Totes hem tingut alguna vegada un somni d’aquells que ha arribat a desorientar-nos perquè en despertar, ens adonem que ho vivíem com a realitat. És a dir, si no ens despertem, ens quedem en aquella situació que ens sembla genuïna.
Javier Santaolalla, físic teòric i divulgador científic, toca el tema a través de l’obra de Calderón de la Barca, “La vida es sueño”, de la qual només coneixia el nom i els versos més populars. Però és cert que la trama d’aquest text és profunda, perquè es tracta de, arribat el cas, fer creure a una persona que el que ha viscut realment els darrers dies, ha estat un somni. No sabia que Calderón fos tan sofisticat!
Descartes, dels finals del segle XVI, va idear un mètode basat en el dubte, seguint quatre passos: la regla de l’evidència, la síntesi, l’anàlisi i l’enumeració-revisió. Podem dir que són les bases filosòfiques de la ciència moderna. I per començar havia de partir d’un coneixement ineludible, el que el va dur al seu famós: “Penso, perquè existeixo” (Cogito ergo sum). Perquè, donat que els sentits ens enganyen, la raó també ens pot fer equivocar i que no podem distingir la realitat dels somnis, havia de dubtar de TOT. Aquesta manera de pensar també va inspirar les deduccions de Baruch Espinoza un segle més tard.
Però el plantejament de si en realitat vivim una “simulació”, ja és una proposta habitual. A Màtrixla van portar a la pantalla i sempre m’he preguntat si era una pel·lícula o un avís. De fet, és la nostra memòria la que ens recorda qui som i on som. A la pel·lícula es planteja que per estimulació neuronal, fan sentir als éssers humans com si visquessin la realitat, però res del que experimenten és cert. Viuen en un somni. I la manera de despertar, és desconnectar-se, com li passa al protagonista.
Entropia adolescent
Com que no hi ha res segur, s’especula a tots els nivells amb possibilitats veritablement estranyes. El que sí que se sap, és que l’Univers tendeix al desordre (entropia), concepte que deixo per aprofundir en un altre article on parlaré també del cervell de Boltzmann.
Donat que som memòria, no podem evitar plantejar-nos la fragilitat d’aquest concepte. Hi ha diverses maneres de manipular la memòria, sigui per alteració natural de malalties o traumes, sigui per drogues al·lucinògenes i dissociatives o per hipnosi, que poden fer que dubtem del que és real o no. Al laboratori s’han pogut esborrar records i implantar-ne d’altres a ratolins.
A l’home, de vegades no li cal hipnosi per alterar els fets, mentir i acabar creient-se les mentides.
En un estudi fet als Estats Units, es va preguntar a 5.000 ciutadans sobre tres fets polítics reals i cinc d’inventats. El 50% recordava un esdeveniment fals i un 27% recordava haver-ho vist per la televisió! Els investigadors volien saber si la ideologia de la persona podia influir en aquestes percepcions. No es van equivocar. Els conservadors recordaven Barack Obama donant la mà al president de l’Iran i els demòcrates, recordaven George W. Bush de vacances durant la tragèdia del Katrina. La conclusió és que els fets polítics falsos són fàcilment implantats quan coincideixen amb les nostres afinitats i actituds.
Zhuang Zhu, conegut també com a Zhuangzi (Xina s.IV aC), va escriure:
“Una vegada, jo, Zhuangzi, vaig somiar que era una papallona voletejant per aquí i per allà. Per a tots els efectes, era una papallona. Era conscient només de seguir les meves fantasies com una papallona i era inconscient de la meva individualitat com una papallona. De sobte, em vaig despertar i em vaig reclinar de nou. Ara no sé si era un home somiant que era una papallona o si ara soc una papallona somiant que soc un home. Mentre els homes estan somiant, no perceben que és un somni. Alguns, fins i tot, tenen un somni dins d’un somni i només quan es desperten saben que tot va ser un somni. I algun dia hi haurà un gran despertar quan sabrem que tot això és un gran somni. Malgrat això, els estúpids creuen que estan desperts, assumint afanyadament i intensa, que entenen les coses, dient a aquest home “governant”, a aquest altre “pastor”, que dens! Confuci i vostès estan somiant. I quan dic que estan somiant, estic somiant també. Paraules com aquestes seran etiquetades com l’estafa suprema. Tot i això, després de deu mil generacions, podria aparèixer un gran savi que sabrà el seu significat i serà com si aparegués amb sorprenent velocitat.”
Som realment lliures?
A l’obra de Calderón també es planteja el tema de la predestinació, que des del punt de vista científic rep el nom de Determinisme. Està tot escrit? Segons la física Newtoniana, sí. Quan coneixem la posició i velocitat d’una partícula, automàticament podríem conèixer la de totes les que l’envolten i això ens permetria també saber el passat i el futur. Qui va definir de forma clara aquest concepte va ser Laplace, basant-se en pensaments anteriors dels antics grecs, així com dels descobriments de Newton.
Però va arribar Einstein amb la seva teoria de la relativitat i de moment semblava que tot trontollava, perquè el temps i l’espai no eren fixes, encara més, van units i quan un s’altera, l’altre també. Així i tot, el determinisme es mantenia tossut. Segons ell, la percepció del passat, el present i el futur, és una il·lusió persistent de la nostra ment.
És una declaració que ens posa en situació incòmoda, ja que perdem la nostra llibertat. Alguns busquen que el lliure albir existeixi refugiant-se en la física quàntica. De fet, pot haver-hi altres lleis físiques que desconeixem i podrien alterar la realitat. Ara per ara, però, les lleis que coneixem ens condemnen a seguir el joc d’un guió escrit.
Per acabar, us deixo l’enllaç a la presentació d’una pel·lícula anomenada “Aware” (despertar), de Frauke Sandig i Eric Black, que es plantegen què és la consciència.
al·lucinògenes i dissociatives o per hipnosi, que poden fer que dubtem del que és real o no. Al laboratori s’han pogut esborrar records i implantar-ne d’altres a ratolins.
“Una vegada, jo, Zhuangzi, vaig somiar que era una papallona voletejant per aquí i per allà. Per a tots els efectes, era una papallona. Era conscient només de seguir les meves fantasies com una papallona i era inconscient de la meva individualitat com una papallona. De sobte, em vaig despertar i em vaig reclinar de nou. Ara no sé si era un home somiant que era una papallona o si ara soc una papallona somiant que soc un home. Mentre els homes estan somiant, no perceben que és un somni. Alguns, fins i tot, tenen un somni dins d’un somni i només quan es desperten saben que tot va ser un somni. I algun dia hi haurà un gran despertar quan sabrem que tot això és un gran somni. Malgrat això, els estúpids creuen que estan desperts, assumint afanyadament i intensa, que entenen les coses, dient a aquest home “governant”, a aquest altre “pastor”, que dens! Confuci i vostès estan somiant. I quan dic que estan somiant, estic somiant també. Paraules com aquestes seran etiquetades com l’estafa suprema. Tot i això, després de deu mil generacions, podria aparèixer un gran savi que sabrà el seu significat i serà com si aparegués amb sorprenent velocitat.”
punt de vista científic rep el nom de Determinisme. Està tot escrit? Segons la física Newtoniana, sí. Quan coneixem la posició i velocitat d’una partícula, automàticament podríem conèixer la de totes les que l’envolten i això ens permetria també saber el passat i el futur. Qui va definir de forma clara aquest concepte va ser Laplace, basant-se en pensaments anteriors dels antics grecs, així com dels descobriments de Newton.