Carta oberta al President de la Generalitat de Catalunya, Sr. Salvador Illa
Senyor President,
Vull recordar que va arribar a la presidència de la Generalitat perquè els partits independentistes no es van posar d’acord. El seu eslògan de campanya era “El Govern de tothom”, però ha esdevingut clar que aquest “tothom” exclou, de manera sistemàtica, els catalans que volem viure plenament en català i decidir el nostre futur com a nació. Li falten peces al seu trencaclosques, senyor president.
Governar per a tothom, en una nació colonitzada com Catalunya, és un engany.
És impossible ser neutral entre dos punts de vista tan oposats com qui defensa la cultura pròpia i qui la menysté. El seu deure, com a president, hauria de ser defensar i procurar el progrés i la dignitat dels catalans (tots aquells que viuen i treballen a Catalunya, vinguin d’on vinguin, havent-s’hi integrat). S’ha de garantir una cosa que és òbvia, però que sembla que no entenen al seu govern: el català és la llengua NATURAL de Catalunya. La llengua que no correspon per naturalesa al territori de Catalunya, és el castellà, que es va imposar per la força.
El català no és una opció: és la llengua pròpia del país, i sense ella, la nació s’afebleix.
Quan un Govern afavoreix, de manera explícita o implícita, aquells que es neguen a aprendre la llengua del territori, que la ridiculitzen, i que fins i tot dificulten la vida quotidiana a qui la vol usar, no està governant per a tots: està prenent partit contra els fonaments culturals i d’identitat del país que representa.
Vostè governa una nació mil·lenària. No és cap regió qualsevol, i no es pot sotmetre Catalunya a les mateixes dinàmiques colonitzadores que Espanya ha aplicat històricament.
El català no necessita neutralitat, necessita protecció activa. Perquè el castellà, torno a recordar, per a qui no té gaire memòria, no va arribar pas a Catalunya de la mà del respecte o la convivència, sinó imposat per les armes i per dècades de repressió amb Franco com a episodi recent, però no pas únic.
Espanya mai ha sabut estimar les seves colònies, i totes les que tenia a Amèrica es van independitzar. Però Catalunya no va ser una colònia com les altres, a qui van vendre que anaven a dur el progrés i la civilització i desgraciadament, molts s’ho van creure. Era una nació amb estructures, cultura i projecció pròpia. L’únic que ha fet Espanya, històricament, ha estat intentar sotmetre-la, tant econòmicament com culturalment.
Però no se’n sortiran. Perquè a Catalunya hi ha molta població immigrant plenament integrada, de vegades més que alguns nascuts aquí. I vol viure en català i fer créixer el país respectant la seva identitat. Altres han arribat buscant una vida millor, però no tenen la més petita intenció d’adaptar-se a la cultura que els acull. Venen a colonitzar.
Cal acollir, sí, però cal també exigir respecte i integració.
Un veritable president de la Generalitat hauria de liderar aquest procés d’integració i de dignificació nacional. En canvi, el seu govern ha estat sinònim de retrocés: en llengua, en habitatge, en ensenyament, en energies renovables, en sanitat i en serveis bàsics. Tot ha empitjorat. No només no ens defensa, sinó que contribueix a l’erosió del que som.
Confio plenament que el poble no es tornarà a deixar ensarronar pels líders mal anomenats independentistes i que el seu mandat acabi ben aviat. No només en nom de l’independentisme, sinó en nom de Catalunya, perquè qui veu una mica clar, sap que la independència, sí que afavorirà tots els catalans. I recordi que HI SOM!
