Si algun sector està en crisi, és el sector primari. Entre sequeres, pujada de preus i burocràcia de les noves directives europees, en només set anys, s’han perdut a Catalunya més del 16% de les explotacions agrícoles i han tancat 3.000 granges. Avui dia, només sobreviuen les plantes més grans. I la perspectiva no millora, ja que s’espera una pèrdua del 30% si la cosa continua així.
Estem pagant alguns productes, com la llet, per sota del cost de producció. No és d’estranyar que els pagesos i ramaders es manifestin per la seva situació cada dia més crítica. L’any passat van entrar 2000 tractors al centre de Barcelona, però no va servir de gaire. Altres accions com posar els cartells indicadors d’algunes de les poblacions de Girona del revés, només han servit com a acció simbòlica. Podeu visitar la pàgina de Revolta Pagesa.
Podem entendre que tot això ve per la poca voluntat política de resoldre el problema, ja que fins i tot hi ha discurs que criminalitza el camp, malgrat que el 99% de les inspeccions laborals han donat resultats positius.
Les ajudes són escasses i les normatives són feixugues. Els pagesos reclamen que la burocràcia s’agilitzi per tractar robatoris i danys cinegètics. Cal més pressupost per al món rural.
Un altre punt important és que els productes que venen de la importació, estiguin sotmesos a les mateixes normes que els productes locals. També s’ha de garantir el preu per sobre del cost de producció, ja que així està establert a la Llei de la Cadena Alimentària.
La importància dels pagesos
Sense els pagesos es trenca la cadena. Són el primer graó d’aquesta sèrie d’accions que arriben fins als nostres plats, pel fet que ells produeixen la matèria primera que mengem cada dia. Sovint són els primers a moure’s per abastir la societat quan el poble decideix reivindicar-se. Però la majoria vivim lluny d’aquest món. Hem deixat que ens sembli llunyà allò que els passa.
ProHorta de Lleida va publicar un catàleg de productes de proximitat, perquè com diu el seu president, els consumidors sovint compren fruites o verdures d’altres indrets, però no la d’aquí. Si rebutgem el producte local, som responsables i finalment condemnem els pagesos a competir amb els preus més baixos de la importació, sense tenir en compte les despeses immenses de llum, carburant, pinso, etc. que ells han de gestionar.
Tenint en compte que moltes explotacions agràries i ramaderes són empreses familiars que es van treballant 
de generació en generació, la piràmide d’edats que s’està generant en aquest sector, no augura res bo. Ja el 2020, dos terços dels caporals tenien més de cinquanta-cinc anys. És a dir, hi ha un risc probable que desapareguin aquests tipus d’ofici i amb ells, la base de tota la producció autòctona.
Hem de canviar el xip: en comptes de pensar només en comoditat, hem de defensar la pagesia com a patrimoni col·lectiu i garantir el subministrament alimentari de proximitat.
Tot i les manifestacions de pagesos, els tractors a les carreteres, les pancartes o els manifestos, Revolta Pagesa, el nou moviment pagesos, ha denunciat que encara no s’han complert els acords pactats i prepara noves mobilitzacions massives.
A més de la pressió política, han aparegut iniciatives locals per difondre el producte agrari. Per exemple, ja hem vist que ProHorta ha editat un catàleg de productes de proximitat, i ara prepara una web per donar visibilitat a una vintena d’explotacions familiars de l’Horta de Lleida. El seu president insisteix a conscienciar el consumidor que els pagesos ofereixen productes de proximitat ecològics, i hem de col·laborar consumint-los.
Els ajuntaments de Lleida han acordat potenciar l’horta local a escoles i hospitals amb missatges a la ciutadania perquè, cosa increïble, es recordi el valor de la pagesia, ja que sembla que tot i estudiar-ho a l’escola, no es té present.
Hauria d’estar clar també que invertir al sector primari, és invertir en sostenibilitat: la compra local redueix el cost del transport, manté els paisatges naturals i afavoreix la vida rural.
Quins productes hi ha a prop nostre? Catalunya, i especialment Lleida i Girona, és rica en productes agraris. 
A Ponent (Segrià, Garrigues, Pla d’Urgell, Noguera…) creix una fruita excel·lent (pomes, peres, préssecs, cireres), verdures de l’horta (tomàquets, pebres, col, porros, patates), cereals (blat, ordi) i oliveres (oli verge de qualitat).
A Girona destaquen els llegums (fesols de Santa Pau), fruits 
petits (cireres de Vilalba, maduixes), hortalisses de muntanya, arròs de Pals (Baix Empordà) i fins i tot cervesa artesana (Cervesa Minera, Moska, Whym, etc.) i formatges artesans de cabra.
També tenim carn local, vedella del Pirineu i embotits a Lleida, oli d’oliva verge extra de les Garrigues i mel de les contrades muntanyoses. El préssec de Pinyana i d’Aitona. Fruita seca de la Noguera, el Pallars i les Garrigues, llet i derivats làctics de la Plana d’Urgell.
A Tarragona tenim l’avellana de Reus (DOP) , oli d’oliva verge de Siurana, calçots de Valls, vi i cava del Priorat, gall del Penedès (avicultura autòctona)
A Barcelona trobem la mongeta del ganxet (DOP), les cireres del Baix Llobregat, el tomàquet de Montserrat, la mel ecològica del Montseny, el cabrit i l’ovella del Berguedà i el formatge de cabra del Lluçanès.
Evidentment em deixo molts productes més, però és una 
aproximació. En general, els aliments “km 0” inclouen tota una varietat d’aliments i tots ells valors afegits que reflecteixen el sabor de casa nostra. A la pàgina de “Menja, actua, impacta“, trobareu els vint-i-dos aliments catalans amb distintiu d’origen.
Com els podem ajudar? Amb fets quotidians: comprant-los i difonent-los. Podem anar directament al productor (mercats de pagès, cooperatives i empreses familiars) o usar plataformes de venda directa (per exemple, el portal pagesiaacasa.cat de la Unió de Pagesos o el Mercat Arrels (o la pròxima obertura de Kmcat).
Decidir amb consciència anar al supermercat i triar un formatge català en comptes d’un importat, remenar per trobar fruita de l’Horta de Lleida, demanar als restaurants que incloguin productes de proximitat o participar en un grup de consum local (que ja comencen a organitzar-se a diversos pobles).
Sense oblidar que també podem reclamar polítiques actives com pressionar perquè es compleixi la llei de la cadena alimentària i que les administracions facilitin ajuts i inversions al sector (modernització, tecnificació, reducció d’impostos).
En definitiva, deixar d’ignorar el més essencial. La pagesia catalana és la base que garanteix la nostra sobirania alimentària i el manteniment del paisatge agrari. Si continuem consumint només el més barat i llunyà, acabarem perdent no només els pagesos, sinó també la seguretat alimentària i la cultura del món rural. És responsabilitat de tots defensar allò nostre, protegir el primer graó de la cadena i assegurar que puguem continuar menjant amb gust de país.