Reflexions personals

Ara que ha passat un temps des que vaig fer la classe, crec que he de rectificar el concepte que tinc dels alumnes adults. Penso que ja saben moltes coses i en realitat, encara que sí que en saben, necessiten la repetició i la reiteració dels temes amb diferents paraules i exemples. Penso que potser vaig ser massa ràpida en les explicacions. Per altra banda vull fer notar que el fet de no entretenir-me en el tema de la sol·licitud, va ser per la creença que no entrava en l’examen. Com que s’havia comentat que la prova escrita era a escollir entre l’article d’opinió i la carta formal, pensava que la sol·licitud era una informació addicional, sense pes a les proves. D’aquí que decidís anar per feina per la part de gramàtica que segur que surt.

Però ahir vaig veure que hi ha dos exercicis escrits i que en el segon, sí que surt l’opció de la sol·licitud. Afortunadament a la correcció, va quedar prou clar que ho havien entès tot i havien fet les sol·licituds de forma correcta.

Em fa sentir molta pressió el fet de què es juguen el curs en una setmana i jo he hagut de fer una classe ara al final, precisament quan més temps necessiten per repassar.

Confirmo que m’hagués hagut d’estendre més en l’explicació de la sol·licitud, així com en la gramàtica. Fer un parell d’exercicis de cada cosa, no és prou tenint tan a prop els exàmens.

En Roger em va demanar un temps al final de la sessió per encaminar i iniciar el repàs de tots els continguts gramaticals que sortiran a les proves i amb aquesta idea al cap, també vaig posar l’accelerador, però no vaig controlar bé la temporització i vaig donar per acabada la sessió massa aviat. Hagués tingut temps d’aprofundir una mica més.

Per altra banda, he reflexionat en el comentari que al final de la sessió em va fer en Roger, respecte de la fonètica. Em va dir que intentar que entenguessin la diferència de certs sons a una classe amb soroll de fons i vint-i-dos alumnes, era una mica arriscat.

Ho he estat pensant i aquí penso que discrepo. Crec que vaig marcar amb prou claredat els sons, tot i que no vaig fer servir els símbols fonètics, per no enredar. I també penso que la part fonètica els pot ajudar a fixar-se i acabar distingint els sons que els poden ajudar a la correcta escriptura del català. Altra cosa és que a una setmana vista de l’examen, això sigui insuficient.

Una altra cosa a tenir en compte és el fet “d’aparèixer” al final d’un curs i fer una classe.

Crec que les pràctiques d’observació s’haurien de començar abans per tal que hi hagi temps suficient per aclimatar-se i no trobar-se amb el període d’exàmens, i més en aquest cas que són de canvi de nivell i molt importants per a alguns alumnes pel que fa a les seves feines.

En resum ha estat una experiència enriquidora, com ho ha de ser donar classes diàriament, anar aprenent i agafant confiança.

Em sento capaç de donar classes de català a gent adulta i adaptar-me a la situació que calgui per aconseguir transmetre els coneixements.