Ja fa massa temps que no escric al blog, perquè tinc altra feina acadèmica, però avui m’obligo a entrar en aquest debat de les votacions al Parlament europeu.
Jo ho veig així, pot ser que fa uns anys als caps dels partits polítics hi estigués arrelada la idea de “donar peixet” al poble, per fer que el suflé realment acabés per desinflar-se. Què guanyaven amb això? Haver-ho intentat, quedar bé amb allò que se’ls demanava i després carregar-nos la culpa de no haver estat a l’altura. Però s’han trobat amb un poble aixecat.
En aquest camí on ens mostrem determinats i units en una direcció, i no és altra que la independència, hem estat nosaltres qui hem fet canviar consciències. Potser ara hi ha alguns des d’allà dalt que creuen realment que la independència és la solució i la dignitat. Però aquests “alguns”, no comparteixen la mateixa estratègia, amb la qual cosa, estan donant ales a “l’estratègia” espanyola de dividir-nos. O això és el que ens temem.
Jo tinc clar en qui he de creure. En nosaltres. Torno a recordar l’1 d’octubre on tots els colors es barrejaven per formar una sola paraula: independència.
I qualsevol d’aquestes estratègies que ara són sobre la taula que aconsegueixi aquesta fita, serà vàlida per a tots els colors altre cop. Però qualsevol estratègia que intenti enganyar-nos es trobarà amb l’esquena dels que fins ara l’han seguit. L’aposta és forta.
Per altra banda, tinc clar que la lluita aquí passa per Junqueras i tots els presos polítics que estan declarant al circ del judici, però també exigeix enfortir en Puigdemont i els exiliats, que estan fent una feina enorme fora i que des d’aquí molts ignorem.
Puc assegurar-vos que el poble democràtic del món s’està unint. Que hi ha moviments meravellosos com Foreign Friends, que no parlen només de Catalunya, sinó de la col·laboració amb tots aquells pobles reprimits.
És el poble del món que està fent xarxa per compartir, per fer-se costat, per crèixer i poder plantar-nos a l’altura dels ulls de qui ens governa i dir-li a la cara el que volem i el que exigim. Hi ha gent entregada des de molts quilòmetres enllà, com la resistència a la segona guerra mundial, i hem de donar-los veu, perquè estan aportant solucions, idees, innovacions. I com que es fan des del poble, no tenen l’ambició del poder, sinó l’ambició de viure feliços, diversos i respectats.
Així doncs, no caiguem en l’estratègia de dividir i vèncer que ens estan posant a la taula. Tenim el dret del “client“, a exigir que se’ns entregui allò que hem demanat i que estava al menú. Poc ens importa si ens ho serveix la xef, l’ajudanta del cambrer o hem d’entrar nosaltres a la cuina per agafar-ho.