La primera identificació que rebem és en néixer, quan ens adjudiquen el nostre nom. És una paraula amb intenció que porta una forta càrrega cultural, històrica i potser esperança de transmetre un codi secret que porti bones perspectives per qui l’ha de dur. També hi ha, doncs, la creença de què si un nom que es perpetua generació rere generació de fracassos i traumes, pugui ser responsable en part d’aquest destí.
Si més no, amb aquesta esperança algunes mares han trencat la cadena posant noms diferents de les seves filles i fills, confiant que escriuran una nova història lluny d’aquest malastruc.
Tolkien (El senyor dels anells) diu: “sense nom, una cosa no existeix realment”.
Estudis sobre l’egotisme implícit (Pelham et al., 2002), definit com a tendència inconscient dels individus a unir-se a persones, llocs, coses i idees que s’assemblen a ells mateixos, impulsades per autoassociacions favorables, demostren
que tenim una atracció inconscient cap a paraules i lletres del nostre nom, i que això pot influir en decisions com la carrera professional o el lloc de residència.
Però no només és a escala personal que establim vincles amb el nostre nom, sinó que els altres també en poden sentir rebuig o simpatia. Com a mirall social, Bertrand & Mullainathan (2004), van exposar en el seu informe, que els CV amb noms occidentals rebien 50% de respostes més, que els noms afroamericans, tot i tenir les mateixes titulacions i experiència. Sembla que canviar un nom o un cognom, pot tenir repercussions favorables en el món professional.
En casos d’adopció internacional, també recomanen canviar el nom original de l’infant adoptat per poder-se integrar millor al país on van a viure. Noms fàcils de pronunciar. Però això trencarà la connexió amb els propòsits que duia el seu nom en néixer.
També s’ha estudiat la predisposició que poden tenir a seguir un cert camí a la vida. Com els noms que fan referència a oficis. Es coneix com a determinisme nominatiu. Alguns exemples:
El doctor Adam Weiner. El seu cognom molt semblant a wiener, prové de Wiener Würstchen (‘salsitxa de Viena’ en alemany). Ja podeu imaginar els problemes que va tenir quan era petit. Però després això el va obrir el camí cap a l’èxit quan es va especialitzar en urologia. Segons les seves paraules: “Quan els homes venen a veure’m per primera vegada, solen estar força nerviosos. I deixeu-
me dir-vos que tenir un cognom com Weiner en aquest camp és un dels millors trencadors de gel.” Els pacients entren habitualment amb una broma relacionada amb el nom i la tensió es dissol. El nom també l’ha ajudat a assolir protagonisme en el seu camp. Investigadors, altres professors, altres institucions, solen recordar l’uròleg anomenat Dr. Weiner.
William Wordsworth (paraules amb valor), el segon de cinc germans es va decidir per la poesia. Russel Brain (cervell), neuròleg. Sara Blizzard (temps de vent i de neu), presentadora de meteorologia. Thomas Crapper (femta o brossa), va millorar i popularitzar diversos mecanismes de descàrrega i de connexió amb les canonades, és a dir, va millorar el vàter. Soldats a la Primera Guerra Mundial van veure lavabos amb la marca Crapper i van popularitzar l’ús de crapper com a sinònim de vàter. Semblant a “can Roca”, que diem aquí.
I què dir al món de la ficció? Els guionistes no posen noms a l’atzar en moltes ocasions. Neo i Cypher a “Matrix” evoquen el codi binari (1 i 0), mentre que Morpheus remet al déu dels somnis.
En definitiva, els noms poden condicionar expectatives, fomentar o detenir oportunitats i, sobretot, connectar-nos amb la nostra història personal. En comunitats tradicionals, els noms es transmeten per honorar avantpassats i mantenir la continuïtat familiar. Per això, quan una mare decideix canviar el nom de la seva filla per evitar repetir la tragèdia, no només està escollint un mot, està reescrivint el futur.
Segons la teoria de optimal distinctiveness, les persones busquen un equilibri entre sentir-se part del grup i, alhora, ser úniques. Donar a una filla un nom diferent del de la mare pot expressar aquesta necessitat d’individualitat, de no quedar atrapada en les històries familiars heretades.
La psicologia ha demostrat que sentir-nos còmodes amb el nostre nom és una part fonamental de l’autoestima. A més, valors inconscients cap al nostre nom poden afectar la percepció que tenim de nosaltres mateixos. Aquestes evidències podrien reforçar la idea que el nom no és només una etiqueta, sinó un reflex simbòlic de què som, o del que ens agradaria ser.
Resum d’una part d’un article de David DeSteno.
“No posem nom a qui no valorem, i donar un nom a algú o a alguna cosa li confereix valor. En l’àmbit psicològic bàsic, un nom concret —a diferència d’una etiqueta genèrica com “nadó”— implica que aquell ésser té ment i capacitat d’acció. Allò que pot pensar i sentir és digne de la nostra atenció; les seves alegries i dolors importen, encara que no pugui expressar-los.”
“El simple fet de reconèixer o donar un nom desperta més empatia. Això passa amb mascotes, però també amb objectes inanimats: un cotxe, un ordinador o fins i tot un cogombre. Investigacions han mostrat, mitjançant imatges cerebrals, que les persones reaccionen amb més malestar empàtic quan un vegetal amb nom humà (“Bob” o “Sue”) és punxat amb una agulla, en comparació amb un vegetal sense nom..”
“Un nom no és només una identificació, sinó un marcador de valor moral. Posar o anunciar un nom en un ritual reforça aquest valor de manera pública, recordant que un nadó, tot i ser incapaç de sostenir la mirada, és un ésser capaç de sentir i mereix respecte i protecció de la comunitat. Per això moltes religions fomenten que els fills portin noms de sants o familiars respectats, associats a virtuts que influiran en la percepció de l’infant.”
“També es veu el poder psicològic del nom en el seu revers:
la deshumanització sovint comença negant el nom a les persones. Anomenar-les amb números o amb insults (“porcs”, “gossos”) és un pas inicial que han utilitzat molts règims per facilitar la crueltat. Eliminar el nom redueix automàticament l’empatia. Per això tampoc no posem nom als animals que pensem menjar.”
Quan els noms es trien conscientment, es converteixen en instruments transformadors.