Es calcula que hi ha 20 quadrilions de formigues al món (20.000.000.000.000.000), amb més de 16.000 espècies conegudes. El recompte es va fer durant 80 anys amb més de 1.300 mostres. Això podria representar un 20% de la massa de la humanitat.
L’origen d’aquests insectes socials es remunta al final del Cretaci, fa uns 100 milions d’anys. Però es creu que els grups que practiquen una forma bàsica d’agricultura podrien haver sorgit després de l’extinció massiva de fa més de 60 milions d’anys. Va ser quan un meteorit va cobrir la Terra de pols i va transformar els ecosistemes. En aquelles circumstàncies, algunes espècies que s’alimentaven de matèria orgànica en descomposició, podrien haver evolucionat cap a una relació de simbiosi amb fongs. Aquest comportament està demostrat per estudis genètics i fòssils. Es tracta, doncs, d’una de les agricultures més antigues conegudes.
Les formigues agrícoles o pageses, com vulgueu dir-les, pertanyen a la tribu Attini (gèneres com Atta i Acromyrmex). Són un exemple fascinant de simbiosi a la natura. Són natives de regions tropicals d’Amèrica, i n’hi ha que cultiven fongs com a principal font d’aliment, i els cuiden tallant fulles fresques d’arbre que duen al niu on altres formigues les masteguen per processar-les com a substrat.
Se les coneix també com a “devoradores de llum”, perquè indirectament aprofiten l’energia solar a través d’aquesta cadena: les plantes fan fotosíntesi per produir carbohidrats, les formigues porten les fulles al fong i, finalment, es mengen part d’aquest que és qui les nodreix.
Els fongs són organismes heteròtrofs sense clorofil·la ni cloroplasts. Vol dir que no poden realitzar fotosíntesi sinó que descomponen matèria orgànica o viuen en simbiosi, com en aquest cas.
En aquest sistema, el fong Leucoagaricus gongylophorus, creix sobre el ferment de fulles triturades i enriquit amb restes aportades per les formigues. El fong degrada la cel·lulosa de les fulles, mentre les seves pastores mantenen net de patògens el jardí. Això els permet créixer i crear uns òrgans anomenats gonidis, rics en nutrients, que es transformen en l’aliment exclusiu de les formigues quan són adultes.
Aquest fenomen està àmpliament documentat en revistes com PNAS i Nature. És un cas clar de simbiosi, ja que les formigues no poden digerir les fulles, ni els fongs podrien viure sense el cultiu de les seves amfitriones. La natura, com és habitual, se les ha enginyat per muntar una cadena de transport d’energia solar a través de les plantes.
Però no s’acaba aquí. Hi ha formigues que han escollit un altre tipus de “ramat”. N’hi ha que pasturen insectes (com els Homoptera). És a dir, són ramaderes de pugons. En tenen cura evitant que altres depredadors els ataquin. I com paguen aquest servei? Doncs excreten una substància dolça, provinent de la saba de les plantes que ocupen, que és una autèntica delícia per a les formigues.
Si heu arribat fins aquí i us ha agradat, si us plau premeu les estrelles de valoració i sobretot feu-me difusió entre els vostres contactes. Moltes gràcies.