Som contradictoris de mena
Hi ha qui està invertint per terraformar Mart, mentre destrueix la Terra. 
Tenim un planeta que envejarien moltes civilitzacions alienígenes. Una esfera generosa que ens dona que ens dona aigua, aire i aliments i que amb les nostres idees absurdes, el nostre egoisme i falta d’empatia, estem matant. I no és un procés tan lent com alguns imaginen.
No és que no estigui a favor de cercar altres planetes on viure. La curiositat i la recerca sempre han impulsat el progrés humà. Però si no hem après a viure en aquest, de què servirà conquerir-ne un altre?
Podríem viure tots aquí amb dignitat
He cercat algunes dades econòmiques per poder fer un càlcul aproximat. El PIB global superava els 100 bilions de dòlars anuals l’any 2024. La població mundial gira al voltant de 8.000 milions d’habitants. Si repartíssim el PIB per càpita de forma equitativa, tocarien uns 10.700€ per persona i any. És a dir una família de quatre membres, podria obtenir 42.000€ l’any.
Hi ha recursos de sobres per satisfer un nivell de vida digne per a tothom: alimentació, habitatge, salut, educació…, i 
aquells que aspiren a més, per creatius o emprenedors, podrien assolir encara un estatus més alt, sense condemnar a ningú a la misèria.
Per arribar-hi, què caldria?
- Consciència crítica: Mostrar d’on venen els productes, el cost real de qualsevol producte, el seu impacte ambiental, les condicions de treball de qui l’ha fabricat …
- Educació emocional: Aprendre a gestionar el desig, la frustració i l’espera. Aprendre a tolerar el “no”, a esforçar-se per un objectiu sense recompensa immediata.
- Pensament a llarg termini: Entendre les conseqüències que les decisions tindran sobre el futur personal i de la comunitat.
Valorar la col·laboració i el benestar comú: No tot es basa en competir, acumular o aparentar.- Gaudir del plaer del camí: Tornar a valorar el mèrit invertit en l’esforç i no només en el resultat.
No és fàcil canviar, perquè tot el sistema (publicitat, xarxes, tecnologies, economia…) empeny cap a la gratificació immediata. Per això caldria tornar a l’autenticitat, premiar l’esforç en lloc de l’engany. Valorar el compromís i la responsabilitat. L’èxit s’hauria de mesurar per aquests paràmetres i no per l’acumulació de poder, productes o diners.
Hem d’ensenyar la paciència i la concentració, i no només als joves. Tots en tenim necessitat. El gaudi per rebre una recompensa justa i guanyada a pols, és molt més gran i ensenya més que el premi fàcil. Tornem a reutilitzar i allarguem 
la vida útil dels objectes, reduint el consumisme desmesurat i estèril. És més que un gest ecològic.
Quan vàrem començar a creure que tenir alguna cosa era més important que ser o fer, vàrem començar a perdre la nostra riquesa com a persones que vivien amb sentit.
Potser a més a més de buscar altres planetes, hauríem d’aprendre a habitar el nostre.