I el somni arriba

El projecte ha arribat a la fi. Ja tinc el llibre. Estic muntant la presentació telemàtica (per culpa del covid) i aviat entregaré el material

“Si només soc JO”. El país dels LLESTOS

Encara em faig creus que hi hagi tanta gent incapaç d’entendre que viu amb més persones. La pandèmia ens serveix molts exemples, però això ve

L’educació a sota de tot

Ho deia el meu pare i ho diu el sentit comú. Si no ens eduquem amb valors, la societat no s’aguanta. Perquè a sota de

Orgull de poble català. Ho estem fent!

Ahir a economia, al passeig de Gràcia amb Gran Via. Ple i exultant. Van pujar a l’escenari alguns representants de grups que mantenen la lluita

Farts de mentides

This is what we have to endure every day in Catalonia. Observe in the upper right corner, the image in which the journalist is seen

El poble sense líders també sap caminar

Cert que hi ha moments difícils, però deixar d’actuar per por no és bon consell. I ho hem fet en diverses ocasions. Ja n’hi ha

A Catalunya no s’odia Espanya, s’estima Catalunya

Som i serem gent catalana. I més val que es vulgui, perquè no ens rendirem. Vull agrair els espanyols que des de fora de Catalunya

Contagi adolescent

M’he arrisca’t i he fet un CD amb alguns temes de la meva adolescència. Són temes arreglats al jazz, però molt senzillets. Parlo de tot,

Un sophos que no és savi

Aquesta residència per a gent gran, Sophos (que vol dir saviesa), que presumeix de tants serveis, en realitat, no els té. I parlo d’aquesta en concret, perquè

Gasta, que la casa és gran

Vull fer un comentari sobre una petita conversa que vaig escoltar fa uns dies al davant d’una papereria de la ciutat. Quatre nens entre vuit

El dia que ens van robar el 21D

Imatge principal: vilaweb . He deixat passar un temps abans de posar-me a escriure per poder tenir perspectiva dels fets del 21D. Pel matí, vaig estar

Arrisca’t

Aquest tema el podria dedicar al President del Parlament, senyor Torrent, entre altres. Escollim bé les veus que ens acompanyen. D’aquí, d’allà, qualsevol sons que

Derrotes que són victòries

Els catalans tenim fama de celebrar derrotes. La més sonada, l’11 de setembre de 1714. Ara, diran que celebrem d’1 d’octubre com una altra derrota.

El món a Catalunya

Ahir a Lledoners es van viure de nou moments emotius. L’arribada dels “friends“, gent entranyable que s’ha anat implicant mitjançant les xarxes, que han fet

La Diada serà sempre nostra

No sé a què ve ara tant reclamar la Diada per a tots els catalans. Sempre ha estat oberta a tots els catalans. Però qui

La unilateralitat no és unilateral

Això que diuen unilateralitat, acusant el poble sobirà de “forçar” a acceptar la independència a gent que no la vol, és una mentida disfressada de

Controlar la passió

De vegades quan parlo amb algú que em discuteix una notícia, perquè va d’imparcial, m’encenc de passió. No me n’adono, però és cert, el meu

Reduir una provocació amb una abraçada

No m’explico com un poble tan noble que va tenir gent com Cervantes o Lorca, pugui ser tan violent. Entre el Quixot i Sancho Panza,