Introducció a la didàctica de la llengua

Pluja d’idees

Podríem definir-ho com el fet de comunicar, transmetre uns coneixements, de forma adequada als receptors, tenint en compte el seu context.

Un didacta es preguntarà com cal actuar per fer arribar aquells conceptes o habilitats als seus alumnes.

Hi ha moltes maneres d’enfocar l’ensenyament i potser la unió i bona gestió de totes elles pot donar millors resultats que establir-se en un mètode concret inamobible.

Crear debat, fer preguntes, cohesiona el grup i crea bon clima a l’aula.

No podem deixar a part les emocions dels alumnes, que també forma part de la seva adquisició de competències.

Un professor és com un enzim (ja que sóc científica, em surt aquesta comparació). Els enzims ajuden a que les reaccions químiques es puguin fer o es puguin fer a una velocitat més alta, però no participen de la reacció. Ve a ser, que el professor ajuda a trobar el camí, però és l’alumne qui camina.

Hem de fer de l’estudiant, el centre de l’activitat d’ensenyament. Ens cal un canvi de cultura acadèmica.

Les classes no són homogènies i és per això que l’habilitat del professor per organitzar-les, és molt important.

Com gestionar un alumne molt brillant o un de poc motivat? La imaginació i els recursos que podem heretar o crear de nous, seran imprescindibles. El recurs dels rols, l’ajuda als menys avançats, treballs en equip, tenir en compte conceptes com l’educació entre iguals o les intel·lgències múltiples, reflexió innata o pràctica reflexiva (metòdica), la interculturalitat, ens ajudaran en aquesta tasca.