Hi ha gent que no opina, revela. Parlen com si la Veritat els hagués estat dictada una nit d’èxtasi espiritual com Moisès rebent els deu manaments, davant del seu comentarista de confiança o a través del santíssim algoritme que els guia. Són els guardians del pensament correcte, custodiats per un cor d’influenciadors i d’intel·lectuals domèstics.
Et diran què has d’escriure, de qui pots parlar i, sobretot, qui és intocable. “No critiquis aquest, que és sagrat.” “No toquis aquella, que jo l’admiro.” Però aquí ve el miracle, mentre proclamen aquests manaments, es permeten repartir qualificatius amb una alegria apostòlica. Insulten, etiqueten i condemnen amb l’autoritat que els atorga la seva puresa intel·lectual amb caramels com “radical”, “extremista”, “ignorant” …, segurament sense conèixer la persona, ni escoltar els seus arguments. Tot menys mirar-se al mirall.
És fantàstic com practiquen la llibertat d’expressió, perquè es reserven els atributs millors. Ells ensenyen, tu xerres. Ells opinen, tu ets un intolerant. La seva coherència és tan elàstica que podria servir de goma per llançar un satèl·lit a òrbita. Si qüestiones una informació, t’acusen de posicionar-te a l’altre costat. Si els contradius, se senten ofesos. Però tu no t’ofenguis i no et preocupis, no ho fan per mala fe, ho fan perquè es creuen posseïdors de la veritat absoluta.
En un món que canvia massa ràpid, aquests croats del pensament fix donen estabilitat. Sempre tenen raó, encara que canviïn d’opinió o tinguin descaradament dues vares de mesurar. Si algú els ha entrat per l’ull esquerre, ja pot fer la vertical pont, que no aconseguirà que canviïn de parer.
La seva divisa és que si insisteixes a pensar pel teu compte, seràs l’heretge de la seva religió particular.
Si heu arribat fins aquí i us ha agradat, si us plau premeu les estrelles de valoració i sobretot feu-me difusió entre els vostres contactes. Moltes gràcies.
He rebut aquest vídeo i m’ha semblat una manera divertida d’acabar l’article: