Quan la identitat es converteix en un laberint
Hem creat la societat de les etiquetes, que acaben generant desorientació. Vivim una època en què posar nom a tot sembla haver-se convertit en una obsessió col·lectiva. Tot s’ha de definir, matisar i distingir amb tanta precisió que acabem entrant en un laberint conceptual que, lluny d’aclarir les coses, genera cada vegada més confusió.
S’han creat tantes categories, matisos i definicions que la societat sembla cada cop menys capaç de distingir entre la realitat biològica i la percepció subjectiva. S’ha barrejat biologia amb estereotips. Entenc i respecto que cadascú visqui la seva identitat amb plena llibertat, però potser ens hem anat allunyant d’una base elemental de sentit comú.
Biològicament, el sexe humà té una unitat genètica clara relacionada amb els cromosomes X i Y. És cert que existeixen variacions com XXY o XYY, però això no canvia el fet que el mecanisme bàsic de determinació del sexe continua estant relacionat amb els cromosomes.
Encara que els mecanismes genètics que determinen el sexe poden variar molt (hi ha cromosomes XY en humans, cromosomes ZW en ocells o fins i tot la temperatura en alguns rèptils), el sistema de gàmetes continua sent binari. L’evolució afavoreix dos tipus de gàmetes (òvuls i espermatozoides, per exemple), perquè són l’estratègia més estable per reproduir-se. L’òvul (gàmeta gran) aporta nutrients i els espermatozoides (gàmeta petit) aporta més quantitat. No hi ha més sexes, perquè si n’hi hagués un d’intermedi, acabaria per desaparèixer per millor eficiència dels altres dos. No seria ni tan nutritiu, ni produït en gran nombre com els altres dos.
Una cosa és la biologia i una altra, ben diferent, l’expressió personal o el gènere social. El problema apareix quan qualsevol gust, afició o manera de vestir acaba interpretant-se com un qüestionament del sexe o de la identitat.
La societat ha lligat massa sovint determinats comportaments amb el fet de ser home o dona, incloent-hi l’atracció sexual, malgrat que aquesta no depèn del sexe. Però moltes d’aquestes associacions són simples convencions culturals. Que un home es maquilli o que una dona porti corbata és, simplement, una elecció estètica. Com tampoc una persona alta està obligada a jugar a bàsquet o una de baixa a ser jockey. Les preferències individuals no haurien de convertir-se automàticament en definicions d’identitat.
El risc més gran, potser, és el d’arrossegar els més petits a debats que no els pertoquen encara. La infància és una etapa d’experimentació i imitació. Hauria de ser un temps de descobriment lliure i espontani. Un nen pot provar-se les sabates de la seva mare o una nena pot jugar a pirates sense que això signifiqui res més que curiositat o joc. Quan un infant de tres anys ja es veu empès a preguntar-se què és o què hauria de ser, potser estem projectant angoixes adultes sobre un món que hauria de ser molt més simple.
El debat es torna encara més confús quan apareixen fenòmens més radicals, com grups que afirmen identificar-se amb animals o éssers imaginaris. Sense ridiculitzar ningú, és legítim preguntar-se fins a quin punt tot això és una expressió de llibertat, una forma d’evasió de la realitat o en alguns casos, de determinades responsabilitats. Em pregunto si aquesta identificació es portarà fins a les últimes conseqüències. Quan qualsevol percepció personal es converteix en una identitat completa, correm el risc d’entrar en una espiral on tot necessita una etiqueta nova per existir.
Potser el repte del nostre temps és trobar un equilibri entre el dret a l’expressió individual i el sentit de proporció. La llibertat és essencial, però també ho és la capacitat de distingir entre allò que és una preferència personal i allò que forma part de la realitat biològica o social compartida. Quan tot es converteix en identitat, res no acaba sent-ho del tot.
Potser, abans d’inventar noves etiquetes, caldria recuperar una mica de perspectiva. Perquè, al capdavall, posar tantes definicions només ens fa perdre el nord sobre allò que realment som: persones.
SER DIFERENT, POTSER NO NECESSITA CAP ETIQUETA
