologades.
Comenta que la prova que els passa impresa, la poden trobar a internet. Intueixo que no han fet cap prova de comprensió oral, perquè els recomana escoltar l’àudio perquè vegin com va.
Els explica amb detall en què consisteixen tots els exercicis i els fa recomanacions perquè escullin allò que més els pugui facilitar la prova.
A les 19.30 comença el repàs de la gramàtica feta fins ara, i en els darrers graus del nivell intermedi.
Pronoms febles
Complement circumstancial: HI – EN (procedència)
Complement preposicional: EN (quan la preposició és DE) – HI (en els demés casos)
Atribut: HO – EN (quan és introduït per la preposició DE perquè hi ha canvi de l’ordre natural en les paraules) – EL / LA / LES / ELS (amb el ver SER + atribut introduït per article, demostratiu o possessiu)
Complement directe: EL / LA / LES / ELS (introduït per article, demostratiu o possessiu) – EN – N’ – ’N (quan és indetermitat o quantitatiu) – HO – HO (neutre – això, allò o una oració sencera amb verb propi conjugat)
[comenta que el llibre no té cap resum clar i decent del complement directe. Posa èmfasi en “LIS”, que no existeix i no es deixin arrossegar per la temptació de fer-lo servir]
Complement indirecte: Sempre introduït per A / PER A – EM, ET, LI (no s’apostrofa mai), ENS , US, ELS (-LOS – ‘LS)
Dijous 14 de març prova oral
Els alumnes fan l’exposició del seu text argumentatiu, en grups de tres i dues parelles.
Bon nivell comunicatiu, utilització de connectors correcta i només es detecten alguns problemes de pronunciació. L’ordre d’exposició i la coherència dels arguments és molt vàlida.
_______________________________________________________________________________________
Recomana tenir present el quadre de la pàgina 133 on hi ha el petit resum de pronoms febles, i la pràctica d’exercicis.
Incideix en la pronúncia dels QUE i QUÈ
Corregeix la sol·licitud que tenien de deures per a avui i l’exercici 8 de la pàgina 125. Sembla que va quedar clara.
Fa un nou quadre de la fonètica:
Setè dia
Dimarts 5 de març (repàs)
Després de saludar i donar un temps a que la classe s’organitzi, reparteix la carta formal que li van entregar el dia passat, i comenta individualment les incidències que hi ha trobat.
Més endavant fa un repàs del calendari d’exàmens i mentre corregeix els deures individualment, jo passaré també per les taules per veure la sol·licitud que els vaig encarregar a la meva classe.
Recorda que el 7 i el 12 de març són les dues proves escrites, més un qüestionari que els va quedar pendent per puntuar i que forma part de la nota final (20% de 4 proves diferents que han anat fent).
El dia 14 serà la prova oral i la preinscripció a l’aula. Cal portar la documentació que acrediti la reducció en el preu de la matrícula per a qui ho sol·liciti.
La prova oral començarà a les 17.00 i jo hi seré des d’aquest moment en qualitat d’observadora.
Insisteix en la puntualitat els dies de les proves.
És novetat d’aquest any, que dues persones avaluin la prova oral i en aquest cas serà la Mariona (la coordinadora), qui prendrà notes, mentre en Roger farà la conversa amb els alumnes.
Tinc curiositat per saber el dia 19, el resultat final dels alumnes, perquè faig aquí la meva juguesca, que la gran majoria passarà les proves.
Els alumnes demanen pàgines web per repassar i ell els aconsella parla.cat, però dient que n’hi ha moltes més i totes poden resultar útils. Els recomana buscar pàgines del 2017 perquè estiguin actualitzades amb ler normes d’ortografia.
Pregunta qui està interessat en fer el nivell C1 i anuncia que hi haurà un canvi d’horari, és a dir, que començarà a les 18.00 enlloc de les 18.30 com fins ara.
