La detenció de Nicolás Maduro planteja la necessitat d’analitzar com s’aplica, i sobretot com no s’aplica, la justícia internacional. Que el president veneçolà mereixi ser jutjat per corrupció, repressió política, vulneració de drets humans i presumptes vincles amb el narcotràfic és comprensible. Poc dubte hi ha al respecte.
El problema és el mètode. Si els Estats Units decideixen actuar unilateralment, executant una operació militar en un país aliè, sense encomanar-se a ningú, ni amb un procés judicial internacional previ, el que es posa en qüestió no és Maduro, sinó l’estat de dret internacional mateix. La justícia no pot ser un dret només dels països més forts.
La Carta de les Nacions Unides diu: l’ús de la força entre estats està prohibit, excepte en casos molt concrets de legítima defensa o autorització explícita del Consell de Seguretat.
Si aquesta norma no es compleix, no reforça la justícia, sinó que la degrada. A més a més, crea un precedent molt perillós i més en aquests temps convulsos. Si un estat pot decidir qui és criminal i capturar-lo militarment fora del seu territori, què impedeix que altres facin el mateix? Serem nosaltres els pròxims? Recordem que tenim un rei emèrit que ha traficat amb armes i ens ha robat.
Si hi ha una lliçó a extreure de tot plegat, és que ens cal un mecanisme eficaç per aturar dictadors i caps d’estat criminals. Cal una veritable legislació mundial, amb tribunals independents i criteris clars, que no depengui de si el país acusat té petroli i terres rares o si interessa estratègicament.
Ara bé, els Estats Units s’enfronten a una contradicció fonamental: qui es presenta com a cavaller justicier, no accepta els mateixos criteris que demana als altres.
Els Estats Units arrosseguen un historial incompatible amb la superioritat moral que exigeixen. Es van construir amb l’extermini dels pobles nadius americans, per desplaçaments forçosos, guerres, setges, destrucció cultural i confiscació de terres. La seva història està plena d’episodis de polítiques d’estat que molts historiadors qualifiquen com a genocidi.
A més, es van enriquir amb l’esclavitud de milions de persones africanes segrestades durant segles. I per molt que hagin canviat, encara hi ha segregació racial, linxaments i desigualtat racial documentada per organismes internacionals.
Informes recents de Nacions Unides i d’organitzacions de drets humans assenyalen que el racisme continua sent un problema greu als Estats Units. Sobretot entre la policia, els jutges i les presons. Resulta cínic que aquest mateix estat es cregui amb dret a ser jutge suprem de la moral.
Tot això no invalida les acusacions contra Maduro ni contra cap altre dictador. Però sí que exposa l’ús selectiu de la justícia, que només s’aplica als enemics polítics, als països pobres o als rics en recursos però febles en poder militar. Això no és justícia, és abús de poder.
La llei ha de ser universal. Això implica que tots els crims, passats i presents, han de ser revisables i exposats sota els mateixos criteris. Dictadors allà on sigui, Llatinoamèrica, Nord-Amèrica, Àfrica, règims islamistes, caps d’estat occidentals imperialistes, monarquies hereditàries i potències globals haurien d’estar sotmesos al mateix marc jurídic.
Si no, parlar de justícia és només retòrica. I el món ja en va sobrat, de retòrica, però escàs de justícia real. L’abús de poder i la violació de drets humans no es limita a determinats països. La llista podria incloure noms coneguts a prop nostre.
- El rei emèrit d’Espanya (i altres caps d’estat amb acusacions de malversació o abusos de poder no aclarides satisfactòriament per tribunals internacionals).
- Dictadors africans o de països de majoria islàmica o no occidental, inclosos els que han estat acusats de repressió interna, discriminació sistemàtica de sectors de la població o crims de lesa humanitat.
- Qualsevol líder que transgredeixi sistemàticament drets humans reconeguts internacionalment, sense excepcions basades en aliances o recursos naturals.
La justícia internacional ha de ser independent de l’interès econòmic i estratègic. Ha d’estar basada en la llei i no en la voluntat de grans potències.
Us agrada:
M'agrada S'està carregant...
Articles relacionats
