Se m’ha assignat una classe a la UB, a l’edifici Migdia, dimarts i dijous de 19.30 a 21.30. Els alumnes són estudiants d’Educació Infantil. Molts són repetidors d’aquest curs de català. La totalitat són majors de 25 anys. Alguns han fet un grau mig i altres senzillament van començar a treballar en acabar l’ESO. Ara volen millorar la seva vida laboral i han decidit estudiar per ser professors d’educació infantil. Cap d’ells té el batxillerat i això fa que el seu nivell de coneixement lingüístic del català sigui un inconvenient a l’hora de seguir el curs, que per altra banda és insuficient al meu parer, per preparar-se com a professor d’infants.

Entenc que aquests futurs professionals de l’educació infantil tindran al seu càrrec la responsabilitat d’inculcar les primeres arrels als seus alumnes i per això cal que estiguin preparats. Un professor ha de saber escriure correctament, però també, i més en aquest cas, ha de saber pronunciar un català correcte. La llavor que ells sembraran als infants, pot fer que quan siguin grans tinguin o no problemes amb la llengua.

La professora és la Maria i és jove, però amb experiència. És molt maca, activa i disposada a ajudar-me en tot el que pugui.

L’aula és àmplia i amb grans finestrons, però no és gaire acollidora pel seu aspecte deixat i antic. Els alumnes disposen de cadires amb braç per escriure. Hi ha un ordinador i un projector que la Maria fa servir diàriament. També utilitza sovint la pissarra per puntualitzar i aclarir les explicacions.

La porta roman oberta per tenir ventilada la classe, però sovint s’ha de tancar per l’enrenou que hi ha fora.

Té quaranta-dos alumnes (tot noies, excepte tres nois), tots treballen, però necessiten promocionar-se i per això estan fent el grau d’educació infantil i una de les seves assignatures és el català. Només es tracta d’un curs de tres mesos, que pretén fer un recordatori de tota la gramàtica, ortografia, escriptura i expressió oral. És a dir que començo a trobar-me en les mateixes condicions de les meves pràctiques de postgrau. Al final del període i amb un temps reduït que força la marxa de la classe.

Em comenta que el nivell d’aquest curs és molt baix (40% de suspensos), especialment pel que fa a l’escriptura, ja que fan moltes faltes d’expressió, a més a més de l’ortografia deficient. Però pitjor és el tema de l’expressió oral, perquè no disposa de temps per treballar-lo (de tant en tant divideix la classe en dos grups de 21 alumnes i  perd una hora, és a dir l’ha de repetir amb l’altra meitat) i és en aquest punt en què em proposa reforçar el seu ensenyament amb el projecte de mestratge.

El curs està dirigit sobretot a l’escriptura i la gramàtica, com he dit abans, però donat que faran classes a nens entre 0 i 3 anys, crec que s’ha de reforçar la part oral del llenguatge. Així que em plantejo seriosament fer un canvi en aquesta estructura i aprofitar l’ensenyament de l’ortografia mitjançant la fonètica. 

Diari de les observacions

Quan estic a punt d’acabar les observacions, plantejo l’entrega d’un QR perquè els alumnes de la Maria entrin a donar la seva opinió a la idea que inicialment tinc: fer una aplicació que ajudi amb la fonètica.

Les notes obtingudes pels alumnes de la Maria en la prova oral han estat aquestes:

I he comprovat que els mateixos errors que es feien a l’inici de curs, segueixen fent-se al final.

Per tant, crec que el meu treball de mestratge el podria plantejar amb aquest títol:

Un blog per millorar l’ortografia amb la pràctica de la fonètica (que es podrà complementar amb el temps amb una aplicació).

Dels resultats que m’envia la meva tutora de les pràctiques (Maria Moreno), s’observa una dificultat tant en el llenguatge oral, com en el llenguatge escrit. Part d’aquesta dificultat ve associada a la fonètica i en conseqüència a l’ortografia, ja que no distingeixen clarament els sons i això provoca més dubtes a l’hora d’escriure.

Un cop analitzada la situació de conflicte en el cas d’aquests estudiants d’educació infantil que accedeixen a la universitat per a majors de vint-i-cinc anys,  em faig el propòsit de dissenyar una aplicació que ajudi a l’aprenentatge fonètic (discrimanció de sons i bona pronúncia), perquè així tinguin un ajut a l’hora d’incorporar les normes d’ortografia.

Parlo amb la meva tutora, Mariona Casas, i em remet a comentar-ho a l’Enric Serra per tractar-se de la creació d’una aplicació. Ell em diu que li sembla bé, tot i que fer l’aplicació és una tasca molt complexa. Em recomana que faci un esbós del que jo imagino que seria l’aplicació.

Reflexiono sobre aquesta proposta i finalment decideixo que faré un blog per mostrar el que posaria a l’aplicació.

D’aquesta manera, l’objectiu del meu treball de fi de mestratge es transforma en idear un lloc en línia per ajudar a l’aprenentatge d’alguns sons fonètics i la relació que tenen amb els seus dígrafs ortogràfics.

En el marc de la classe que vaig analitzar, això suposa una innovació, perquè des del principi del curs es pot tenir aquesta eina i començar a practicar la fonètica. Un dels problemes esmentats per la Maria, és la manca de temps per dedicar-se a la pronúncia i el fet del gran nombre d’alumnes que componen la classe que l’obliga a treballar en grups més petits i perdre una de les hores de classe, cada vegada que vol fer una mica de fonètica.

Així s’aprofiten els tres mesos per centrar-se en l’escriptura i expressió oral i és té una ajuda en un blog participatiu i que va evolucionant.

Un blog participatiu, teòrico-pràctic per avançar en la pronunciació de sons conflictius del català, per a estudiants d’educació infantil que accedeixen a la universitat per a majors de vint-i-cinc anys i que no han cursat el batxiller.

El blog conté aquests apartats:

  • Presentació
  • Dígrafs relacionats directament amb la fonètica
  • Pràctica de la fonètica d’aquests sons
  • Recursos
  • Aportacions dels alumnes

Contingut de la pestanya

%d bloggers like this: