Exercicis previs mestratge

Lectura Escriptura Fonètica Ortografia Sociolingüística T I C Recerca i innovació 

1. Lectura

No vaig poder assistir a les dues classes d’aprofundiment en tècniques de l’ensenyament del llenguatge oral. He fet un resum dels apunts aquí. El treball que ens demanen és confeccionar un decàleg amb els consells principals de l’ensenyament i l’aprenentatge del llenguatge oral. Entenc que no es pot tenir una visió individualista de les habilitats orals, sinó que sempre hem de tenir pressent el conjunt de totes les habilitats lingüístiques. Saber avaluar aquestes destreses és important i requereix una bona dosi de reflexió per fer-ho de forma justa i objectiva.

També he fet un petit comentari de text d’un dels articles proposats a la llista de bibliografia.

10 consells per treballar les habilitats orals:

  1. Tenir present, per començar, la pluralitat i multiculturalitat dels alumnes, així com la disparitat d’edats en el cas de classes a persones adultes, a l’hora d’escollir el material. Actualment ens trobem no només amb cultures diferets, sinó amb nivells de cultura esglaonats en ensenyament a adjults. Això que pot semblar un inconvenient, pot arribar a ser una eina molt vàlida per cohesionar el grup. Escoltar els alumnes d’edats variades, origens diferents, amb històries de superació particulars, ens pot proporcionar pistes sobre els textos a llegir en una classe d’aprofundiment en tècnica oral. Tenir en compte, que no tothom tindrà facilitat per participar obertament des del primer dia i que ens haurem de guanyar la confiança d’aquelles persones més tancades o tímides. Però el cas és tenir present que laf inalitat és que tothom acabi participant de les pràctiques orals.
  2. Fer treball gradual: individual, en petit grup i per fi oferir la lectura en veu alta. Llegir davant de la classe pot resultar incòmode i donar la impressió que se sap menys del que en realitat se sap.En canvi és una activitat prèvia a poder desenvolupar-se bé en expressió oral. Així doncs, hem de buscar la manera progressiva d’incorporar aquesta activitat i poder proporcionar la seguretat necessària als alumnes, per posar-se al davant dels companys i llegir amb tranquil·litat un text treballat anteriorment. També serà molt important la tria del text a treballar, pot interessar un escrit real (notícia, article, biografia), un conte, un anunci,…En general, tenir un plantejament acurat d’un abans, un durant i un final de la lectura. Preparació, desenvolupament i conclusions.
  3. Comprensió lectora. No podem limitar l’exercici de la lectura a augmentar l’agilitat de pronunciació de les paraules. Es tracta d’entendre allò que llegim. Per això cal treballar-ho prèviament el vocabulari, les expressions i la construcció de les oracions, per facilitar els alumnes a entendre allò que llegeixen i els permeti entrar en debat si cal, després d’haver exposat el seu text. Expressar oralment allò que s’ha llegit amb les paraules pròpies de cadascú, és una eina potent. Però el cert és que quan comencem a explicar-nos, aprenem paral·lelament, perquè quant més gran és l’ús que fem de la llengua, més aspectes assolim de forma quasi automàtica. Deduir, opinar, reflexionar, resumir, són tasques que podem associar a la lectura. En nivells inicials, l’acompanyament d’imatges o dibuixos pots ser essencial per ajudar a la comprensió.
  4. Informar els alumnes, que la lectura no és només enllaçar paraules. Cal donar la dimensió real que té, l’entonació, la gesticulació, pauses, ritme, volum de veu,…Només si tenim en compte totes les qualitats de la lectura, la podrem fer arribar a qui ens escolta amb les emocions que transmet. El cos, la mirada, els silencis, fan que una lectura que podria ser avorrida, ens faci vibrar, fer contacte amb qui la llegeix o amb qui la va escriure.
  5. Utilitzar la mnemotècnia i el joc, per augmentar la memòria del vocabulari. Jocs de taula, representacions, concursos, imatges, internet, els mòvils, poden servir per activar l’arrelament de noves paraules. No ens hem de privar de totes aquestes eines, ja que aporten un toc lúdic a l’aprenentatge. I a mi m’agrada molt aquella frase que diu: “No deixem de jugar perquè ens fem grans, ens fem grans perquè deixem de jugar”.
  6. Incentivar la lectura individual. Trobar un petit moment diari per llegir amb atenció. Com qui va al gimnàs i es concentra en un  múscul. Decidir posar-se al davant d’un diari, una novel·la, un còmic o allò que ens resulti interessant, i mirar d’incorporar una nova expressió, una nova paraula. Compartir aquests descobriments amb els companys de classe pot ajudar a la cohesió del grup.
  7. Incorporar activitats de participació fora de classe. La ruta literària afegeix un raó més per esforçar-se a llegir i conèixer, no només el text, sinó la història, el personatge, l’escriptor. És a dir, incorporar la sociologia a l’ensenyament de la llengua.
  8. La importància del context. Escollir el registre amb què ens dirigirem a la nostra audiència és molt important i cal treballar-ho també. Saber transmetre les idees amb paraules senzilles o elaborades, ens podrà obrir més portes cap a la comunicació adequada i ens facilitarà obtenir la finalitat per la qual llegim, perquè encara que ho fem per a nosaltres mateixos, sempre hi ha un destinatari.
  9. La importància de la descripció. Aprendre a transportar qui ens escolta, cap a allò que nosaltres estem “veient” en el text o en la història que expliquem. Saber descriure ens acostarà al públic d’una conferència, als companys de la classe, a l’entrevista de feina,…amb la qual cosa, hem de buscar vocabulari i situacions reals on ens podem trobar al dia a dia o en algun moment professional, per exemple.
  10. El tancament. Acabar la classe recodant que hem après paraules noves, expressions, gestos, en fi, que avui sabem més que ahir i que a la propera classe sabrem més que avui, dona significat a l’esforç que s’està fent. Anima a continuar. I tenir el recurs d’alguna activitat extra per tal de completar la temporització o donar un gir a l’activitat quan aquesta no ens està donant els resultats que esperàvem.

