Sociolingüística Dinamització lingüística i cultural Ruta sociolingüística Activitat de dinamització
Sociolingüística
Parlar de sociolingüística pot donar respecte i més en la situació actual que estem vivint. No per això deixa de ser un aspecte a tenir en compte i que s’ha de plantejar en l’educació.
Hem parlat del tema del context en què dues persones es poden conèixer. Això ens ha passat sovint. De fet, els que tenim uns quants anys en vàrem conèixer sempre parlant en castellà. I si no ens adonàvem que també sabíem català a temps, ja era difícil canviar de llengua.
Tot i això, crec que paga la pena el canvi, ja que la llengua de la nació s’ha de defensar i la millor defensa, en aquest cas no és cap atac, sinó fer-la servir amb naturalitat.
Sembla mentida que als habitants de Catalunya se’ns hagi d’ensenyar a no tenir por de fer servir la nostra llengua, però la realitat és aquesta. Per això se n’ha de parlar fins que s’aconsegueixi el que hauria de ser natural.
Puc aportar experiències en aquest sentit. Amb amigues de la infància que ens parlàvem en castellà, quan les nostres mares es van conèixer i es van adonar que parlàvem tots català i van fer el canvi automàticament en aquell moment, ens van animar amb el seu exemple a parlar-lo entre nosaltres.
Una de les meves amigues em va dir que li seria impossible parlar-me en català. Així doncs, se’m va acudir que ens escriguíssim. Poc a poc es va acostumar i va associar la llengua catalana a la manera de comunicar-se per carta. Quan ens vam tornar a trobar, no li va costar dirigir-se a mi en la llengua pròpia.
Un altre exemple de menys èxit, però que il·lustra el que jo entenc per país bilingüe, és la situació amb el meu marit. Nascut a Sabadell però crescut a barri immigrant i sense necessitat de fer servir la llengua catalana, porta cinquanta-cinc anys aquí i no el parla pràcticament mai. Tot i això, ja fa uns cinc anys que jo em vaig “plantar” (allò que déiem de sentir-nos culpables per parlar amb la nostra llengua) i ara jo ho faig en català i ell segueix en castellà. Però aquesta situació em resulta divertida i mostra la tolerància de tenir dues llengües i entendre’s.
En aquesta assignatura s’hi tenen en compte tres branques:
Sociologia, la situació social, el bilingüísme o plurilingüísme.
Psicologia, com s’aprèn la llengua, quina actitud i ideologia existeix sobre les llengües. Per exemple, l’opinió de molta gent que diu que per viure a Catalunya no cal saber català, o que no queda bé, o que no agrada, o que només és la llengua de l’escola,… Escollir el castellà per dirigir-se a una persona que racialment es veu clarament com a estrangera, és el que s’anomena “acomodació lingüística“.
Lingüística, el contacte de les llengües, allò que provoca canvis de codi, els diccionaris i les gramàtiques,…
Tot a la llengua està relacionat amb la societat, ja que el llenguatge ens ajuda a relacionar-nos. Estudiar els accents, les diferències expressives entre gèneres, edats o estatus socials, són conceptes d’aquest apartat.
Per tant, la pregunta que se’ns fa és, incorporar contingut sociolingüístic a l’ensenyament d’una segona llengua és recomanable? Quines avantatges o inconvenients suposa?
I la resposta general de la classe és que efectivament, s’ha d’incorporar aquest aspecte, sent les avantatges el conèixer millor les persones, ajuda a interaccionar i a comprendre’s millor. Però per altra banda tenim el perill de ferir sentiments si no ho sabem fer bé. A més a més, s’ha de racionalitzar el temps dedicat, ja que la principal tasca no deixa de ser la d’ensenyar una segona llengua, així que parlar de temes socials potser ens prendrà minuts de classe que no ens podem permetre, però jo ho segueixo considerant una bona inversió.
Una altra qüestió important que es desprèn de la necessitat d’afegir la sociolingüística a l’ensenyament és la manca de material que potser podem trobar. Tenim llibres que contemplin aquesta proposta? Generalment no. Però no podem dir que no tenim medis. Actualment les xarxes ens proporcionen molts recursos i tot es pot enfocar des de diversos punts de vista.
Saber dades demogràfiques relacionades amb la parla dels habitants de la nació pot ser també una bona eina. Ens ajuda no només a veure la situació en un determinat moment, sinó a estudiar les tendències, preveure a curt termini i posar remei si cal.