Corregeixo les sol·licituds. No tots els alumnes les porten, però posen atenció quan repasso la del seu company. En resum, petites faltes d’ortografia, desordre en algunes oracions, alguns motius per demanar el curs, no són precissament motius, però en general molt bé.
Només vaig poder fer un parell de fotografies d’alguns exemples, però serveixen perfectament de mostra.
Exàmens i prova oral
Dijous 7 de març: primer examen escrit i test de gramàtica
Dimarts 12 de març: segon examen
Dijous 14 de març: prova oral. De 17.30 a 20.30
Arribo a les 17.10. En vint minuts comença la prova i a les portes de les dues classes estan penjades les instruccions. Els alumnes estan citats escrupulosament cada 10 o 15 minuts. Passen primer a preparar la lectura i el tema d’exposició oral (a escollir entre dues propostes). Tenen trenta minuts i poden prendre notes que després hauran de deixar al cdentre. Després vénen a l’aula on ens trobem en Roger, l’Elisabet (la directora) i jo. La Mariona, no ha pogut venir perquè una professora ha hagut d’agafar la baixa i ella l’ha substitueix.
Allí se’ls torna a explicar el mecanisme de la prova i que primer ha de decidir si volen fer la preinscripció per al proper curs i si porten la documentació adequada en cas de demanar reducció de preu. Això es fa en part per si no els ha quedat clar i principalment per relaxar la tensió amb què tots entren. Deixen escollir l’ordre en què faran els dos exercicis, i que amb excepció d’un alumne, tots han escollit començar per la lectura.
L’Elisabet em transmet la sensació de ser una persona molt propera i entusiasta. Aquella sensació que conèixes la persona de fa temps.
Mentre preparen la classe per rebre el primer alumne, en Roger em comenta que hi ha alguns alumnes que vénen de centres on se’ls ha reconegut el nivell B1 i per tant s’inscriuen al B2 del Consorci, però que hi ha un desfase entre aquests centres i per tant es troben en una situació incòmoda, ja que el seu nivell real, no era de B1.
La prova d’exposició oral té dues versions amb dues propostes cada una.
La primera versió es fa amb la primera meitat dels alumnes. Després d’un petit descans, es canvia per la segona versió, per a l’altra meitat.
Cada alumne es rebut amb ànims i se’ls recomana abans de començar la lectura i després de prendre nota de la seva decisió pel que fa al proper curs i nivell, que respirin fons, llegeixin a un ritme adequat i sobretot que no alterin el contingut del text.
Abans d’entrar cada alumne, en Roger i fa cinc cèntims a l’Elisabet, per presentar el context de cada un d’ells, la seva procedència, la seva actitud a la classe i el nivell que ell considera que han assolit.
Un cop fan les proves, el Roger i l’Elisabet comenten la rúbrica entre ells, per decidir en consens, quina puntuació donar.
Els alumnes en el seu nerviosisme fan servir molt el “bueno”, “pués” i “vale”, però quan es concentren en la lectura o l’expressió oral de l’exercici, van amb més cura. No se’ls té en compte la utilització d’aquestes paraules mentre s’expressen per confirmar la seva preinscripció.
Es valora molt l’ús de connectors quan s’expressen en els exercicis comunicatius, així com l’ús de paraules especialitzades.
Els professors no interrompeixen en cap moment ni la lectura, ni l’exposició.
Detecto errors de pronúncia de la “x”, problemes amb les “s” i “ss”.
Es comenta el cas especial de l’alumna russa, ja que en rus no hi ha determinants i per això, es té en compte la dificultat que això li comporta a l’hora d’expressar-se. Però tot i això, ho fa molt bé.
Paraules complexes que generalment representen un escoll per a quasi tots els alumnes:
Opció 1 -> lliure, tendals, excessos, deixalles, brogit, exemple.