2. L’escriptura

Ens demanen fer una petita enquesta. Jo l’he presentada a la família i amics i he obtingut aquests resultats.

He de dir que la recollida i anàlisi de dades és una activitat que em diverteix. Reconec que l’enquesta no és perfecta, però m’ha fet passar una bona estona. He de perfilar millor les preguntes i recollir aquells aspectes més interessants i que aportin creixement a les conclusions.

Resumint, l’escriptura és una forma d’expressió que actualment es fa servir molt als medis de la nova tecnologia i presenta com a principal problema, l’ortografia

Com a treball per a aquesta assignatura haurem de buscar un “aprenent” a qui farem escriure un text. Haurem de descriure l’aprenent/a, la situació retòrica que li plantegem per fer un text (300-500 paraules), analitzarem els seus encerts i errors, proposarem una millora i reflexionarem per arribar a unes conclusions.

En el segon dia sobre escriptura hem fet un repàs exhaustiu del que vàrem comentar la primera vegada. A més, hem treballat amb els textos que hem d’entregar i hem afegit conceptes nous:

Bibliografia lingüística

Tornar

3. La fonètica

Escollir un so i buscar maneres de treballar-lo. Una cançó, endevinalles, refranys, embarbussaments,…

Cançó/poema (treballem la “x/-ix”)

La mestressa es va adormir
I la casa de sorolls es va omplir
La xocolada fent xup-xup,
Ia vella l’aixeta del safareig
deixant sentir un xiuxiueig
Un feix de gotes xopes, xopes
mentre l’aire xiula fort
fent vibrar el dibuix d’un peix
mal enganxat a la paret

La mestressa es va aixecar i
i amb veu de xerrameca
de gola feixuca i resseca
va emmudir tota la rauxa
que a la casa abans bullia
Ficant-la tota en un calaix
Ficant-la tota en una caixa

LA GALLINA XICA

  • Font: https://www.cga.es/catalogos/capitulos_promocion/BG00149601_9999989029.pdf


Refranys

A qui el cap li creix, el seny se li enriqueix
El peix no fa greix
Xocolata i sopa bullida allarguen la vida
Menja poc i paeix bé
Beure xapurrant, beure de bergant

Embarbussaments

  • L’arxiduc, l’arxiduquesa i l’arxiprest arxiven a l’arxiu.