Incorporem també el concepte d’acomodació. Això que hem fet tantes vegades de passar-nos al castellà quan s’incorpora una persona al grup que no parla català. Doncs contra aquesta acomodació està l’expressió de “sortir de l’armari ligüístic“, que és el títol d’un llibre de Ferran Suay i Gemma Sanginés i que ens convida a sentir-nos “normals“, encara que parlem català! (què trist!)
Ens han mostrat uns vídeos on es tracta una mica la situació de la nostra llengua a la nostra casa.
1r vídeo
2n vídeo
3r vídeo
El primer, que pertany a una campanya de la Generalitat de fa deu anys, està ple d’estereotips que encara que no tinguin la intenció, semblen masclistes i racistes. És evident que el missatge que volen donar és que cal parlar català directament i si algú no l’entén, ja ens ho dirà. Però no podem esperar que la gent aprengui català si nosaltres no ens dirigim a ells en la nostra llengua.
El segon vídeo era sobre una paròdia d’alguns actors de Polònia de TV3. L’escena portada a l’extrem de la sensació de culpabilitat que molts arrosseguem o arrossegàvem, quan algú se’ns dirigeix en castellà i tot i que sabem que entén el català, ens acomodem. El missatge final subtilment inverteix el que és la discriminació. Si abans ens acusaven de discriminar per parlar català, ara es discrimina per no parlar-lo, ja que igual que a l’anterior vídeo, el que es tracta és que els que viuen aquí, l’aprenguin.
I el tercer vídeo no l’hem vist a classe, però tracta el mateix problema. El seu lema és “utilitza la llengua, acull en català”.
És interessant estudiar i analitzar les diferents campanyes dutes a terme per la política lingüística de la Generalitat. Veure com canvien, corregir-les, saber-se riure d’un mateix, crear eslògans o campanyes. Tot això són eines que podem aprofitar a l’hora d’ensenyar.
Comentem el tema del purisme lingüístic, que jo he patit per part d’una amiga que em corregia paraules que de fet, estaven ben dites, així que quan ho vaig buscar al diccionari i vaig veure que ella era una purista, no li vaig tornar a fer cas.
El català té futur?
Per parlar d’això hem de fer servir les estadístiques. Hi ha qui diu que el multilingüísme és inestable i una llengua acaba “matant” les altres. Però també hi ha qui diu que pot mantenir-se. D’aquesta visió més optimista formem part la majoria. I és que també importa l’actitud per fer que una cosa funcioni.
Les dades les podem obtenir del cens, el padró o les enquestes, pel que fa a quantitat. I a monografies, grups de discussió i observacions, pel que fa a la qualitat.
Als censos es fan servir mostres representatives, que tenen un marge d’error acceptable per considerar força fiables els resultats. Els experts decideixen quines són aquestes mostres i després es recullen les dades per extrapolar els resultats i deduir la situació passada, actual i previsiblement futura,…
Aviat sortiran les noves dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) i podrem veure si la situació ha millorat pel que fa a parlants de català.
L’enquesta que es va fer al 2013 va fer servir 7.500 persones majors de 15 anys. De les dades recollides s’extreuen moltes idees. Per començar, es va distingir entre llengua habitual, inicial i d’identificació. Pel que fa al català, hem de dir que amb el temps, guanya parlants.
Es considera que els catalans no són bilingües perquè la franja que representa les persones que se senten indiferents en parlar una llengua o altra es manté i és més petita que els que només es posicionen a un costat o l’altre. Però jo no acabo d’estar-hi d’acord, ja que considero que ser bilingüe és poder fer servir les dues llengües sense tenir en compte amb quina es parla més o menys temps. I d’això, la gran majoria ho som.
Donant voltes i més voltes, hi ha qui opina que en veure que hi ha gent que fa servir indistintament allò de “tenir que”/”haver de”, és que potser no acaben de voler dir el mateix. Aquest comportament em recorda els analistes de música de grans compositors. Segurament que feien moltes coses pels coneixements, però també ho feien per deixar-se portar per l’harmonia. No cal arrisar-ho tot. A vegades les coses, senzillament passen. Per a mi és el cas d’aquesta disjuntiva en utilitzar una o altra expressió. Senzillament són persones que van incorporant poc a poc la manera correcta de dir-ho. Diria que es tracta d’una fase d’interllengua pel que fa als catalans que volem corregir i recuperar la forma correcta d’utilitzar el català.
La política lingüística, doncs, afecta a nivell cultural, comunicatiu, lingüístic i per descomptat, social.
Un altre concepte adquirit, la disglòsia. És l’utilització de llengües per a diferents activitats socials. Per exemple abans es feien les misses en llatí. O durant el franquisme, el català només es parlava a les cases.
