El món del cinema em va seduir ja de molt petita, tot i que hi vaig anar molt poc a les sales. Era un esdeveniment veritablement inusual. Amb el temps es va convertir en una «escola de valors», fent l’esforç de compartir opinions amb companys que compartíem la mateixa passió. Les converses a la sortida eren tan valuoses com la mateixa història exposada. Més tard, gaudiria en solitud el mateix procés, reflexionant en la intimitat dels meus dies juvenils. Ara, a la jubilació, pretenc emprendre de nou aquest camí i recuperar pel·lícules que s’han anat quedant enrere.
- L’indomable Will Hunting
- El club dels poetes morts
- Cadena de favors
L’INDOMABLE WILL HUNTING
“Good Will Hunting”, traduïda aquí com “L’indomable Will Hunting”, amb un Matt Damond jovenet, però que ja va participar en el guió de la història.
Es basa en la relació d’un psiquiatra amb un noi amb el do excepcional de les matemàtiques, però que pertany a una classe social conflictiva. És rebel, egoïsta, malparlat,…però en “Robin” sap arribar al fons de l’assumpte. El moment en concret és quan el psiquiatra llegeix el seu informe i veu les fotografies on el noi havia rebut maltractament peer part del seu pare. Fa el comentari:
“Will, res d’això va ser culpa teva”.
I en Will assenteix. Ja ho sap. Ja ho sap.
No. No ho sap. El psiquiatra li repeteix aquesta mateixa frase com una veintena de vegades, fins que el fa plorar i abraçar-se a ell. I és que en ocasions així, no fem net del que ens turmenta. Dir-ho, en veu alta, pot ajudar. Escoltar-ho fins que arrenqui la crosta que tapa la ferida infectada potser permeti que es curi, des del fons.
I per què els feia veure aquesta escena? Per fer-los notar que diàriament repetim frases fetes, amb bona voluntat, però que hi ha una diferència entre dir i sentir. Aquesta diferència pot fer que acceptem o no la nostra vida. Que gestionem bé o no les nostres emocions. Que entenguem o no els que ens envolten i nosaltres mateixos
EL CLUB DELS POETES MORTS
Una de les millors pel·lícules que he vist. Emotiva, dura, però inoblidable. L’anàlisi que fa Farid Dieck, és espectacular.
He descobert fa poc aquest psicòleg que dissecciona les històries del cinema i algunes de reals, sent la prova que compartim més del que sembla quan pensem. Potser és una llei de probabilitats, però el cas és que ens ha posat en contacte i sigui com sigui, continuem aprenent els uns dels altres.
CADENA DE FAVORS
Les pel·lícules poden ser inspiració per a la vida, però segurament hi ha més moments en què la vida ha estat inspiració per a les pel·lícules. Cadena de favors és un gran exemple. Darrere d’aquest film hi trobem persones reals que han practicat aquesta acció, canviant espectacularment les vides dels seus protagonistes. Farid Dieck ens ho explica molt bé.
MIRALL NEGRE (Black mirror)
No coneixia aquesta pel·lícula de ficció, que sota l’anàlisi escrutador de Farid Dieck és una lliçó molt actual del que la política i la mala gent estan fent amb els valors de la nostra societat. Un avís, una alarma.
THE TRUMAN SHOW: HISTÒRIA D’UNA VIDA
Una gran pel·lícula que barreja l’humor amb un tema realment seriós. La manipulació de les nostres vides. Truman sembla un cas excepcional, però no està tan lluny de la realitat en alguns casos.
MISSIÓ DE RESCAT
Mark es queda perdut en una tempesta en la missió que estava realitzant a Mart. Els companys creuen que no ha sobreviscut, però ell ha trobat la manera de mantenir-se viu.