Altres:

  • La garrafa del xarop s’ha aixafat amb el trepig.
  • Set ceps secs i set xicres xiques.
  • Xollec-xollec xollarico, xollec xollec d’Aiguabella.
  • La xica Xènia, s’esquitxa a la dutxa.
  • Els xicots amb xeringot s’esquitxen.

       Endevinalles

Sóc més alta que un gegant i em passo el dia fumant. (La xemeneia)
Em fan a terra
i serveixo en el mar,
quan sóc a l’aigua,
com en sé de nadar!
(el vaixell)
Sóc tota morenor, dolça com les confitures i em veuràs moltes vegades, pel nas de les criatures (xocolata)
Xic i petit
sóc el rei del partit.
(el xiulet)

Tornar

4. L’ortografia

Què sabem de les regles d’ortografia? Funcionen sempre? Ens parlen del llenguatge quotidià? Les podem deduir de la fonètica?

Doncs és evident que no. Les regles ortogràfiques tenen tres dimensions: la potència (quan s’apliquen a un 75-100% dels casos), accessibilitat, que siguin fàcils i lògiques d’aprendre, i la facultat de ser possibles, és a dir, que en el llenguatge oral hi podem trobar ajuda fonètica per determinar la correcta escritptura. Quan una regla compleix les tres característiques el màxim possible, diem que és PREDICTIBLE.

Amb exemples ho entenem millor. 

Posar una B davant d’una L o una R, és una regla potent, perquè es dona en tots els casos. Fàcil de recordar i possible, ja que quan escoltem les paraules que contenen aquests dígrafs, les podem distingir clarament.

Posar una N davant d’una V i una M davant d’una B, no ens serveix, ja que el so de V/B no es distingeix quan parlem i per tant, no sabrem mai amb exactitud què hem de posar. Requereix conèixer les paraules. Aquesta seria un exemple de pseudoregla o regla impredictible.

També hi ha casos que no tenen cap regla, com les vocals àtones. o posar B/V.

El regal de tenir un so per a cada grafia, a l’hora de la veritat no es compleix. Podríem dir que l’única lletra que compleix aquesta llei és la lletra F i això, sense entrar als enllaços entre paraules.

Veient això, un es pregunta perquè serveix l’ortografia? Però aquí vaig tenir una experiència amb uns bessons que venien a casa per classes particulars. En fer aquesta mateixa pregunta els vaig reptar a fer les seves normes “més fàcils”, és a dir, un so, una grafia. I quan els vaig fer un petit dictat es van fer un embolic enorme per decidir què posaven.  Després els vaig fer llegir els seus textos i ja va ser un circ. Així és que, d’una manera o altra ens hem d’organitzar, perquè si cadascú fa la seva regla, no ens entendrem.

El cas és que per aprendre pseudoregles, hem de tirar de la memòria visual. Els dictats, els jocs de paraules, la lectura, són eines que ens ajudaran a anar fixant aquestes paraules que se surten de la via!

Com podem ensenyar l’ortografia? Ho podem fer deductivament, mostrar la regla i deduir la correcta escriptura dels mots, o de forma inductiva, que seria mostrar els mots i construir la regla.

Tal com vam veure a didàctica de la llengua, hem de vigilar que els exercicis que es posin per practicar l’ortografia siguin recursos reals, ja que en molts casos, les respostes es poden deduir, sense tenir clara la regla.

Què ens pot ajudar a saber com s’escriuen les paraules? Doncs la fonètica (els sons), les paraules (el vocabulari, la morfologia, la sintaxi,…) i el significat (lèxic).

Redactant, copiant i llegint és com s’aprèn l’ortografia de forma gradual.

A la pàgina 16 del dossier que ens ha donat l’Assumpta, trobem una graella que serveix per detectar de quina manera podem corregir faltes predictibles. Per exemple, si hem escrit “correguir”, enlloc de “corregir”, la fonètica ens ajuda a saber com s’escriu. Si posem “blancó” enlloc de “blancor”, conèixer la morfosintaxi també ens donarà pistes. Hem posat “beure” enlloc de “veure”, el lèxic ens dirà la correcta.