Ruta sociolingüística
El treball que hem de presentar s’ha de triar d’entre les 5 opcions que hi ha al full del campus. Són totes molt seductores i no sé amb quina quedar-me. M’atreu molt la de fer una ruta sociolingüística per una zona de la meva població o d’una altra. Vaig tenir la visita d’una companya alemanya, però ja és coneixedora de gran part de Barcelona i per això, i condicionat al poc temps de què disposàvem, vàrem anar a veure el Poble Espanyol. Hi vaig fer desenes de fotografies i tot i que no semblava un ambient adequat, m’arrisco a presentar-ho com una ruta practicable. L’inconvenient principal, el preu elevat de l’entrada: 14€, que gràcies a ser estudiant em va quedar per 10€. Això sí, l’entrada inclou un descompte de 3€ al funicular que baixa des de Montjuïc al port.
Avui és 26 de maig i hi ha les votacions municipals i per al Parlament Europeu. Havia pensat fer una escolta activa al col·legi electoral, però tinc altres obligacions que no em permeten dedicar el temps suficient per obtenir dades objectives, però exposo la idea per si pogués resultar efectiva en alguna altra ocasió. Votacions, en tindrem unes quantes encara.
Dinamització lingüística i cultural
Amb la Glòria hem estat debatent què és exactament això que se sent a dir tan sovint de la dinamització. Quan s’ensenya qualsevol assignatura, es fan sortides de tant en tant. Es pot anar a un museu, al cinema, a una exposició,…això no és exactament la dinamització, ja que, en tema daprenentatge de llengües, requereix el seu ús. Per tant, anar al mercat, per exemple, per interaccionar amb els botiguers i altres clients, sí que seria dinamitzar. És una activitat que va més allà de l’aula i que permet posar a la pràctica allò que s’ha après a dins.
Dinamitzar requereix molta preparació prèvia i posterior i la podem fer estríctament per a l’idioma estudiat, ús de la llengua per dinamització lingüística o DL, però també hi podem afegir el component cultural, aprendre sobre la terra amb la dinamització cultural o DC.
Hi ha moltes campanyes de dinamització lingüística (plataforma per la llengua en fa moltes, aparella’t,…) que busquen la normalització del català. Per aprofundir en aquest tema, ens recomana la lectura de dos articles penjats al campus:
Toni Mataix: La dinamització lingüística, un concepte que cal recuperar
Campanyes de Plataforma per la llengua
Faig pluja d’idees personal mentre escolto la diferència entre dinamització feta a casa, a Catalunya, i la feta en un país estranger.
Què se m’acut que podria fer jo? Aquí van unes propostes:
- Visitar un esbart, conèixer la gent, preguntar-lis per què hi són, què aprenen i compartir un ball diferent de la sardana, per exemple un ball de bastons.
- Anar a veure una associació de ball de gitanes. Investigar sobre la seva història i aprendre una dansa.
- Fer un concurs de llengües entre diferents classes (Una gimcana diu la Glòria).
- Anar al mercat a comprar ingredients (figuradament i d’acord amb els botiguers), per fer una recepta concreta, que obligui els alumnes a preguntar per condiments alternatius si no es troben els demanats,…
- Visitar una residència de la 3a edat i parlar amb els avis (buscar-ne una on hi hagi catalanoparlants).
- Compartir un dia amb un grup de “diables”.
- Fer un Kahoot multitudinari en una sala de la població i convidar gent de fora.
- Visitar un casal cultural on hi solen haver moltes altres activitats i concursos.
- Caminar pel barri i fer escolta activa del que se sent parlar, recopilar paraules noves, frases, barbarismes,…
- Anar a un taller de circ, aprendre malabarismes o qualsevol altra activitat a l’abast, que impliqui l’alumne a fer preguntes.
- Anar a un taller de titelles.
- Visitar un CAP (Centre d’Atenció Pirmària) i investigar sobre els circuits de visites i altres necessitats de salut.
- Participar de l’assaig d’una coral.
- Fer un “room scape” lingüístic i cultural.
De tot això exposat hem de dir que és fàcil de fer a casa. A l’estranger, haurem de comptar amb la complicitat d’alguna institució (casals de catalans a l’estranger, l’Institut Ramon Llull (IRLL), 4cats, CPNL a l’apartat de llengua i cultura, i en concret al centre Carlemany de llengua catalana a Praga (en col·laboració amb Andorra), recomanat per la Glòria.) o buscar catalans que visquin fora i tinguin algun negoci que es pugui visitar.