Comento la paraula “tendals” amb l’Elisabet i sento curiositat per saber per què hi ha tendència a dir “tendalls”. Em diu que es tracta d’un cas d’ultracorrecció, perquè intuïtivament pronuncien com a “ll”, qualsevol “l” final.
Opció 2 -> major, escenaris, església, any, ball, enlluernament, castells, terrats, il·lusió, desvirtuen, envellat, corredisses, escatimen
Cal esmentar que els textos escollits tant per a la lectura, com per a prerarar la intervenció oral, són de caràcter clarament sociocultural.
En general hi ha un bon nivell, saben fer servir els connectors, mantenen un ordre d’exposició, pateixen una mica amb la pronúncia, però es comuniquen perfectament i poden expressar les seves idees amb claredat.
La rúbrica utilitzada per valorar aquest examen no està permès entregar-la, però sí que tinc un model de l’estructura i barems –2. He vist les avaluacions d’alguns alumnes i tot i que sempre anirà canviant per adaptar-se més i millor a les circumstàncies, ara per ara, és l’eina més efectiva per avaluar.
Cal dir, que personalment, la trobo molt útil per intentar ser el més just possible a l’hora d’avaluar aquest tipus d’exàmens tan subjectius.
El fet de tenir dos models d’examen afegeix un toc de parcialitat, ja que potser no són exactament igual de dificultosos pel que fa a la lectura. De fet, el segon exercici presenta força més paraules que s’han pronunciat amb problemes.
Entrega de notes
El dia 19 de març ens trobem tots a les 18.30 al centre. En Roger reparteix els exàmens i passa un per un amb la rúbrica, per explicar-los el per què de la nota que han obtingut.
Excepte un, tots han aprovat. Alguns molt justos, però poden passar de nivell.
Hi ha una gran relaxació per part de tots i resignació per part de l’alumne que no ha pogut arribar a assolir el 70%.
Em repeteixen que estan molt contents de tenir en Roger com a professor i que faran els possibles per continuar amb ell al C1 que els espera el dia 2 d’abril.
Repasso amb alguns la sol·licitud que els va sortir a l’examen i comentem els dubtes que van tenir en general en els escrits i sobretot en l’oral.
Em queda una gran sensació de pau i il·lusió, que en resum, fa que encara tingui més ganes de donar classes.
TORNAR
Conclusions
Encara que m’ha sabut a poc el període de pràctiques i que no ha estat el tipus d’ensenyament tan practicat al postgrau, posar-me al davant d’una classe de 22 persones adultes, ha estat una bona experiència.
No he sabut temporitzar bé la sessió i d’això ja em vaig adonar al mateix moment en què donava per acabada l’explicació. Per por de menjar-me el poc temps que tenien, vaig resumir massa el tema. Per altra banda, considero que el meu to de veu i actitud davant els estudiants, va ser correcta. De fet, no estava nerviosa, no com per equivocar-me en les explicacions, però em va incomodar el fet de pensar que estava donant informació que no era nova. Després vaig comprovar que havia estat la meva impressió.
Tinc la sensació de que tractar amb adults, significa que ja en saben molt de qualsevol cosa que se’ls vulgui explicar. Això em porta a sentir una veueta dins meu que em diu: “els estas avorrint, això ja ho saben”.
Però l’endemà, quan vaig corregir els exercicis que els havia posat, vaig gaudir molt més i em vaig adonar que de fet, sí que en tenien de dubtes i els podia ajudar.
Potser és un hàbit de subvalorar el que puc fer o que no identifico les expressions de les seves cares com a interès, quan en realitat estaven atents al que deia. Però em semblava que es devia al fet de saberque jo m’estava examinant en aquell moment i per deferència, “aguantaven” la meva exposició insignificant.
Per tant de tot això, en trec que he de canviar aquesta actitud, identificar millor les expressions facials i l’expressió corporal dels alumnes i sobretot, distribuir bé el temps d’actuació per donar minuts de reflexió als alumnes sobre allò que s’acaba d’explicar.
TORNAR
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.