Fer exàmens amb diccionari pot ser una bona estratègia. És clar que s’ha de preparar un bon banc d’exercicis i puntuar els errors amb més rigidesa. Una tàctica que feia servir amb els meus alumnes era posar-los exàmens i els deixava que es preparessin una “xuleta” a condició que jo no la veiés. Feien la primera i els sortia molt gran. L’havien de repetir. Els deia que traguessin totes les paraules intermèdies que no necessitaven per recordar una cosa. Encara els resultava una mica gran. A la tercera, ja pràcticament se sabien el tema.

És recomanable valorar les paraules ben escrites enlloc de només comptar els errors. És una altra manera d’enfocar l’aprenentatge. I també és útil fer servir les paraules que normalment utilitzem en el llenguatge diari. Buscar paraules que no farem servir en anys, no resulta engrescador.

Finalment hem fet entre tots una llista de regles predictibles.

I una tasca d’anàlisi ortogràfica.

Tornar

5. Sociolingüística    Activitat 1   Activitat 2

A la pàgina dels apunts, està tota l’explicació de l’assignatura.

Només vull destacar aquí el meu dubte en la percepció  que Catalunya no és bilíngüe. A les estadístiques mostrades, demanen l’ús de la llengua i només un petit percentatge diu que fa servir català o castellà indistintament. No sé a la part de la gent que només utilitza el castellà, però estic segura que a la part que diu que només utilitza el català, es poden expressar amb facilitat en castellà. Altra cosa és que escullin el català per preferència. Així que jo sí crec que Catalunya és bilíngüe des del punt de vista de la facilitat d’ús.

També s’ha debatut l’estat actual i el futur de la nostra llengua. Si veiem el vas mig ple o mig buit. Cal tenir en compte que les dades que s’obtenen, corresponen als anys de més immigració. Però jo també inclouria, els tres-cents anys que portem de colonització i espanyolització, que no han aconseguit esborrar el català, i més encara, actualment es pot considerar que s’ha recuperat, tot i que no sigui totalment, la nostra ortografia i la nostra gramàtica, ja que a l’època de Franco, el català parlat i escrit feia pena. Així que jo veig el vas molt ple!!!!

Per altra banda, les dues activitats que ens demanen són:

1- Fes una proposta didàctica que integri informació sociocultural o sociolingüística (Glòria).

Inclou informació sobre: a) destinataris, b) objectius, c) temporització i d) activitats. 

Aquesta activitat es fa en equip. La Goretti i el Joan, són els meus companys. Com que ells van fer lectorat a Roma i Belgrad, respectivament, s’encarregaran de pensar una activitat per fer des de l’estranger i jo plantejo la tasca a Catalunya.

Proposta sociolingüística local

Proposta sociolingüística a Roma

2- Escull una d’aquestes 5 idees per fer un treball (Llorenç).

1.Tria una activitat d’aprenentatge (publicada o no) i analitza-la des del punt de vista del coneixement sociocultural / consciència intercultural / competència sociolingüística. Pots fer servir activitats que hagis dissenyat en les pràctiques o durant el postgrau. Creus que l’activitat té en compte els aspectes socioculturals i sociolingüístics? Podries millorar l’activitat? Com ho faries i per què? 

2.Fixa’t en els materials de les llistes de la presentació PowerPoint, i fes una proposta d’ús d’alguns dels materials per a un curs i alumnes específics. Fes servir les preguntes-guia comentades a l’aula (dossier de fotocòpies entregat a l'aula).

3.Fixa’t en un acte de parla (per exemple, anar a comprar) i analitza’l des del punt de vista de la realitat sociolingüística: quines llengües es fan servir, qui, quan, com? els diàlegs dels manuals s’assemblen al que has observat? Com ho adaptaries per a una aula?

3.Dissenya una ruta sociolingüística per una zona i els materials que faries servir per fer la ruta.

5.Llegeix 2 dels articles penjats al campus i fes tres intervencions al fòrum (encetant temes o contestant-ne d’altres d’encetats). Quan encetis el tema, fes un resum dels articles i a continuació la teva reflexió argumentada.