Però quan no es pot sortir de l’aula, sigui per la raó que sigui, també es pot portar l’activitat a l’escola o institut. Convidar escriptors, artistes, cantants,…pot ser una solució, però hem de comptar que l’activitat no es farà només per a la nostra classe, sinó que ho hem d’estendre implicant altres professors.
Més actitivats que se’m van acudint, ja més relacionades amb les pràctiques que estic fent:
- Contacontes
- Visitar una llar d’infants
- Anar a una classe de cuina fàcil
- Fer una ruta literària
- Una ruta de “tapes”
- Ruta històrica
- Barcelona misteriosa
- Concert i recitals
- La ruta dels exiliats (a l’estranger)
- Visitar una llibreria amb cafeteria
- Una editorial
- Organitzar una conferència (aquí ajuda l’IRLL)
- Fer xerrades
- Club de lectura
- Cinefòrum (el que jo dic “filmosofia”) [alerta amb els drets d’autor] SGAE
- Museu de la cera (amb pister per trobar personatges concrets)
- La fira de Sant Jordi
- Fer una recollida de fotos d’edificis emblemàtics de Barcelona (per a gent més gran que es pugui bellugar en grups i investigar pel seu compte)
- Visitar el Camp Nou i conèixer algun jugador (si es tenen contactes)
Què hem de tenir en compte?
Doncs això que sembla tan fàcil de dir i de fer, requereix molta reflexió.
Ens caldrà tenir un pressupost, els permisos del marc legal, comptar amb els recursos que tenim, planificar un calendari, buscar patrocinadors, institucions, altres professors i planificar per fer difusió (tríptics, cartells, enviament de correus, xarxes, QR,…).
A tot això cal afegir la preparació de la informació que ens cal per desenvolupar l’activitat, saber a qui va dirigida (alumnes joves, gent gran, nacionalitats diverses,…). Hem de tenir clars els objectius i la justificació. Ha de ser útil, realista i motivadora. Si és a l’aire lliure, s’ha de pensar en la metereologia. Hem d’implicar altres professionals amb altres alumnes i pensar en els seus interessos. Tenir contactes, proximitat amb les persones involucrades, crear complicitat.
I jo em dic: tenir un pla B, perquè sempre hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar.
Com aconseguim els diners?
No és tasca fàcil. Moltes coses les hem de posar nosaltres o els alumnes. Ja he comentat que l’Institut Ramon Llull afavoreix sobretot, les activitats a l’estranger. També podem trobar ajuda al Departament de Cultura, les biblioteques, la Diputació, els Ajuntaments, fundacions d’autors (Josep Pla, Martí i Pol,…) escoles d’escriptura, xarxes literàries,…
El pressupost
Per a què necessitem els diners? Doncs per si cal pagar els honoraris dels professionals que hi participen (conferenciants, per exemple), les dietes i desplaçaments, el pica-pica, material, la difusió (imprempta i disseny gràfic). Per a tot això ens recomana mirar bé les bases de les convocatòries dels ajuts, perquè de vegades només subvencionen una part.
Durant l’esmorzar ens mostra diferents tipus de tríptics, díptics, postals o punts de llibre que serveixen per difondre l’activitat.
Tasca
Activitat de dinamització
Els deures d’aquesta sessió consisteixen a crear en grup, una activitat per a Catalunya i una per a l’Estranger. Formo equip amb la Goretti i el Joan altre cop.
Han de dinamitzar la llengua i la cultura i s’ha de tenir un esborrany el dia 8 de juny, per comentar-ho a classe i poder presentar el treball definitiu el dia 16.
Hi ha de constar la descripció de l’activitat, objectius i justificació, el pressupost (amb el procés per aconseguir-lo), la difusió (amb el disseny gràfic escollit, sense oblidar que hi consti el lloc, la data, el contacte i el termini d’inscripció, si cal i pensar en un espai per als logotips dels patrocinadors), com aocnseguirem assistents. El context (destinataris: centre, nivell d’estudis, tipus d’alumnes a qui va adreçat,…). Si hi ha desplaçament (medi de transport, assegurances,…), dietes (dinars o pica-piques) i la preparació prèvia dels alumnes.
La Glòria ens llegeix les propostes d’antics alumnes del mestratge i en trec de profit, la idea de cobrar un dipòsit de 5€ als alumnes que s’inscriuen.
Faig constar que si les dinars es fan amb la participació dels alumnes o professors, cal tenir en compte que per normativa d’higiene, no es permet la cuina casolana, pel tema de manipulació d’aliments.
I aquí està la nostra proposta:
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.