Jo em decideixo per la ruta sociolingüística:

El treball que hem de presentar s’ha de triar d’entre les 5 opcions que hi ha al full del campus. Són totes molt seductores i no sé amb quina quedar-me. M’atreu molt la de fer una ruta sociolingüística per una zona de la meva població o d’una altra. Vaig  tenir la visita d’una companya alemanya, però ja és coneixedora de gran part de Barcelona i per això, i condicionat al poc temps de què disposàvem, vàrem anar a veure el Poble Espanyol. Hi vaig fer desenes de fotografies i tot i que no semblava un ambient adequat, m’arrisco a presentar-ho com una ruta practicable. L’inconvenient principal, el preu elevat de l’entrada: 14€, que gràcies a ser estudiant em va quedar per 10€. Això sí, l’entrada inclou un descompte de 3€ al funicular que baixa des de Montjuïc al port.

Avui és 26 de maig i hi ha les votacions municipals i per al Parlament Europeu. Havia pensat fer una escolta activa al col·legi electoral, però tinc altres obligacions que no em permeten dedicar el temps suficient per obtenir dades objectives, però exposo la idea per si pogués resultar efectiva en alguna altra ocasió. Votacions, en tindrem unes quantes encara.

Tornar

6. TIC

  1. Participació en el fòrum de debat.

 2. Pensar en una activitat analògica per fer-la en un entorn virtual (en grup). La Goretti, el Joan i jo, que ja érem grup en el postgrau, hem decidit fer servir la mateixa unitat didàctica per fer aquesta activitat.

Aquesta és la seqüència que vàrem presentar:

Aquest és l’esquema de la virtualització de la nostra seqüència.

 

3. Presentació de les pràctiques fent servir TIC.

Fem la presentació de les pràctiques de postgrau, potenciant la dimensió digital. Cal dissenyar un PLE, fer reflexió sobre les competències digitals dels docents i els aprenents, seleccionar un material didàctic o més, de base digital incorporable a la intervenció planificada, seleccionar un recurs o més, seleccionar una eina o més, seleccionar algun aspecte relacionat amb les noves maneres de comincar, esmentar alguna tendència tecnològica i pedagògica relacionada amb l’educació digital i valorar els pros i contres del replantejament de la intervenció.

 Presentació TIC  Vídeo

Tornar

7. Recerca i innovació

Imaginem una situació d’aula i fem una proposta de millora per sotmetre-la a un anàlisi DAFO

Context: Classe d’adults. Deu alumnes, vuit dones i dos homes. Entre 24 i 60 anys. Els més joves estan motivats acadèmicament, mentre que els grans ho fan per socialització i oci.

El problema: El nivell oral del grup és molt baix i quan s’intenta fer exercicis en grups, hi ha tres persones que acaparen l’atenció i el temps. El grup no està del tot cohesionat.

Proposta de millora: Incloure una activitat lúdica per parelles. Entrevistat i entrevistador. Se’ls dona idees per representar caràcters diferents i personatges diferents. Cada parella farà dues gravacions amb mòbil on s’intercanviaran els papers. Finalement, representaran l’escena (tres minuts) a tota la classe.

Anàlisi DAFO: Les debilitats i fortaleses, són personals o de l’equip que fa la proposta. En aquest cas ho hem fet en parelles i la Goretti i jo hem fet l’exercici.

Les amenaces i oportunitats són externes, és a dir, no depenen de nosaltres, però sí que hi hem de posar remei o aprofitar-les.

DEBILITATS AMENACES
  • Manca d’experiencia en la temporització
  • Falta de temps conjunt per coincidir amb l’altre professional d’ensenyament
  • Manca de formació en la gestió de la cohesió de grup
  • Hi ha tres persones que distorsionen la cohesió de grup
  • Nivell oral de la classe, molt baix
  • Durada del curs, insuficient
FORTALESES OPORTUNITATS
  • Sabem treballar en equip i ens entenem molt bé
  • Tenim creativitat
  • Tenim experiència
  • Estem motivades
  • Disposem de material
  • El grup està obert a participar
  • El centre col·labora amb recursos tecnològics
  • És un grup petit

Tornar